La investigació pels vessaments a les platges de Palma se centra en la darrera legislatura
Entre 2003 i 2014 hi va haver 1.024 abocaments a la mar que, segons l'expresidenta d'Emaya Neus Truyol, la instrucció judicial ignora
PalmaLa investigació pels vessaments a les platges de Palma només se centra en la darrera legislatura, tot i que entre 2003 i 2014 hi va haver 1.024 abocaments a la mar. Segons ha confirmat l'expresidenta d'Emaya Neus Truyol a l'ARA Balears, la instrucció judicial, de moment, ignora els anys anteriors a la seva gestió al capdavant de l'empresa municipal. Truyol també ha assegurat aquest divendres que cap jutge li ha notificat que l'estiguin investigant per un presumpte delicte ambiental pel cas dels vessaments d'aigües fecals.
En una roda de premsa, Truyol ha dit que tampoc no ha estat citada a declarar per part de cap instància judicial, malgrat que, si fos així, explicaria "tot el que sigui necessari" per demostrar que durant la legislatura passada l'Ajuntament de Palma ha fet feina per posar fi a la problemàtica. Tot i això, l'actual tinent de batle de Model de Ciutat ha reconegut que va ser citada a declarar per la Guàrdia Civil, però va decidir no fer-ho perquè la investigació estava sota secret de sumari i es va acollir al seu dret a no declarar.
Truyol, durant la intervenció en la qual ha explicat què es va fer quan era presidenta d'Emaya per posar fi als vessaments, ha comentat que va ser una prioritat d'ençà que van arribar a l'Ajuntament el 2015. I ha considerat que la gestió feta es pot demostrar a través de les notícies en els mitjans de comunicació, la documentació existent i els temes tractats en els plens municipals. "Tot es pot contrastar", ha dit. L'expresidenta ha destacat també les tres línies que es van marcar des d'un primer moment: exigir a l'Estat la construcció d'una nova depuradora al Coll d'en Rabassa perquè és competència de l'executiu espanyol, pactar amb el Govern 35 milions d'euros procedents del cànon de sanejament i fer un exercici de transparència tancant les platges cada vegada que fos necessari perquè abans de la seva entrada no s'havia fet.
Amb els 35 milions d'euros es van finançar dos projectes amb 22 milions: la construcció d'un col·lector i un tanc de laminació perquè d'aquí a dos anys estigui en funcionament i impedeixi el 90% dels vessaments. De la resta, 2,5 milions, es van desviar a petites obres de millora al sistema. Així mateix, 12 milions es van dedicar per a projectes que estan en tramitació i que volen millorar la infraestructura de sanejament de la zona de Platja de Palma. A més a més, un milió d'euros van anar directament a fer una neteja d'un emissari que hi ha en aquesta platja on també es produïen vessaments i no es netejava des de feia quaranta anys. Per això, segons Truyol, des del 2016 no s'ha tornat a tancar aquesta platja.
Cronològicament, Truyol ha recordat que el 2015 es van reunir per primera vegada amb el govern espanyol per parlar de la futura depuradora i que el 2017 el Ministeri de Medi Ambient inicià la licitació de la nova infraestructura al Coll d'en Rabassa. L'Ajuntament, a més, va comprar dos terços dels terrenys necessaris per a la nova depuradora, perquè el terç restant ja s'havia adquirit abans de la seva arribada. "Vam fer la nostra part", ha precisat, i ha afegit que l'Estat és qui pot accelerar els tràmits per a la seva construcció, que ha de pagar "íntegrament". Sobre això, Truyol ha anunciat que el 16 de setembre el batle de Palma, José Hila, es reunirà amb el Ministeri "per insistir-hi".
"El 2016 vam aprovar el Pla de sanejament de Palma amb una despesa global de més de 200 milions d'euros per afrontar la situació de dèficit històric de sanejament", ha manifestat. Respecte del cànon de sanejament, ha insistit que la inversió entre l'any 2001 i 2014 va ser de 29 milions, però durant la legislatura del 2011-2015, quan va governar el Partit Popular, no s'hi va invertir res. Però des del 2015 fins a enguany ja s'hi han invertit 35 milions d'euros "més que durant els darrers 14 anys", ha apuntat.
D'altra banda, el portaveu de l'Ajuntament, Alberto Jarabo, ha explicat les seves conclusions sobre el sumari de la investigació. Segons ell, Emaya no va cometre cap irregularitat, sinó tot el contrari, perquè van intentar solucionar el problema des del primer moment. Per això, l'actual equip de govern hi dona suport absolut i defensarà "totes les mesures que es van prendre".