Israel prohibirà al consolat espanyol a Jerusalem prestar servei als palestins

BarcelonaNova resposta d'Israel a Espanya pel reconeixement de l'estat palestí. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha anunciat la decisió de "tallar la connexió" entre la diplomàcia espanyola al país hebreu i els palestins i "prohibir al consolat espanyol a Jerusalem prestar serveis" a la població palestina a Cisjordània. A l'espera de saber com es concretaran aquestes paraules, el govern espanyol ja ha avançat que protestarà, sense descartar cap mesura diplomàtica.

Katz ha explicat a Twitter que el nou pas del seu govern en l'escalada amb Espanya, després d'haver cridat ja a consultes la seva ambaixadora i convocar l'espanyola a Tel-Aviv, respon a l'anunci de Pedro Sánchez de reconèixer Palestina el dimarts, 28 de maig. I també al fet que la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz, digués en un vídeo difós dimecres a X que Palestina seria lliure "des del riu fins al mar".

Les paraules de Díaz, que Katz titlla de "crida antisemita", són un lema de la causa palestina que reclama l'alliberament de la totalitat del territori que actualment ocupen tant Gaza i Cisjordània com l'estat d'Israel. "Si aquesta persona ignorant i plena d'odi vol entendre què vol realment l'islam radical, que aprengui sobre 700 anys de domini islàmic a Al-Àndalus", ha dit Katz a Díaz en un missatge a X en hebreu, anglès i castellà i en el qual etiqueta tant Sánchez com el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Espanya té l'ambaixada a Israel a Tel-Aviv, però a més té un consolat a Jerusalem Est que funciona com una ambaixada de facto per als palestins, perquè no només els proveeix de serveis consulars, sinó que també s'encarrega dels llaços diplomàtics amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), a més d'acollir l'agència de cooperació, amb nombrosos projectes als territoris palestins ocupats.

En declaracions a RAC1, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha dit que analitzarien què significa el fet que Israel veti el "servei" de la diplomàcia espanyola als palestins, però ha avisat: "Si és una decisió tal com es llegeix en la literalitat, sens dubte que protestarem". En aquest sentit, ha explicat que "hi ha moltes formes de protesta", que van des d'una "nota verbal" a la "crida a consultes d'un ambaixador".

Albares, que també ha avançat que està en contacte amb Irlanda i Noruega -que, com Espanya, reconeixeran Palestina el dia 28- per la possibilitat d'emprendre alguna acció conjunta, ha reivindicat els passos del govern espanyol per avançar cap a una solució dels dos estats que torni la "pau" al Pròxim Orient. "El poble palestí no ha de ser eternament un país de refugiats", he refermat.

Sobre les paraules de Díaz, en canvi, s'ha limitat a recordar que l'acció exterior d'Espanya la decideixen el president espanyol i ell mateix com a responsable del ministeri. Ha deixat clar, això sí, que a l'executiu de coalició "no hi ha antisemites", tal com denuncia Israel. "No acceptem cap discurs d'odi", ha afegit, destacant els jueus espanyols com a "part fonamental" de la societat espanyola.