Bel Busquets: “Jaume Alzamora és al Consell de Mallorca perquè jo vaig proposar que hi fos”

PalmaBel Busquets (Palma, 1973) va anunciar divendres que es presentarà a les primàries per encapçalar la llista de MÉS per Mallorca al Consell de Mallorca. I ho fa amb un objectiu ben clar: que a la institució insular hi torni a haver un president ecosobiranista.

Ja s’ha superat l’equador de la legislatura. Com valorau el funcionament de la coalició entre el PSIB, Podem i MÉS? 

— Estic molt contenta del funcionament de la coalició. Tenim un bon equip i un bon espai de diàleg. Hi ha tres maneres de veure cap on hem d’anar, però podem tirar endavant els projectes a través del debat i consensuar posicions.  

Quin és l’estat de salut del sector cultural mallorquí després d’un any i mig de pandèmia? 

— Quan vàrem començar, vàrem tenir clares dues qüestions: que la cultura havia d’arribar a cada racó de Mallorca i que el sector de la cultura tindria un aliat a la Misericòrdia. En arribar la pandèmia, ja havíem establert aquestes bases. El Consell hi havia de respondre de manera àgil i tenir en compte les demandes del sector. Es varen fer les dues convocatòries d’ajudes extraordinàries del 2020 i el 2021. Això ha donat aire al món de la cultura. A més a més, tampoc no ens hem aturat de fer feina en les ajudes bàsiques i estructurals. El que veim en aquest moment d’obertura és una vitalitat brutal. Tenim un setembre i un octubre amb molta activitat. 

Hi ha hagut queixes sobre el retard de les ajudes. 

— El Consell sempre havia tingut aquesta etiqueta de ser una administració lenta. La pandèmia va generar una nova oportunitat amb l’administració electrònica. Això ha agilitzat moltíssim els tràmits i la capacitat de fer arribar les ajudes al sector. La pandèmia també ens ha donat la possibilitat de facilitar una bestreta.  

També hi ha hagut retrets dels teatres municipals per la quantitat de recursos que absorbeix el teatre Principal de Palma. 

— El teatre Principal és una infraestructura pública del Consell i la nostra obligació és que funcioni, i que ho faci amb els braços oberts. Quan el teatre Principal aposta per les produccions i coproduccions amb companyies mallorquines, ho fa de la mà dels teatres municipals i posa a la seva mà una sèrie de produccions. Els pobles poden acollir estrenes del Principal. Això és importantíssim i no s’havia fet mai. Però tenim previst fer una convocatòria perquè els teatres municipals tinguin recursos per dur a terme les seves pròpies produccions.

Quines accions voleu dur a terme fins que acabi la legislatura?

— Un dels reptes és continuar amb la feina feta. D’altra banda, serà el moment en què floreixin grans infraestructures. Una serà la Casa de Blai Bonet, a Santanyí, les obres de la qual acabaran el 2022. També serà el moment en què s’haurà de dotar d’activitat infraestructures que s’han posat en marxa amb recursos municipals o del Govern: la Fundació Toni Catany, el Museu de Son Fornés, el Museu del Puig de la Morisca i el teatre Principal d’Inca.  

Parlant d’infraestructures, en quina situació es troben el Museu Marítim, el Krekovic i el Museu de Mallorca?

— El Museu Marítim està vivint el seu naixement. La seu de Sóller està en funcionament i hem de museïtzar la de Palma. És imprescindible que estigui acabada el 2022. En el cas del Krekovic, hi ha una possibilitat de creixement: la propera legislatura es podria fer una reforma de l’Arxiu General i del Krekovic perquè ambdues infraestructures formin part del districte d’innovació de Nou Llevant. Quant al Museu de Mallorca, aquest mes farem una redistribució de la tercera planta per remoure la col·lecció i assumir nous visitants. El Museu de Mallorca té una gestió complicada, perquè l’edifici és de l’Estat. Hem d’anar contínuament picant a la porta de l’Estat, de la mà del Govern, perquè es facin millores a les sales d’arqueologia. El gran repte és obrir-les en un futur.

Duis l’àrea de Política Lingüística. Com viviu la situació que s’ha generat amb les denúncies per discriminació lingüística a la sanitat pública?

— Amb preocupació. He estat en contacte amb Agustina Vilaret, a qui vull agrair la fermesa i el seguiment que ha fet. És imprescindible que la nostra societat entengui que la política lingüística no es fa només des d’un departament, sinó que és un compromís social. El món de la sanitat illenca ha d’entendre que no pot discriminar un pacient en el seu moment de màxima vulnerabilitat, de malaltia. El personal sanitari ha de tenir claríssim que ha d’atendre aquella persona en la seva llengua. I no deim que hagi de parlar una determinada llengua. Simplement és escoltar i entendre. 

Els temes de llengua han generat estira-i-arronses en el Govern de MÉS amb el PSIB i Podem. Com està la situació en el si del Consell?

— La proposta que va encapçalar MÉS perquè tothom hagués d’expressar-se en català públicament va ser assumida pels dos partits. Ara bé, és veritat que les actuacions diàries requereixen un seguiment. Sí que has de fer recordatoris que l’Administració desenvolupa les seves tasques en català, quan han passat quasi 40 anys des de la Llei de normalització lingüística. Volem treballar de manera interdepartamental, perquè la política lingüística no l’ha d’exercir només la direcció insular. És un compromís transversal. Hi ha d’haver política lingüística a l’economia, a la sanitat, a l’educació i a la cultura. I tothom hi ha d’estar compromès perquè al final és una qüestió de dret.

MÉS ha passat a ser un partit polític. Perduren les famílies? Com heu viscut aquest procés?

— Estic feliç perquè MÉS sigui un partit. Quan vaig ser coordinadora, vaig treballar perquè així fos. És veritat que MÉS va néixer a partir d’una suma de projectes, però no em cans de dir que aquests projectes han estat sobrepassats per tota la militància que s’ha apuntat directament a MÉS. El que és important és que MÉS és un projecte polític que ha vingut per quedar i que és imprescindible per a aquesta terra. Sobre les famílies, n’hi ha a tots els projectes polítics, els grans i els petits. I no es corresponen sempre amb el lloc d’on venies.

Amb el temps, com analitzau la crisi de partit que va generar la vostra proposta de posar cares noves a determinats càrrecs del Govern i del grup parlamentari a començament d’aquesta legislatura?

— Aquell moment va ser dels més durs que he hagut de viure políticament. Però crec que hem de deixar de parlar de crisis i hem de començar a parlar de futur i d’un projecte que és imprescindible per a Mallorca. Ho és per garantir que la cultura i la llengua catalanes siguin essencials, per protegir el territori, per la justícia social i perquè un altre model econòmic sigui possible. 

Continuarà pagant el partit la factura de l’autopista Llucmajor-Campos?

— L’autopista va ser un error, i aquest error no s’ha de cometre més. MÉS no ha de tornar a votar a favor d’una gran infraestructura viària. 

L’escàndol de l’IMAS ha sacsejat la legislatura. Hi ha hagut submissió de MÉS al PSIB a l’hora de decidir el camí a seguir? Ha mancat coordinació?

— Ha estat la crisi més grossa del Consell aquesta legislatura. És una crisi social. Fins i tot la mateixa presidenta va assumir que s’hauria d’haver fet una comissió d’investigació per parlar de manera totalment oberta i fer totes les anàlisis. S’ha de dir que la comissió política va tenir aquestes anàlisis. Els polítics hi varen anar i es varen enfrontar a totes les preguntes. Ningú no està d’esquena a aquesta situació. Ara bé, la dreta va fer respostes de pilotes fora, quan en la seva legislatura també hi havia casos. La diferència és que l’esquerra actua. Però aquesta no només és una responsabilitat institucional, sinó també social.

Us presentau a les primàries del vostre partit per encapçalar la llista al Consell. Què us ha duit a prendre aquesta decisió? Què podeu aportar? 

— M’han duit a prendre la decisió la meva responsabilitat i el meu compromís amb MÉS. És el moment de consolidar els lideratges, i hi pos el meu bagatge personal: he estat vicepresidenta en el Govern, vicepresidenta en el Consell, coordinadora del partit i secretària general del PSM. Vull continuar compromesa amb aquest partit. Experiència i compromís són els meus valors. A més, és important que, quan canvien les cares que lideren les llistes a altres institucions, es mantingui i es consolidi un lideratge.

Què us diferencia del vostre ‘rival’, Jaume Alzamora?

— Jaume és del meu equip. És un gran conseller i ha fet una gran feina tècnica en desenvolupament local. De fet, és al Consell perquè jo vaig proposar que hi fos. Què me’n diferencia? Que jo ja he liderat aquest projecte i tenc bagatge i experiència. També vull posar la part del lideratge feminista. Crec en la feina d’equip, per això vaig voler comptar amb Jaume. En un futur també hi voldré comptar.

Parlau-nos de la vostra proposta.

— Vull que torni a haver-hi una presidència de MÉS per Mallorca al Consell. Amb una responsabilitat absoluta en protecció del territori i mobilitat sostenible, i perquè aquest mantra de la diversificació no sigui un titular, sinó que es posin les bases. 

Com veis la pugna per encapçalar la llista al Parlament entre Maria Ramon i Lluís Apesteguia?

— El partit ens ha convidat a unes primàries i ara és el moment d’oferir projectes. Hi ha aquests dos valents, Maria i Lluís, que ofereixen el seu. Cadascú segons el seu estil i tarannà. Això és una riquesa de MÉS, que dona peu a la militància perquè pugui escollir els seus representants. El que ha de quedar molt clar és que l‘endemà de les primàries tots hem de fer feina plegats.

Després de les primàries es renovaran els òrgans de partit. En el passat, vàreu fer parella en la coordinació amb Guillem Balboa, i ara està tot sol Antoni Noguera. Què preferiu?

— Crec en una sola coordinació. Però des del partit hi ha d’haver un treball incansable cap a les agrupacions. S’ha de tocar molt de territori i totes les institucions on som presents. Em va agradar ser coordinadora i estar en el Govern, perquè uneixes i tens en compte les altres institucions. La coordinació interinstitucional és important.