"El castellà mai va ser llengua d'imposició": 5 frases de Joan Carles I sobre Catalunya

Barcelona1. 18 de setembre del 2012, en una carta a la seva web una setmana després de la manifestació de l'Onze de Setembre:

"El pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides", va avisar el rei fa gairebé dos anys, i va afegir: "No són bons temps per escodrinyar les essències ni per debatre si són llebrers o podencs els qui amenacen el nostre model de convivència".

2. 23 d'abril del 2001, en el discurs d'entrega dels premis Cervantes a Alcalá de Henares (al vídeo):

"La nostra llengua [el castellà] mai va ser una llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els que van fer seu, per una voluntat molt lliure, l'idioma de Cervantes".

3.5 de març del 1990, en l'obertura del II Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola, celebrat a Sevilla:

"Aquesta llengua [espanyola], que és la més extensa entre totes les descendents del llatí i que, en la data propera de l'any 2000, parlaran 7 de cada 100 humans, contribueix a fer més lleu el càstig de Babel. [...] Voldríem que totes [les llengües de l'Estat] convisquessin en confiança fraternal, [...però] és necessari reservar un ampli espai d'afecte a l'idioma nascut a Castella, instrument de la nostra solidaritat nacional i vincle que ens fa part important d'una de les més grans comunitats de la Terra. Que ens uneix a més a proeses meravelloses en l'art de la paraula. [...] El castellà mai va ser llengua d'imposició".

4. 23 de febrer del 1981, a Jordi Pujol, després del cop d'estat de Tejero al Congrés:

"Tranquil, Jordi, tranquil".

5. 16 de febrer del 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya com a cap d'estat després de la mort de Franco. Va fer part del discurs en català:

"Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L'afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aquesta terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperació, l'obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per això, tant de bo que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aquestes virtuts catalanes influeixin benèficament en molts altres espanyols".