Joan Ridao adverteix que el dret a l'autodeterminació i la unilateralitat són vies "abocades al fracàs"

Aposta per reivindicar de nou el dret a decidir i que es tradueixi en un referèndum acordat

ERC proposa Ridao com a membre del Consell de Garanties Estatutàries
ARA
06/04/2021
3 min

BarcelonaEl lletrat major del Parlament, Joan Ridao, encara els seus últims dies en el càrrec després de set anys al capdavant de l'assessoria jurídica de la cambra, tal com va avançar l'ARA. Ridao hi va arribar el 2016 i el seu pas pel Parlament no ha sigut ni fàcil ni tranquil: ha viscut el període de més intensitat política i jurídica dels últims temps a Catalunya i, al departament legal -fins al 2016 com a lletrat i el 2018 ja com a lletrat major-, ha vist passar la llei del referèndum, les de desconnexió, resolucions que reproven el rei i refermen el dret a l'autodeterminació i, sobretot, com les dues meses amb les quals ha conviscut han acabat en mans de la justícia per desobediència. Amb les experiències viscudes –també com a polític, ja que va ser secretari general d'ERC entre el 2008 i el 2011 i diputat al Parlament i al Congrés–, Ridao, en una entrevista al Punt Avui, és taxatiu a l'hora de valorar quina ha de ser la via predilecta per assolir la independència: el dret a decidir. Argumenta que amb els precedents d'Escòcia i el Quebec, "el dret a decidir és imbatible en termes democràtics de legitimació, perquè parteix de l'experiència d'aquests dos països [el Regne Unit i el Canadà], que són homologables a l'Estat espanyol".

Ridao considera que en un determinat moment del Procés hi va haver una "certa desviació" i es va canviar el dret a decidir per la unilateralitat i el dret a l'autodeterminació, "que té un difícil encaix en organismes internacionals". De fet, sentencia que "l'autodeterminació i la unilateralitat" són vies "abocades al fracàs".

Primer de tot, segons Ridao, s'ha de partir de la base que el dret a decidir i a l'autodeterminació "no són sinònims". Mentre que el primer apel·la "al principi democràtic en un estat on el pes demogràfic d'un conjunt de població no permet operar canvis constitucionals importants", el segon topa amb el fet que "molts experts en dret internacional el conceben vinculat a fenòmens de descolonització, i Catalunya no figura en la llista d'estats a descolonitzar". Amb aquests arguments, Ridao conclou que la via del "referèndum pactat" està explorada i respon precisament al dret a decidir. Admet que "demana paciència", però és optimista perquè el 2013 es va "col·lidir amb el mur de l'Estat" i apunta que eren altres circumstàncies perquè governava el PP. "Ara la prova del cotó de la taula de diàleg hauria de passar per un plantejament estrictament democràtic i homologable amb altres estats democràtics", afegeix.

Per Ridao, però, encara hi ha un altre mur: la justícia espanyola. Creu que encara té alguns elements franquistes i que li falta passar per un procés de "democratització i descentralització". És especialment crític amb el paper del Tribunal Constitucional quan veta la tramitació de resolucions al Parlament. «Quan el tribunal s’endinsa en el jardí del Procés, muta la doctrina i fa dues coses greus, al meu parer: l’anàlisi també l’aplica al contingut i diu que pot inadmetre iniciatives si són "palesament inconstitucionals", la qual cosa converteix la mesa en un minitribunal, una autèntica bogeria», condemna Ridao. El lletrat major afegeix que a partir del 2015 el Constitucional afirma "que les resolucions o declaracions d’impuls polític també tenen eficàcia jurídica", i això provoca que, per exemple, els membres de l'anterior mesa liderada per Roger Torrent ara estiguin investigats per desobediència –van tramitar unes propostes de resolució que reprovaven el rei i refermaven el dret a l'autodeterminació–. "És absurd, però cal dir que si el tribunal ho fa és perquè algú l’instiga", insinua Ridao, per després recordar que en el mateix cas de Torrent va ser la Fiscalia del govern de Pedro Sánchez la que es va querellar.

stats