Eleccions gallegues
Política16/02/2024

Què està en joc a les eleccions gallegues? PP i BNG, frec a frec per la presidència

Sánchez i Feijóo també es disputen la credibilitat dels seus projectes

BarcelonaEl compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?

D'entrada, la data de la convocatòria, el 18 de febrer, és força atípica, condicionada pel Carnaval, que paralitza tot el país. L'últim precedent d'eleccions per aquestes dates va ser el 2009 amb el bipartit entre PSdeG-PSOE i el BNG: hi va haver canvi de govern, i es va iniciar així l'etapa d'Alberto Núñez Feijóo a la presidència. Ara per ara, les enquestes publicades mostren una majoria absoluta per la mínima del PP o bé la suma dels nacionalistes i socialistes. La distància del Bloc Nacionalista Gallec respecte als socialistes és significativa. Per això, la seva líder s'ha erigit en l'alternativa.

Cargando
No hay anuncios

Què diuen les enquestes?

L'enquesta preelectoral del CIS pronostica que el PP seria el partit més votat amb el 43,2% dels vots i entre 36 i 38 escons, cosa que fa que la majoria absoluta els pengi d'un fil perquè està fixada en els 38. El BNG seria segona força amb el 29,3% (20-23 escons), amb sis punts més que quatre anys, i el PSOE seria tercer amb el 20,4% dels suports i entre 15 i 17 escons. El problema el tindria Sumar, que amb un 3,5% dels vots no té garantida la representació, que requereix un 5%, i molt menys Podem i Vox. Pel que fa a candidats, un 38,1% prefereixen Alfonso Rueda com a president, però Ana Pontón el segueix amb un 28,5%, a una distància abismal del candidat socialista, José Ramón Gómez Besteiro (13%).

Cargando
No hay anuncios

La resta de sondejos, de La Voz de Galicia, Nós Diario o de diaris com l'Abc, coincideixen en el gran creixement dels nacionalistes i la pujada del bloc d'esquerres. Tot i que els mitjans dretans han tendit a pronosticar la majoria absoluta popular, ho han fet per la mínima i amb menys vots. Alhora, és clar que els socialistes no aixequen el cap, relegats a ser tercera força. El que serà clau és el nivell de participació: segons el CIS, un 69,9% dels gallecs volen votar, però altres enquestes ho fan baixar fins al 55%. El canvi polític requeriria una gran participació, apunten els experts.

Què plantegen les candidatures?

En aquestes eleccions conflueixen molts elements en disputa: l'eix social, la valoració dels governs successius del PP, la qüestió nacional i la lectura estatal. Nacionalistes i socialistes pretenen tombar més de tres dècades de governs dretans i, en concret, les quatre legislatures consecutives encetades per Feijóo.

Cargando
No hay anuncios

El BNG ha plantejat una campanya centrada en Galícia i els problemes socials, econòmics i nacionals. Per això, han posat l'accent en la dicotomia d'ells o el PP, així com en la defensa del canvi com a element central. Després de l'aliança amb Anova, amb el retrobament amb un puntal del nacionalisme que s'havia escindit del BNG com Xosé Manuel Beiras, han deixat la divisió pretèrita. En la campanya, l'impuls de l'autogovern i la llengua també està sent fonamental, després d'un retrocés pronunciat aquests anys, entre altres coses per la "castellanització" del sistema d'ensenyament.

Cargando
No hay anuncios

El PP ha subratllat el seny, la moderació i l'estabilitat com les seves aportacions més rellevants, a més del lligam amb la galleguitat. Ho ha contraposat al "multipartit" d'esquerres i a "l'independentisme". Reivindica la seva obra de govern i "l'illa de tranquil·litat" del territori, si bé les reclamacions pròpies les han fet contraposant-les a Catalunya, lamentant la condonació del deute anunciada. Fa quatre anys el lema era "Galícia, Galícia, Galícia", però enguany la batalla política espanyola i el govern de Pedro Sánchez hi han entrat de ple de la mà d'Alfonso Rueda.

On l'esquerra ha intentat fer més mal al PP, a més de la "mala gestió" en la majoria dels àmbits, és amb la crisi dels pèl·lets de plàstic al mar, per la "tardana" reacció de la Xunta a aquest problema mediambiental. El PP hi ha respost culpant Pedro Sánchez i acusant socialistes i nacionalistes de promoure una "xarxa coordinada de perfils falsos" a les xarxes per desprestigiar el PP.

Cargando
No hay anuncios

El socialista Besteiro intenta fer ombra a Pontón amb la idea de canvi i posant l'accent en l'agenda social. S'ha reforçat amb ministres per tractar inversions, de la mateixa manera que ho ha fet Marta Lois, la candidata de Sumar, acompanyada de Yolanda Díaz. Ella s'ha focalitzat en el discurs d'esquerres socioeconòmic, però li penalitza la divisió amb Podem, liderat per una Isabel Faraldo a qui cap enquesta dona representació. Vox ha optat per un perfil discret amb Álvaro Díaz-Mella, sense gaires opcions, i a Ourense, un partit provincial també es presenta per entrar. Serà clau veure el que resten a PP, PSdeG i el BNG els partits minoritaris amb poques opcions.

Què s'hi juga Espanya

Ara bé, en la campanya ha entrat de ple la pugna política estatal amb l'amnistia pel mig i la por a l'independentisme feta servir pel PP com a fantasma. Seran les primeres eleccions després de l'acord sobre l'amnistia i se la juga Pedro Sánchez, a qui un mal resultat podria deixar molt tocat com a preludi de les eleccions europees. Se la juga Yolanda Díaz a la seva terra després de la divisió absoluta en l'espai. Ara bé, fonamentalment se la juga Alberto Núñez Feijóo: ell va aconseguir quatre majories absolutes i ell va escollir el seu delfí, Alfonso Rueda. Una victòria contundent, opinen al PP, els acostarà una mica més a la Moncloa.