José Ramón Bauzá: l'últim escàndol de l'home que va arraconar el català a les Balears

BarcelonaNo és gaire estimat al PP balear. Hi ha poques traïcions polítiques més grosses que haver estat president autonòmic amb un partit i després canviar de jaqueta. José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) és definit com una persona de tracte suau. Però, tot i així, la polèmica sempre l'ha perseguit, recentment per la denúncia d'assetjament laboral per part d'un dels seus assessors a Brussel·les.

Va arribar a la presidència del PP balear des de l'Ajuntament de Marratxí, un municipi mitjà –d'uns 38.000 habitants–, quan la formació estava molt tocada pels casos de corrupció. Bauzá hi té una farmàcia que va anar guanyant fama al carrer en paral·lel al seu ascens fulgurant fins a l'executiu, fins al punt que va arribar a denunciar-hi actes de vandalisme.

Una veu que hi va treballar estretament parla de "dos Bauzás": "El batle i el president". Considera que el segon va arribar a "perdre la noció de la realitat". La desconnexió gradual del carrer es va fer palpable a les urnes: de guanyar les eleccions del 2011 amb el 46,3% dels vots –35 de 59 escons– a perdre el govern quatre anys després. La premsa li va retreure una afició als nomenaments a dit i les reestructuracions de govern, que fonts coneixedores atribueixen a les tensions amb els consellers, especialment a les conselleries de Salut i Educació. És en aquest darrer àmbit on hi va haver el principal focus de conflictivitat amb el carrer per les seves polítiques.

Fonts del partit donen per bo un mantra que al llarg de la seva presidència se sentia sovint: les seves maneres no s'assemblaven a les del PP balear, sinó més aviat a les de Génova, en el sentit que, a les Balears, el PP representava un ampli espectre molt divers de la societat i necessitava majories folgades per governar: "Has d'intentar consensuar, no passar la piconadora". L'exponent més clar d'aquest tarannà va ser en l'enduriment de les polítiques contra el català amb l'aplicació via decret del trilingüisme a les escoles, que es va saldar amb una vaga històrica de docents i una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a les illes. Aquestes mobilitzacions van ser una part important de la força que el va tombar. Bauzá va renunciar a presidir el partit poc després de les eleccions del 2015, en què va perdre 15 escons. "Hi ha un punt d'inflexió", explica l'exconseller del PSIB Celestí Alomar, que defineix el seu govern com a "extremadament neoliberal": "Després de Bauzá venen vuit anys de governs d'esquerres".

A la perifèria de Cs

Des de llavors es va mantenir en un segon pla fins que el 2019 va fitxar pel partit d'Albert Rivera i poc després es va convertir en eurodiputat. A Ciutadans s'ha mogut per la perifèria de la vida interna del partit, sense grans aspiracions orgàniques. Ha expressat discrepàncies respecte a l'estratègia d'Inés Arrimadas –es considera més conservador– però s'ha mantingut fidel a la nova direcció. Des de Brussel·les, però, tampoc s'ha estalviat l'escàndol: el desembre passat es va veure embolicat en el presumpte cas de suborns de Qatar, el conegut com a Qatargate. Va assegurar haver defensat el país sense haver cobrat "ni un euro".