PalmaEl popular José Ramón Bauzá és el senador balear que menys treballa a la Cambra Alta. Encara que els representants del seu partit no destaquen per dur una activitat frenètica, Bauzá ni tan sols està a la seva altura. La comparació amb el senador socialista Francesc Antich és clara a bastament: mentre que Antich ha formulat un total 2.635 preguntes amb resposta escrita al llarg d’aquesta XII legislatura, Bauzá només n’ha fetes 24. La diferència és de 2.611 preguntes.
El nombre de preguntes de la resta de senadors populars també deixa en mal lloc l’expresident balear: Joana Pons ha fet 140 preguntes amb resposta escrita; Catalina Soler, 187; Miquel Ramis, 196, i Santigo Marí, 217. La senadora de Podem, Margalida Quetglas, n’ha realitzades un total de 105.
Llevat de les preguntes, l’activitat de Bauzá en el Senat durant els darrers dos anys i cinc mesos es pot resumir en poques línies: és president de la Comissió d’Entitats Locals, que no té cap iniciativa en tràmit; ha presentat set mocions -sis en comissió i una davant del ple- i ha tingut quatre intervencions més en altres iniciatives relatives a les comissions de la Cambra Alta. S’ha de dir a favor de l’expresident que, si Santiago Marí no hagués fet més de 200 preguntes, hauria llevat a Bauzá el primer lloc per la coa. A banda de les preguntes, la feina de l’eivissenc s’ha reduït gairebé a presentar vuit mocions i dues compareixences en alguna comissió.
En el cas d’Antich, el socialista ha duit a terme 133 iniciatives (deixant de banda les preguntes amb resposta escrita), entre les quals hi ha 42 preguntes orals en comissió, 19 sol·licituds d’informes, un projecte de llei, dues proposicions de llei, 26 mocions presentades en comissió, tres mocions presentades davant del ple i nou preguntes orals formulades en comissió.
“No és el mateix treballar en el Senat a l’oposició que en el govern”, va respondre José Ramón Bauzá, consultat per l’ARA Balears. “En el tema de les preguntes, se n’hauria de mirar bé el contingut, perquè d’una mateixa cosa es poden fer bocins: no és el mateix demanar per cada una de les illes que per les Balears en general”, va afegir l’expresident, qui també va destacar que ha motivat “moltes reunions directes entre col·lectius i ministres -del govern de Rajoy- aprofitant la bona sintonia personal”. Si se li demana quines entitats han cercat la seva intermediació, Bauzá n’assenyala dues: Ningún niño sin terapia i Natura Park. “És més efectiu ser interlocutor i posar remei als problemes ràpidament que fer moltes preguntes”, va sentenciar.
Quant a les tasques que el fan estar més orgullós, el senador destacà sense dubtar-ho haver votat a favor de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. “Fou un fet històric, necessari, encara que difícil”. També va fer referència a una moció perquè a les Balears hi hagi un destacament de la Unitat Militar d’Emergències. “La vaig fer abans de la torrentada de Sant Llorenç, però encara ha d’entrar a la Comissió de Defensa”.
A més, Bauzá subratlla que és president de la delegació espanyola de l’assemblea parlamentària Unió pel Mediterrani, “el càrrec de major responsabilitat que ha tingut mai cap parlamentari balear”.
Francesc Antich: “Si estimes la política, hi mantens un torcebraç sense fons perquè mai no s’arregla tot”
El senador socialista Francesc Antich, definit per alguns integrants del seu partit com a “hiperactiu”, riu quan se li demana com s’ho fa per enllestir tanta activitat en el Senat. “Si estimes la política, hi mantens un torcebraç sense fons perquè mai no s’arregla tot. La política, la vius o no”, apunta. I encara riu més si se li pregunta quins consells donaria als senadors que vulguin augmentar el seu ritme de treball. “La responsabilitat del càrrec t’hauria de dur a fer la feina”, diu.
Això sí, Antich aclareix que no és el mateix ser senador a l’oposició que al govern, com ha estat el seu cas fins a l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència.
Antich considera que el Senat “ajuda a traslladar les problemàtiques de les Illes a l’Estat”. “És evident que necessita una reforma per deixar de ser una cambra de segona lectura i ser més territorial. Les comunitats haurien de participar en la conformació de les lleis, manifestar la seva voluntat”.