Ser jove en política: les llavors dels partits

PalmaLa guerra política interna que ha viscut el Partit Popular (PP) ha donat peu al fet que distintes veus qüestionin la conveniència que poden tenir les joventuts dels partits, tenint en compte que els protagonistes del conflicte, Pablo Casado, Teodoro García Egea i Isabel Díaz Ayuso, provenen de les Noves Generacions (NG) del PP. “Ens hem de demanar si són bones escoles de dirigents polítics”, deia un periodista establert a Madrid.

Així i tot, l’exsecretari general de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears (JSIB), i actual senador i secretari d’Organització del PSIB, Cosme Bonet, creu que la crisi que ha viscut el partit “no ve del que han après a les NG, sinó de la mateixa experiència personal quan han tingut càrrecs institucionals”. 

L’organització política juvenil que representà Bonet, que gravita al voltant del PSOE, és la més antiga d’Espanya –es va fundar el 1902– i, tenint en compte el tall que suposaren la Guerra Civil i la dictadura, també és l’entitat civil amb més història de les Balears. “És una tradició i herència que dona força de per si”, afirma el secretari general de les JSIB i diputat al Parlament, Ares Fernández. “Això permet tenir una estructura gran i extensa per tot l’Estat”, continua.

“En les organitzacions juvenils, els valors ideològics es transmeten dins les mateixes joventuts, la seva autonomia és vital, ja que no es nodreixen tant de l’ideal del partit”, assenyala Bonet. Amb això, el secretari d’Organització del PSIB ve a dir que les joventuts tenen la tendència –“positiva”– a mostrar un ideari, “sobretot en l’esquerra”, més radical que el dels mateixos partits dels quals són arrels, així que s’originen discrepàncies que “enriqueixen” el debat. “Funcionam com un lobby per defensar els joves”, subratlla Fernández.

L’exemple clar serien les diferències entre unes JSIB explícitament republicanes i un PSIB o PSOE més pragmàtics i propers a la monarquia de Felip VI. En clau balear, arran de la llei educativa, Mallorca Nova –entitat juvenil vinculada a MÉS per Mallorca– es va posicionar clarament en contra d’un text que inicialment elevava el castellà a llengua vehicular. “Sabíem la decisió de MÉS, però actuàrem d’acord amb el debat que sorgí de Mallorca Nova”, apunta la secretària general de les joventuts ecosobiranistes, Maria Victòria Llull, una organització que neix el setembre del 2020 i amb un funcionament “plenament autònom”, com indiquen també els líders de la resta de joventuts.

A l’opinió de Bonet s’hi sumen polítics actuals com el portaveu d’El Pi, Josep Melià. Ell formà part de la fornada de principis de segle de la Joventut Nacionalista de Mallorca, provinent de l’esfera d’Unió Mallorquina, i d’on sorgiren consellers del Govern com Miquel Àngel Grimalt –Medi Ambient– i Miquel Ferrer –Turisme–, i l’actual batle de Costitx i president de la Federació d’Entitats Locals, Antoni Salas. 

“És bo i fins i tot sa que les bases juvenils siguin més contundents i radicals que el mateix partit”, afirma Melià. En el cas del partit regionalista, Joves per les Illes es va crear el 2018, i un dels fundadors i actual secretari general, Guillem Mut, reivindica la independència de l’entitat, tot i que “volem ajudar el partit, ja que compartim el mateix espai polític”. El portaveu d’El Pi, a més, destaca que el fet de ser un partit sense una excessiva representació institucional “no ens permet repartir càrrecs, i demostra la vocació de Joves per les Illes”.

Un dels problemes d’El Pi i MÉS, arran de l’esfondrament d’UM i la pèrdua d’exclusivitat del PSMen l’òrbita ecosobiranista, respectivament, és el buit existent entre la darrera generació de polítics sorgida de les anteriors joventuts i la nova generació que s’està ‘cuinant’ actualment. “Si hi ha vocació de permanència, són imprescindibles les bases juvenils”, indica Melià. 

El diputat ecosobiranista, Joan Mas Collet, que va ser líder de l’Esquerra Nacionalista de Mallorca, vinculada al PSM, es declara “molt fan” de les organitzacions polítiques juvenils, i subratlla que la fundació de Mallorca Nova era “un dels grans objectius” del partit. “Des del moment que es crea MÉS, es volen tenir unes joventuts i es promouen amb tot el que representen, sabent que la discrepància és sana”, assenyala. “Tenen molt de criteri”, afegeix.

En el cas de les JSIB i les NG, la mateixa força dels partits ha permès un continu ascens de les bases en la política institucional. Entre els diputats socialistes al Parlament, per exemple, són dos els escons que actualment militen a les JSIB: Ares Fernández i Irene Triay, que, de fet, són els més joves de la Cambra. “No hi havia diputats de les joventuts des de la legislatura 2007-2011, és molt positiu”, remarca Fernández. 

Per part de les NG, la direcció del PP balear prové directament d’aquí, amb Marga Prohens al capdavant; la secretària general, Sandra Fernández, i el president dels populars de Mallorca, Llorenç Galmés. “És una escola de formació molt important, coneixes el funcionament real del partit”, relata Galmés. “Tot i la nostra autonomia, ens ha estat molt favorable que la direcció i nosaltres siguem de generacions properes, és més fàcil que connectem”, destaca la presidenta de les NG de les Balears, Lourdes Roca.

L’interès juvenil per la política

Devers un miler de joves illencs formen part d’organitzacions polítiques juvenils associades a partits: 600 de les NG, 200 de les Joventuts Socialistes de les Illes, 70 de Joves per les Illes i 61 de Mallorca Nova. En el cas d’Unides Podem, com explica la diputada al Congrés dels Diputats per les Balears i responsable estatal de l’àrea de joves del partit, Lucía Muñoz, “no hi ha unes joventuts amb una estructura orgànica com a tal”, sinó que “els mateixos joves són els que assumeixen les responsabilitats importants”. Així i tot, des del partit s’intenta impulsar a les Illes l’organització juvenil Rebeldía, diferent d’unes bases pròpiament dites, ja que “no suporta tant el partit en l’àmbit intern, sinó aspectes externs com moviments socials”.

D’altra banda, a les Balears hi ha dos grans problemes que dificulten la militància i el major enfortiment de les joventuts dels partits. Un és estructural a tot l’Estat, i és el fet que, segons un estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) elaborat el juliol del 2021, la pandèmia ha provocat que el 72% dels joves puguin tenir poc o gens d’interès en el món de la política. “Ha creat desafecció”, apunta Guillem Mut. L’altre, i hi coincideixen tant Ares Fernández com Maria Victòria Llull, fa referència a la realitat illenca: la gran quantitat de joves que anualment se’n van a estudiar fora de les Illes. “A Mallorca Nova ens ha afectat que en l’edat en què se’t desperta l’activisme molts passin gran part de l’any lluny de les Balears”, explica Llull. “Aquesta idiosincràsia ha provocat que sempre costi més moure el teixit associatiu”, argumenta Fernández.