L’últim escollit de Sánchez per no dinamitar tots els ponts amb el PP

Els ministres del govern de coalició s’anaven coneixent amb comptagotes a principis de gener i la llista es va tancar amb el nom de Juan Carlos Campo a la cartera de Justícia. Pedro Sánchez optava pel portaveu socialista del ram al Congrés per substituir la polèmica Dolores Delgado, esquitxada pel canvi de criteri de l’Advocacia de l’Estat al judici del Procés i, sobretot, per les gravacions amb l’excomissari José Manuel Villarejo. El que ara ha esquitxat Campo són les desavincences a l’executiu al voltant de la llei de llibertats sexuals. Ex secretari d’estat de Justícia i exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la tria de Sánchez no responia a situar un home feminista al ministeri de Justícia, sinó un expert jurista bregat en l’arquitectura institucional de l’Estat, inclosa la judicatura. “Coneix aquest món a la perfecció”, assegura l’advocat i diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas. Va més enllà l’exministre Rafael Catalá: “Podria ser magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem perfectament”.

Catalá i Campo s’enviaven missatges poc abans de tenir un debat intens al Congrés i després pujaven al bar a fer un cafè. “Som amics i, per tant, no soc gaire objectiu”, admet, però el seu prestigi és reconegut al PP. Al davant té la difícil tasca de buscar un acord per a la renovació del CGPJ i és el perfil adequat pel seu tarannà dialogant, apunta Catalá, tot i que la conjuntura política no acompanya, afegeix. La reforma del Codi Penal, inclos el delicte de sedició, és un dels projectes més ambiciosos que s’ha marcat i pot ser un punt de partida per refer les relacions amb l’independentisme, debilitades per la judicialització.