Joan Carles obté una immunitat parcial en el cas d'assetjament presentat per Corinna

LondresJoan Carles I ha obtingut una immunitat parcial aquest dimarts per bloquejar part del cas d'assetjament que la seva examant, Corinna, va presentar fa dos anys contra l'exmonarca davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, a Londres. La Cort només li reconeix llibertat total d'actuació mentre era rei, és a dir, fins al juny del 2014.

La defensa de l'emèrit havia demanat a principis del novembre passat, davant la Cort d'Apel·lacions, que refusés part de la demanda civil que Corinna Larsen –o Corinna zu Sayn-Wittgenstein, com signa la denúncia– havia formalitzat el desembre del 2020 pels presumptes delictes d'assetjament, vigilància il·legal i difamació. Tots els actes exposats haurien tingut lloc de manera continuada entre els anys 2012 i 2020. Però amb el recurs que ha guanyat aquest dimarts Joan Carles, la Cort d'Apel·lacions li ha reconegut la immunitat absoluta pels actes comesos quan encara era cap d'estat, és a dir, fins a l'esmentat moment de l'abdicació (juny del 2014). Amb el veredicte, la Cort fa seva la versió de la defensa i qualifica d'oficials aquests suposats actes d'assetjament.

Entre altres, doncs, s'hi inclou "l'operació encoberta per entrar i escorcollar l'oficina i l'apartament de la demandant a Mònaco", segons es pot llegir a la denúncia. Suposadament, el general Félix Sanz Roldán, aleshores cap de l'espionatge espanyol, va utilitzar agents armats d'una empresa de seguretat monegasca com a cobertura de l'operació per permetre que un equip del CNI enviat des d'Espanya accedís a la propietat de la demandant sense el seu consentiment.

També queden excloses del procés civil les suposades amenaces que Corinna Larsen i la seva família van rebre de Sanz Roldán, quan li va dir durant una reunió que "no podia garantir la seva seguretat física ni la dels seus fills", tret que ella complís el que va qualificar de "recomanacions".

Amb tot, la victòria parcial d'aquest dimarts no evitarà que Joan Carles hagi de seure davant del Tribunal Superior de Justícia pels fets comesos presumptament des del 18 de juny del 2014, i fins al 2020, segons el dictamen del març passat de la mateixa sala. En una posterior apel·lació al juliol, la Cort ja va concloure que l'emèrit no tenia immunitat al Regne Unit per després de l'abdicació. Sí que es podria veure alterada substancialment la quantitat monetària que finalment l'examant del rei li demani en matèria de compensacions per les hipotètiques pèrdues que va tenir arran de la trencadissa amb Joan Carles.

L'única manera com Joan Carles podria evitar el tràngol del procés civil seria arribar a un acord extrajudicial amb la seva examant, una repetició del que va fer el febrer passat el príncep Andreu, tercer fill de la reina Elisabet II, en aquest cas en una demanda per violació i abusos.

Els lletrats de la part de Corinna Larsen havien argumentat que els suposats actes d'assetjament que haurien tingut lloc fins a l'abdicació eren "privats", i que es duien a terme al servei de l'"agenda oculta" de l'antic sobirà. Una agenda oculta que, sobretot, perseguia el control sobre la demandant, a qui pretenia obligar a tornar un regal de 65 milions d'euros, d'origen desconegut, que Joan Carles hauria fet lliurament a Corinna el 2012. L'obsequi s'hauria fet tres anys després que s'extingís la relació sentimental que havien mantingut des del 2004.

Portada a l'extrem aquesta argumentació, implicaria que, mentre era rei, Joan Carles hauria pogut cometre qualsevol mena de delicte, i se n'hauria sortit impunement, en tant que actuava com a cap d'estat i defensava els interessos de l'Estat i no cap mena d'afers o interessos particulars. A la pràctica, doncs, la Cort d'Apel·lació britànica també fa seva la llei espanyola d'inviolabilitat de la Corona, per la qual en cap cas, ni sota cap condició, es pot jutjar el rei, faci el que faci, almenys mentre ho sigui.