La jubilació dels científics o la jornada laboral de 37,5 hores: totes les batalles laborals del govern

MADRIDBateria de mesures laborals aprovades pel consell de ministres d'aquest dimarts. D'entrada, el govern espanyol ha donat llum verda a la reforma del subsidi d'atur acordada fa dues setmanes només amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, sense el suport de la patronal CEOE. Alhora, ha aprovat anul·lar l'acomiadament per incapacitat sobrevinguda o gran invalidesa, així com la prevalença dels convenis col·lectius autonòmics per sobre dels estatals, tal com el govern espanyol va acordar amb el PNB. "Aquests convenis autonòmics o provincials s'aplicaran sempre que les condicions siguin millors per als treballadors", ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimarts. Díaz ha recordat que el canvi va decaure durant la tramitació parlamentària el passat mes de gener.

A les tres normes, però, s'hi sumen tot un seguit de canvis en matèria laboral que el govern espanyol, sota la batuta del ministeri de Treball i el ministeri de la Seguretat Social, està intentant desencallar amb els agents socials.

Reforma del subsidi d'atur

La reforma del subsidi d'atur tornarà al Congrés dels Diputats després que Podem, el PP i Vox la tombessin. La seva aprovació és important perquè en depèn el desemborsament complet del quart pagament dels fons europeus antipandèmia. Després d'una negociació amb els agents socials, la norma arribarà a la cambra baixa espanyola amb algunes modificacions en comparació amb el text inicial. El principal canvi és que finalment es manté la base de cotització per als més grans de 52 anys, tal com exigia Podem. També s'amplien els col·lectius beneficiaris del subsidi; es milloren les quantitats i es reforça la compatibilitat entre els subsidis i el fet de tenir una feina.

Alternativa a l'acomiadament

Tal com va anunciar la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), es modifica l'article 49 de l'Estatut dels Treballadors perquè l'acomiadament no sigui la primera opció en cas que un empleat tingui una incapacitat permanent sobrevinguda total, absoluta o gran invalidesa que li causi incapacitat. "Fins ara [la persona] era acomiadada de forma automàtica", ha assenyalat Díaz en roda de premsa aquest dimarts. "Ara podrà escollir si vol acabar amb la relació laboral, o si vol que se li adapti", ha afegit.

Amb el canvi el que es busca és que empresa i treballador mirin d'adaptar el lloc de treball perquè aquest últim, en cas que vulgui, pugui mantenir-se actiu i que no sigui l'empresa qui decideixi rescindir del contracte unilateralment. Alhora, les companyies podran accedir a ajudes o subvencions públiques per tal de costejar aquesta adaptació.

Cal tenir en compte que el ministeri s'ha vist empès a aprovar aquesta modificació després d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del gener en què es prohibia acomiadar un treballador amb discapacitat permanent perquè considerava que l'empresari no havia intentat adaptar les condicions laborals.

Reducció de la jornada laboral

El 31 de maig, el ministeri de Treball i els agents socials, els sindicats majoritaris i les patronals tenen previst reunir-se per iniciar formalment la negociació per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les mesures estrella de la legislatura, abanderada sobretot per Sumar, el soci minoritari del govern espanyol.

A priori, l'acord entre Sumar i el PSOE implicaria reduir per llei la jornada setmanal a 37,5 hores (es modificaria l'Estatut del Treballador), però mantenint el salari. Això es faria de forma progressiva: 38,5 hores aquest 2024, per acabar l'any 2025 en 37,5 hores. En paral·lel, Díaz ha anticipat que vol reforçar el paper de la Inspecció de Treball perquè pugui vigilar de manera "directa" aquesta reducció.

Igualtat del col·lectiu LGTBI

Un altre acord que Treball està intentant desencallar amb sindicats i patronals és desenvolupar el reglament de l'article 15 de la llei trans aprovada el febrer de l'any passat. Aquesta norma preveia aprovar un reglament a través del qual s'obligui les empreses de més de 50 treballadors a adoptar mesures per assolir un entorn laboral més igualitari per a les persones del col·lectiu LGTBI, així com a establir protocols contra l'assetjament d'aquest col·lectiu.

Jubilació de científics i investigadors

Una cartera germana del ministeri de Treball, la de la Seguretat Social, enllesteix un acord per rebaixar les quotes que han de pagar científics i investigadors per poder regularitzar de manera retroactiva els seus antics períodes de pràctiques de manera que es tinguin en compte de cara a la jubilació. Es tracta, bàsicament, d'un canvi normatiu que permetria als becaris no remunerats en el seu moment poder "comprar" les cotitzacions d'aquells períodes laborals. La proposta inicial va rebre el rebuig de la comunitat científica pel cost. En l'últim document plantejat, el ministeri s'ha obert que s'apliqui la cotització d'acord amb la quota de l'any en què es van realitzar les pràctiques.

Un altre repte del ministeri que pilota Elma Saiz (PSOE) és el d'aconseguir un acord amb sindicats i patronals per a un nou sistema de coeficients reductors perquè més treballadors es puguin jubilar abans. La intenció de l'executiu és que això beneficiï sobretot a les feines de més risc. També continua encallada la negociació per l'accés a la jubilació parcial.

Plataformes digitals de treballadores de la llar

El ministeri de Treball també té intenció de regular les plataformes digitals a través de les quals es contracten treballadores de la llar o que canalitzen "l'ajuda a domicili". El que es vol fer és estendre la llei rider a aquestes activitats "profundament feminitzades", ha dit Díaz.