5.600 euros mensuals: la jubilació que Rosa Estaràs s'assegura amb les eleccions europees

PalmaRosa Estaràs es va estrenar a la llista del PP a les eleccions europees l'any 2009. Quinze anys després, torna a Brussel·les. I ocupar novament un escó a l'Europarlament tindrà una conseqüència afegida per a Estaràs, perquè el 2029 farà vint anys que és eurodiputada i això li assegurarà la pensió màxima: 5.600 euros mensuals, als seus 63 anys –a aquesta edat ja es pot cobrar la pensió. L'import de la jubilació oscil·la entre el 3,5% de l'assignació bàsica fins a un màxim del 70% en arribar als 20 anys ocupant un escó.

El sou mensual d'un eurodiputat és de 9.975,42 euros. Això sense tenir en compte les dietes, que poden arribar als 4.778 euros mensuals, per assistir a actes oficials a Brussel·les o Estrasburg. El salari mitjà a les Balears és de 1.854 euros, això són 8.121 euros menys que el que cobra un europarlamentari. Anualment, el salari d'un representant de l'Eurocambra supera els 120.000 euros, una xifra 50.000 euros superior al salari que cobra la presidenta del Govern, Marga Prohens (77.330,12 euros), i 30.000 més que el que cobra el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, (90.010,20 euros).

Els resultats de les eleccions europees d'aquest diumenge han confirmat que Estaràs passarà els propers cinc anys representant els populars a Brussel·les, per quarta vegada consecutiva. L'eurodiputada mallorquina també és secretària general de la delegació del partit al Parlament Europeu. Durant la campanya, Estaràs havia remarcat que era l'única candidata de les Balears amb possibilitats de sortir elegida, i així ha estat.

Segons la pàgina del Parlament Europeu, en la darrera legislatura Rosa Estaràs ha participat en una desena de propostes de resolució sobre qüestions com la fallida de l'empresa turística Thomas Cook, els drets de les dones a l'Iran, la situació del poble rohingya o la guerra d'Ucraïna. N'ha registrat una en solitari sobre la situació de les persones amb trastorns específics de l'aprenentatge. També ha presentat cinc preguntes orals a l'Eurocambra des del 2019 fins ara en qüestions com la discapacitat, l'autisme o l'escassetat de medicaments i autonomia sanitària estratègica a la UE, i ha registrat una dotzena d'explicacions del vot sobre diversos temes per escrit, com la prohibició de facto de l'avortament a Polònia o la definició de la violència de gènere. D'altra banda, Estaràs va registrar 86 preguntes per escrit dirigides a la Comissió en els darrers cinc anys, i algunes tenien a veure amb les Illes. Per exemple, sobre la utilització de fons del Programa Erasmus per una iniciativa del Govern per fomentar la llengua catalana; la limitació de l'entrada de vehicles a les Illes; sobre els productes d'agricultura insular, o reclamant l'autorització de la Comissió per instal·lar generadors elèctrics de reforç a Menorca.