El judici de Laura Borràs ja té data: del 10 de febrer a l'1 de març

BarcelonaEl judici de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ja té data: del 10 de febrer a l'1 de març. Així ho ha comunicat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de manera que la líder de Junts serà jutjada per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l'acusa d'haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora d'aquesta entitat, per la qual cosa la Fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa.

Quins fets se li imputen? Segons l'escrit d'acusació del ministeri públic –que la va eximir de malversació i frau administratiu–, Borràs i Isaías Herrero –un conegut seu encarregat de tasques relacionades amb webs, a qui se li demana la mateixa pena– "van actuar de mutu acord" perquè la "retribució dels treballs informàtics" es fes a través de "fraccionar indegudament" la contractació administrativa. A parer del fiscal, d'aquesta manera la líder de Junts va actuar en contra dels principis de "transparència i concurrència pública", sent "perfectament conscient", juntament amb Herrero, que infringien la llei. Aquest mateix escrit quantifica que l'import dels serveis encarregats a aquest informàtic ascendeix a 277.438,17 euros.

El judici a la líder de Junts arrencarà el dia 10 de febrer amb les qüestions prèvies i deu dies després declararan els acusats. Per tant, el dia que Borràs intervindrà davant de tribunal serà el dia 20 de febrer del 2023, mentre que els següents 21, 22 i 23 del mateix mes serà el torn dels testimonis. Les proves pericials i documentals es veuran el 27 i 28 de febrer i, posteriorment, totes les parts emetran el seu informe final l'1 de març. A partir d’aquí la sala del tribunal –format a priori pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Fernando Lacaba i María Jesus Manzano– haurà de tancar-se a deliberar i emetre la sentència.

La presidenta del Parlament suspesa ha negat des del principi les acusacions, assegurant que es tracta de "persecució política". A parer seu, la causa oberta contra ella es deu a la seva condició d'independentista. Així mateix, ja ha anunciat que recusarà Barrientos, que no només forma part del tribunal sinó que també ha estat nomenat ponent de la seva sentència perquè creu que no pot ser imparcial davant els líders independentistes. En un vídeo enviat a l'ACN, ha defensat la seva "innocència" i ha assegurat que només pot esperar un "veredicte d'absolució" perquè el procediment, afirma, ha estat "irregular" des del començament. "Serà un judici polític", ha explicitat. Aprofitant que aquest mateix divendres el TSJC ha obert judici oral contra els diputats d'Esquerra per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per malversació, revelació de secrets i prevaricació, Borràs els ha donat suport. Ara bé, també ha donat per fet que com a ella se'ls aplicarà l'article 25.4 del reglament del Parlament i quedaran suspesos. "El delicte de malversació s'associa a la corrupció, per tant quan s'apliqui aquest article ja avanço que Junts hi votarà en contra. La meva solidaritat amb tots ells", ha expressat la presidenta del Parlament suspesa.

18 contractes en el punt de mira

En total, a judici s'examinaran 18 contractes que la Fiscalia sosté que van beneficiar directament Herrero gràcies a un "abús" de funcions per part de Laura Borràs. El ministeri públic assenyala que Borràs i Herrero van "fingir" la forma de contractar per "ocultar" les adjudicacions i que en cada una de les feines a fer apareixien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents per donar "certa aparença" de normalitat. En realitat, però, segons el ministeri fiscal, "dos proveïdors no eren ofertes reals, sinó pressupostos elaborats falsament pels acusats". També hi implica una tercera persona, l'empresari Andreu Pujol, a qui el fiscal demana 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació com a "col·laborador necessari". En tot cas, el fiscal admet que els preus dels contractes no van estar mai inflats i que la feina tenia un cost adequat. Qui sí que ha quedat fora del judici és el funcionari de la ILC que va aportar un informe de la Intervenció de la Generalitat que recriminava la gestió de Borràs i diversos àudios de la presidenta del Parlament suspesa parlant de la qüestió.

Una de les proves clau del judici seran els correus electrònics en què Borràs feia referència a la fragmentació de contractes. En un d'ells, la líder de Junts donava instruccions a Herrero sobre com havia de procedir per evitar que saltessin les alarmes: "Si veuen que el que s'ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diversos paquets és quan pensen que hi ha una infracció. La qüestió és fraccionar, doncs, cadascun dels conceptes perquè quedi clar que són com parts que cal anar assemblant conjuntament". Tanmateix, Borràs sempre ha negat que aquests correus poguessin utilitzar-se com a prova i, de fet, ha contractat un pèrit per la seva defensa que conclou que no tenen "aval judicial" i que s'han d'excloure del procediment.

Aquesta contractació no ha estat absenta de polèmica, ja que es tracta d'Emilio Hellín, d'ultradreta i condemnat per l'assassinat de la militant d'esquerres Yolanda González el 1980. La Fiscalia ha demanat apartar-lo del cas pels seus antecedents –la defensa de Borràs ha defensat que és una contractació “tècnica”–, però el TSJC encara no hi ha donat resposta.