El judici de la mesa del Parlament queda vist per a sentència

Els acusats invoquen la inviolabilitat parlamentària per descartar la desobediència

_72A1459-01
Xavier Tedó / Aleix Moldes / Núria Orriols
24/07/2020
6 min

BarcelonaDos anys i mig després del referèndum de l’1 d’octubre, el judici a la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha quedat vist per sentència. A diferència de l’expresidenta de la cambra, condemnada a 11 anys i sis mesos de presó per sedició, els exvicepresidents Lluís Guinó i Lluís Corominas, les exsecretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, i l’exdiputada Mireia Boya, s’enfronten a un delicte de desobediència. Aquest divendres, en la darrera sessió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els seus advocats han negat la major i s'han agafat a la inviolabilitat parlamentària per descartar cap delicte. Per contra, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han mantingut les acusacions, atribuint a la mesa del Parlament haver fet cas omís al Tribunal Constitucional i està subordinada al Govern. Ara els magistrats, presidits per Jesús Maria Barrientos, hauran de decidir si, tal com reclama el ministeri públic, els condemnen a vint mesos d’inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros (l’Advocacia la rebaixa a 24.000 en el cas de Mireia Boya), tot i que el Tribunal Suprem ja els ha marcat el camí de la condemna.

L'argumentació de les defenses de la mesa ha anat en la mateixa línia del que ja va exposar Forcadell a l'alt tribunal a Madrid. Judit Gené, advocada de Lluís Guinó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, ha assenyalat l'aparent contradicció pel fet que s'acusi els membres de la mesa de permetre el debat de les lleis assenyalades pel Tribunal Constitucional (TC) i, en canvi, s'apel·li a la inviolabilitat dels grups que les van presentar i els diputats que les van votar: "¿Com pot ser que la inviolabilitat cobreixi que es defensi i es voti una llei inconstitucional i, en canvi, no cobreixi que es permeti que es debati? El raonament no sembla lògic i al meu entendre és contrari a dret". Gené ha subratllat que la mesa no era la "culpable" que una llei s'aprovés al Parlament: "Ho són les majories parlamentàries". Per això, ha criticat que el TC busqués l'escletxa per evitar que s'aprovessin les lleis del Procés –en un Parlament amb majoria independentista– obligant la mesa a fer funcions que no li eren pròpies. Un canvi de jurisprudència, a més, que segons ella pretenia convertir la mesa en un simple òrgan administratiu per prendre-li la protecció parlamentària.

"És diabòlic", ha opinat Gené, que ha caricaturitzat el paper del TC durant la legislatura passada. "El TC diu que [els membres de la mesa] no poden tramitar iniciatives o resolucions que siguin la continuació d'una normativa que s'hagi declarat inconstitucional. Què els diu? Quan a vostès els presentin una proposta, interpretin. I quan hagin fet de TC, paralitzin la tramitació". La cosa més sagnant, segons ella, és que fins i tot els ara acusats van arribar a interpretar les normes abans de tramitar-les, però com que la conclusió va ser que no desenvolupaven una normativa declarada inconstitucional anteriorment, la decisió tampoc va agradar al TC. "Per què? Perquè no van interpretar el que l'Advocacia de l'Estat i el TC volien que s'interpretés", ha dit.

L'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomás, també ha fet una argumentació en la mateixa línia. Ha defensat que la mesa va actuar d'acord amb el reglament del Parlament i ha acusat el Tribunal Constitucional de "criminalitzar" la iniciativa legislativa. Ha remarcat que la mesa no tenia la funció de "censurar" l'impuls legislatiu, sinó que havia de garantir el debat "lliure" a la cambra.

Tomàs ha negat la responsabilitat de la mesa en l'aprovació de les lleis de desconnexió i ha posat l'èmfasi en el procediment que es va seguir: les iniciatives del referèndum i de la llei de transitorietat jurídica estaven admeses a tràmit, però les va introduir a l'ordre del dia la majoria de JxSí i la CUP. "Aquest és un procés que té com a objecte els vots i les opinions", ha sentenciat, i això està protegit per la "inviolabilitat parlamentària". Per a l'advocat, aquest és el "límit de la jurisdicció penal" que no s'ha respectat amb l'actuació del Tribunal Constitucional, perquè ha topat directament amb els drets fonamentals de participació política i llibertat d'expressió. "El panorama que deixa el Constitucional és desolador", ha conclòs.

L'absolució és l'única resolució, segons les defenses, a què pot arribar el tribunal. I, en cas que s'acabi considerant que van desobeir com a membres de la mesa, Gené ha demanat que es limiti la inhabilitació a les funcions parlamentàries: "El senyor Guinó no podrà continuar fent d'alcalde de Besalú? I la senyora Barrufet no podrà assessorar una administració pública?", ha preguntat la seva advocada. De manera diferent ho ha plantejat el lletrat de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ha opinat que sigui quina sigui la resolució del tribunal serà "injusta". D'acord amb Carlos López, si se'ls declara culpables s'estarà condemnant els ciutadans que representaven i, en cas que siguin absolts, tampoc hi haurà hagut justícia perquè "no hauria d'haver existit mai el procediment".

Boya: la defensa més política

De fet, la defensa de Boya ha sigut la més política. Si bé Corominas, Simó, Guinó i Barrufet tenien responsabilitats a la mesa, l'excupaire era només diputada i és l'única encausada per haver exercit només la funció de parlamentària. "La Mireia és aquí per haver sigut presidenta del grup parlamentari de la CUP –ha etzibat el seu advocat–, per les seves idees polítiques". I perquè tot plegat es tracta "d'una causa general contra l'independentisme".

López ha posat de manifest que no hi havia precedents europeus en què es jutgés membres d'un Parlament per haver impulsat iniciatives parlamentàries. "Vull saber per què Mireia Boya és aquí", ha dit dirigint-se al tribunal i a la Fiscalia, posant de manifest també que hi era ella però no els diputats que van votar favorablement a les lleis de desconnexió o a la declaració d'independència. Carlos López ha exposat que tot formava part d'una estratègia de l'Estat, a través del poder judicial, per aturar el procés independentista. Una estratègia que se sustenta, ha dit, només per la voluntat de situar l'article 2 de la Constitució, que consagra la unitat d'Espanya, per damunt de la resta d'articles recollits a la Carta Magna. En el seu torn final, l'exdiputada de la CUP ha mantingut el mateix discurs polític. Ha defensat que es va limitar a complir el seu programa electoral i a buscar vies per intentar-lo fer realitat. Però al davant es va trobar un "mur", l'Estat, que no tenia cap voluntat de dialogar. Per això ha considerat la desobediència com una "eina legítima" per "desbloquejar" situacions injustes: "El dret a l'autodeterminació s'aconseguirà autodeterminant-nos". Boya ha deixat clar al tribunal que "no té por" i que la sentència que dicti "tant li fa".

També Corominas, Guinó i Simó han optat per fer ús del torn final de paraula, mentre que Barrufet s'ha limitat a agrair el suport de la ciutadania i el "tracte" del TSJC. Les intervencions han tingut un to diferent de la de l'exdiputada de la CUP, perquè han dit que no estaven "desobeint" sinó que la seva voluntat era "protegir" la iniciativa parlamentària seguint la jurisprudència que fins llavors havia dictat el Constitucional. "La política ha de tornar a la política", ha dit Guinó, mentre que Corominas s'ha mostrat convençut que els fets no tenien "cap rellevància penal" i que se'ls havia fet seure al banc dels acusats pel "context polític". Per a Simó, la intenció del TC era "coaccionar" els debats parlamentaris i canviar les regles de joc quan la partida ja havia començat: ha recordat que fins llavors a Espanya el control constitucional sempre l'havia fet el TC i no cap òrgan del Parlament.

Es mantenen les acusacions

Si bé les defenses han reclamat l'absolució, la Fiscalia ha mantingut les acusacions. Ho ha fet reiterant els mateixos arguments que va fer servir aquesta setmana per acusar els membres d'aquest òrgan de fer cas omís de les resolucions del Tribunal Constitucional i dels dictàmens dels lletrats de la cambra. "La mesa va actuar segons els interessos únicament del poder executiu i va perdre la imparcialitat", ha denunciat el fiscal Pedro Ariche en l'exposició de motius en referència al ple del 6 i 7 de setembre del 2017. "Havien d'haver entrat en el fons de les resolucions que s'havien de debatre", ha reiterat com ja va fer el pimer dia del judici. En aquest sentit, ha insistit que les advertències del TC i dels lletrats del Parlament eren clares perquè "entraven en col·lisió amb les resolucions dels tribunals".

Ariche ha dit que no es tractava d'un judici polític ni s'hi estaven jutjant ideologies. "No es jutja avui l'independentisme. L'expressió causa general és desafortunada", ha apuntat. El ministeri públic també ha afirmat que no es jutjava el poder legislatiu. "És obligat complir la sentència i les resolucions de jutges i tribunals", ha recordat el fiscal, fent referència a la Constitució. Al final de la intervenció, ha defensat una pena condemnatòria perquè "els acusats van renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat i van executar la desobediència i la van portar fins al final".

L'Advocacia de l'Estat, per la seva banda, ha culpat els acusats d'haver comès un delicte de desobediència perquè els quatre membres de la mesa imputats es van negar "reiteradament a complir els mandats del Tribunal Constitucional". Beatriz Vizcaíno ha assenyalat que els encausats "no van acatar les resolucions" i ha ressaltat que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol". "S'havia d'entrar en la forma i en el fons pel contingut de les resolucions que s'havien d'aprovar", ha deixat clar. Vox, que actua d'acusació popular, ha afirmat que els membres de la mesa imputats van votar "amb ànim rebel i desobedient" a favor d'admetre a tràmit unes "resolucions inconstitucionals per poder celebrar un referèndum il·legal i declarar unilateralment la independència, tot i els requeriments del TC".

stats