Tamara Carrasco nega haver difós "directrius" i assegura que l'han jutjat per qui és i com pensa

BarcelonaHan passat dos anys i cinc mesos del dia que la Guàrdia Civil va arrestar a Viladecans l'activista Tamara Carrasco, enmig d'un macrooperatiu policial que es va vestir com el primer de la causa contra els CDR per terrorisme. Carrasco va estar tres dies arrestada a Madrid i l'Audiència Nacional va decretar el seu confinament al municipi de Viladecans. En aquest temps, però, la causa contra l'activista s'ha anat desinflant i ara encara la recta final. Carrasco s'ha assegut aquest dilluns al banc dels acusats d'un jutjat penal de Barcelona per defensar-se d'una acusació que no té res a veure amb la inicial: la Fiscalia li demana set mesos de presó per haver incitat a la comissió de desordres públics a través d'un àudio de WhatsApp amb "consignes" per organitzar una protesta per la detenció de l'expresident Carles Puigdemont, que la Guàrdia Civil no ha aclarit com va obtenir. "Jo no impartia directrius, traspassava informacions", ha dit Carrasco durant la seva declaració.

Carrasco ha cenyit el seu interrogatori al delicte que se li atribueix i en l'últim torn de paraula que s'ofereix als acusats al final d'un judici s'ha presentat com una víctima d'una "operació d'estat" contra els CDR. "Estic aquí asseguda per qui soc i com penso", ha assegurat l'activista, que també ha fet referència al "patiment" i "linxament" que ha viscut els últims dos anys i mig, bona part dels quals ha estat confinada al seu municipi per ordre judicial. La Fiscalia ha assegurat que l'organisme "no té res en contra dels CDR ni de les idees que defensen" i ha insistit en presentar Carrasco com una de les organitzadores dels "sabotatges" que es preveien el març del 2018.

Tot i així, la Fiscalia ha començat el seu interrogatori a l'activista preguntant si formava part d'un CDR i si podia explicar en què consistien. Per la seva banda, l'agent de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació del cas l'ha entroncat directament amb l'operació Judes –un operatiu liderat pel cos un any i mig més tard de la detenció de Carrasco i que va acabar amb nou detinguts per terrorisme– i ha recordat que tot i que alguns CDR no tenen "una vena violenta" n'hi ha d'altres que sí: "Ja ho hem vist en l'operació Judes". Tant la Fiscalia com la Guàrdia Civil han assegurat que les proves apunten que l'activista tenia un paper "preponderant" en l'organització de la resposta a la detenció de Puigdemont. Tot i que la Fiscalia ha reduït l'acusació a la incitació del tall de cinc carreteres –la resta del que deia el WhatsApp no es va materialitzar– el fiscal del cas i la Guàrdia Civil han explicat que el missatge era pràcticament "un guió" del que va acabar passant.

Carrasco ha negat les acusacions i ha explicat que es va limitar a "traspassar informacions" sobre el que s'havia explicat en una assemblea d'un CDR a un grup "privat" de WhatsApp. L'activista no ha defugit l'autoria del missatge, però la seva defensa, exercida pel penalista Benet Salellas, sí que ha posat en dubte com es va obtenir la gravació, que s'ha convertit en la base del judici. Els guàrdies civils que han declarat han ofert respostes contradictòries: des de les divagacions de l'instructor de la causa –que ha afirmat "no recordar" d'on el van treure i ha admès que de vegades es fan "trets a cegues" en aquest tipus d'investigacions i que podria venir d'un "confident"– fins als agents que han explicat que el van trobar a les xarxes i que van contrastar la veu amb un altre vídeo d'un discurs de Carrasco penjat a YouTube.

Un delicte nou

El delicte pel qual s'acusa a Carrasco es va introduir al Codi Penal el 2015 i castiga amb la mateixa condemna les persones que han esperonat algú a cometre un aldarull i els que l'han comès. Salellas ha recordat que els mateixos Consell Fiscal i el Consell General del Poder Judicial van ser "molt crítics" amb la redacció d'aquest tipus delictiu. Per a l'advocat es tracta d'un dels primers judicis on s'aplica l'article. Però més enllà de la singularitat del cas, Salellas ha insistit en el "biaix" de l'acusació pel fet que en els escorcolls a Carrasco s'intervingués material com ara "màscares de Sànchez i Cuixart" i "xiulets de color groc". "En ple 2020 causa una certa angúnia, tot plegat", ha subratllat Salellas.

Carrasco s'ha referit a la "legitimitat" de les protestes per la detenció de Puigdemont, i el seu advocat ha recordat que s'emmarquen en la llibertat d'expressió. "Això no s'hauria de perseguir, s'hauria de protegir en un estat democràtic", ha insistit. A les portes dels jutjats, desenes de persones s'han concentrat també en favor de Carrasco i els CDR. La jutge del cas ha intentat en tot moment que el judici se cenyís als fets i ha tallat la Fiscalia quan intentava parlar d'altres protestes que no formaven part de l'acusació. La seva resolució posarà el punt final al cas.