Política18/01/2016

Els acusats per l'assalt al centre Blanquerna declaren que la protesta era "pacífica" i per "amor a Espanya"

Asseguren que calia respondre a un "acte independentista". La fiscalia demana penes de fins a quatre anys de presó

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridGairebé dos anys i mig després de l'atac al centre Blanquerna, ha començat aquest dilluns el judici als 15 ultres que van irrompre amb violència a la delegació de la Generalitat a Madrid la Diada del 2013. Un procés que es fa a l'Audiència de Madrid i en què els acusats s'enfronten a fins a gairebé 16 anys de presó. És la pena màxima que demana l'acusació particular, exercida tant pel Govern com CiU i el llavors diputat Josep Sánchez Llibre (Unió).

El fiscal demana penes d'entre dos –per a dos dels acusats– i quatre anys de presó –per als 13 restants. Els considera responsables de desordres públics, danys, atemptat i coaccions, i de les faltes de lesions i maltractament. Tant el Govern com CiU els acusen també d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat i d'un d'ultratge a la senyera. Per això demanen la pena màxima de presó: 15 anys i nou mesos.

El judici ha començat amb gairebé dues hores de retard perquè un dels acusats ha agafat amb retard el bus que el portava des de Soria i s'ha suspès la sessió fins demà dimarts després de la declaració de vuit dels acusats. Tots ells coincideixen que van anar a la "protesta pacífica" a "títol personal" i per a "amor a Espanya" i la "defensa de la unitat d'Espanya, com mana la Constitució". És a dir, que no estava organitzada per Espanya en Marxa, el front ultra que acabaven de crear i que, segons el fiscal, l'assalt al centre Blanquerna era la primera pedra per donar-lo a conèixer als mitjans. Aquest front està integrat per la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional.

Cargando
No hay anuncios

Amb el que també coincideixen és que no es van trobar a ningú que els barrés el pas per entrar a la seu del Govern. Una seu que, segons asseguren, per a ells era només una llibreria o bé centre cultural, però que en cap cas era una seu oficial. Tercer, també neguen que coneguessin els assistents a l'acte. No es tracta d'un fet casual, ja que si es reconeix que van actuar en contra de diputats o representants parlamentaris els podria caure la major pena, la d'atemptat a l'autoritat, que reclamen tan el Govern com Sánchez Llibre.

Dues estratègies de la defensa

Cargando
No hay anuncios

Moments abans de començar el judici, un grup de simpatitzants dels acusats obria davant de l'Audiència una pancarta amb la consigna 'Absolució als patriotes de Blanquerna'. La defensa branda dues estratègies per aconseguir l'absolució dels acusats.

Per una banda, assegurar que els seus clients van actuar per defensar la "unitat d'Espanya, com mana la Constitució". Així ho ha esgrimit Manuel Salazar, abans d'entrar al judici. Ha assegurat que les acusacions li semblen "una autèntica barbaritat" i que creu que amb aquest cas s'està fent "filibusterisme polític". "S'estan demanant penes d'onze anys pel que altres vegades s'han considerat simples faltes", s'ha queixat. I ha afegit: "No es van causar grans desordres i ni la posició del fiscal ni la de l'acusació particular em semblen comprensibles".

D'altra banda, Pedro Pablo Peña, líder d'Alianza Nacional i lletrat de quatre dels acusats, ha comparat els fets de Blanquerna amb els del 15-M, els 'escraches' o les protestes per encerclar el Congrés. Peña està imputat pels fets de Montjuïc el 12 d'octubre del 2013. Va assegurar davant del jutge que Catalunya només serà independent "a base de molta sang". La fiscalia, però, va arxivar la denúncia per haver cridat a afusellar Mas i Junqueras.

Cargando
No hay anuncios

En el judici, Peña representa a un total de quatre clients. El primer en declarar, Sergio Reguilón, secretari de Comunicació i d'Imatge de la Falange, ha assegurat que l'acte a Blanquerna volia ser un "escrache". "Tot els espanyols haurien hagut de ser-hi [a la seu del Govern", assegurant però que hi havia anat a títol personal.

Antecedents violents de cinc dels acusats

Cinc dels acusats en el judici tenen antecedents violents i han estat condemnats altres vegades per haver causat lesions, danys, per haver fet coaccions, i per robatoris, a més d'algun cas de violència domèstica. El que més destaca és el cas d'Íñigo Pérez de Errasti, per al qual es demana la pena més alta –15 anys i 9 mesos, en la petició de l'acusació particular– i que és membre d'Alianza Nacional: fa anys va ser condemnat a 14 anys de presó per tinença d'explosius i d'armes.

Cargando
No hay anuncios

L'Onze de Setembre del 2013,un grup d'encaputxats d'extrema dreta va irrompre al Centre Cultural Blanquerna, la delegació del govern de la Generalitat a Madrid, durant l'acte de celebració de la Diada a la capital espanyola. En l'assalt, diversos dels assistents, entre els quals hi havia diputats, van ser agredits pels ultres. Eren en total una vintena, alguns anaven amb la cara coberta i duien banderes preconstitucionals i d'Alianza Nacional i símbols nazis. També van destrossar mobiliari i van llançar gasos lacrimògens mentre cridaven "No ens enganyeu, Catalunya és Espanya".

Diversos diputats, especialment Josep Sánchez-Llibre, els van plantar cara. A Sánchez-Llibre se'l va veure per televisió enfrontant-se a una dels encaputxats, que el va agredir com a resposta. Està previst que l'aleshores diputat de CiU declari dijous.

Tots els acusats que han prestat declaració aquest dilluns han admès que havien corejat aquest himne -bàsicament perquè està gravat-, però han negat que haguessin llançat gas pebre o bé que en patissin els símptomes. Tots menys Albert Aceves, que es dedica al "negoci patriòtic", com ell defineix (ven símbols de "l'antic règim, de Franco i de José Antonio". Aquest acusat ja era a l'acte de la Diada abans que entrés el grup d'ultres i l'acusació considera que els va avisar perquè entressin a la seu del Govern a Madrid just quan el llavors delegat de la Generalitat es disposava a parlar.

Cargando
No hay anuncios

La seu del Govern, blindada l'any següent

L'any després de l'assalt, un grup d'ultres es va tornar a concentrar a la delegació del Govern. Aquesta vegada, però, el centre Blanquerna ja estava protegit per diversos furgons d'antidisturbis i els diputats van evitar celebrar la Diada a la tarda. La copa de cava típica acompanyada de pa amb tomàquet i pernil es va traslladar al matí en un acte poc publicitat i la celebració oficial es va fer un altre dia.