El Poder Judicial nomena quatre magistrats progressistes i dos conservadors al Tribunal Suprem
Ángel Hurtado, Javier Hernández i Leopoldo Puente, nous magistrats de la sala segona
MadridEl ple del Consell General del Poder Judicial ha nomenat amb acord entre conservadors i progressistes els nous magistrats del Tribunal Suprem. Tal com va avançar l'ARA, s'han mantingut les majories a la sala segona: marxen dos considerats progressistes -Luciano Varela i Alberto Jorge Barreiro i n'entren dos: Javier Hernández, membre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expresident de l'Audiència de Tarragona, i Leopoldo Puente. També deixa una vacant el conservador Francisco Monterde i entra Ángel Hurtado, que va ser qui es va oposar a condemnar el PP com a responsable a títol lucratiu en el cas Gürtel. Va quedar, però, en minoria i el tribunal de l'Audiència Nacional sí que va castigar la formació que liderava Mariano Rajoy en la sentència que va propiciar la moció de censura que el va desallotjar de la Moncloa.
El nom de Puente va ser l'últim a tancar-se perquè les dues ànimes del CGPJ van pactar que fos un perfil progressista però no tan significat. Això va suposar descartar Ramón Sáez Valcárcel, proposat en el seu moment per Esquerra Unida a l'Audiència Nacional, membre del tribunal que jutja el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Amb tot, tal com va avançar l'ARA, els vocals Álvaro Cuesta i Concepción Sáez s'han abstingut en la votació perquè volien incorporar Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez. A ocupar una d'aquestes vacants a la sala segona hi aspiraven, entre d'altres, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, Concepción Espejel, també presidenta del tribunal que jutja la cúpula dels Mossos. El nom d'Espejel era una línia vermella per al sector progressista i, tot i que havia sonat amb força, els conservadors la van acabar descartant.
La primera dona presidenta d'una sala del Suprem
Una de les novetats de les designacions és que per primera vegada una dona presidirà una de les cinc sales del Suprem. Es tracta de la presidència de la sala quarta –la social–, a la qual ha estat nomenada María Luisa Segoviano. De tota manera, tindrà un mandat curt perquè té 70 anys. La presidència de la sala tercera –la contenciosa administrativa– també s'ha confirmat que recau en César Tolosa, conservador, i la sala cinquena –la militar–, en Jacobo Barja de Quiroga, de tarannà progressista.
El trencament de les negociacions entre PSOE i PP per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el mandat caducat des del desembre del 2018, ha portat el president, Carlos Lesmes, a tirar endavant els nomenaments que va paralitzar al juliol. Aleshores l'acord semblava imminent, però les crítiques dels ministres de Podem al rei emèrit per la seva fugida i les paraules de Cayetana Álvarez de Toledo al ser destituïda com a portaveu –va anticipar que el pacte estava a punt de reeixir– van fer que se n'anés en orris. En aquest context, Lesmes va advertir en l'acte d'obertura de l'any judicial que el CGPJ havia de seguir desenvolupant les seves funcions, i això passa per fer els nomenaments pendents.
Aquestes designacions vitalícies arribenn en plena polèmica per la manca de legitimitat que especialment Unides Podem atribueix a aquest CGPJ. Denuncien que les actuals majories del Congrés no es corresponen amb les de l'òrgan de govern dels jutges, on predominen els conservadors. Segons les fonts consultades, Lesmes ha negociat amb els 12 vocals conservadors en conjunt i després individualment amb els progressistes per no quedar assenyalat per haver fet els nomenaments discrecionalment tot i estar en funcions. Aquest dimarts la formació lila ha anunciat que està estudiant les vies legals per impugnar els nomenaments, "que no tindrien un altre objectiu que blanquejar casos de corrupció del PP", en paraules del diputat d'En Comú Podem Gerardo Pisarello. Fonts del partit no concreten quina seria la fórmula.
El PSOE, en canvi, no ha fet cap crida a evitar aquests nomenaments i s'ha limitat a criticar que el PP "incompleixi la Constitució" pel fet de no seure a renovar els òrgans constitucionals. Fonts progressistes del CGPJ admetien que no és el millor escenari per acordar els nous magistrats del Suprem, però també que no tenien capacitat de bloqueig i que Lesmes estava decidit a fer els nomenaments. Per tant, la solució era negociar i treure'n un bon acord.