Què es juguen les Balears el 23 de juliol?

PalmaPedro Sánchez amb Yolanda Díaz, o Alberto Núñez Feijóo amb Santiago Abascal. Aquestes són les dues possibles combinacions que aconseguiran la majoria a les eleccions generals del 23 de juliol –caldrà veure si cap d’ells ha de menester altres forces–, que Sánchez va convocar un dia després de la desfeta electoral dels socialistes a les autonòmiques. Tot indica que el PSOE no podrà assumir una majoria sense Sumar, i, si guanya la dreta, és ben probable que Abascal reclami a Feijóo formar part del Consell de Ministres, en la mateixa línia de les exigències de Vox d’entrar en els governs autonòmics, com passa a les Balears. Així, sobre la taula hi ha dos models de governar, amb unes Balears que tenen moltes qüestions pendents que depenen de decisions estatals. Aquí n’analitzam algunes.

Competències

Després de Costes, les Balears aspiren a assumir Justícia

Per la seva naturalesa política, el PP és menys procliu que l’esquerra a la descentralització i al federalisme, tot i que algunes de les transferències més importants de competències a les autonomies s’han fet amb els populars a la Moncloa. De tota manera, cal tenir en compte que la número dos de Feijóo al Congrés és Marta Rivera de la Cruz, exconsellera de Ciutadans a la Comunitat de Madrid, un partit que fins fa res reclamava recentralitzar les competències de sanitat.

El traspàs de la competència de Costes del govern espanyol a les Balears serà efectiu a partir del proper 1 de juliol. Però encara n’hi ha d’altres pendents a l’Estatut, com passa amb la de Justícia. Així les coses, sembla més complicat que es facin passes cap a una descentralització més gran si Vox forma part de l’executiu estatal. Ara bé, que hi fossin el PSOE i Unides Podem tampoc no és cap garantia, perquè aquests dos partits no han fet grans passes a favor d’un major federalisme –Francina Armengol i Ximo Puig, tots dos socialistes, en varen exigir més la legislatura passada.

Finançament autonòmic

Un model caducat des del 2014, al marge de colors polítics

Fa quasi una dècada que el model de finançament autonòmic va caducar. Aquest sistema enfronta dos grups de comunitats: les de l’Espanya buidada i les de l’Espanya que s’omple, com és el cas de les Balears. Feijóo prové de Galícia, una regió que pateix la despoblació. De fet, el novembre de 2021 va ser l’amfitrió d’una trobada de vuit autonomies que reclamaven que es tinguin en compte la despoblació i l’envelliment.

En canvi, les Balears formen part d’un front amb Catalunya, la Comunitat de Madrid i el País Valencià que reclama que s’apliqui un principi d’ordinalitat en el repartiment estatal de recursos, tenint en compte la capacitat de recaptar de les autonomies i la sobrepoblació.

El pròxim govern espanyol hauria d’encetar aquest bessó. Si Feijóo arriba a la Moncloa, caldrà veure veure si està disposat a cedir en aquest terreny després de les victòries dels populars a Madrid, el País Valencià i les Balears, tres comunitats amb el mateix objectiu.

Una altra qüestió pendent és el compromís de PedroSánchez de treballar durant la presidència espanyola de la UnióEuropea –a partir de l’1 de juliol– perquè les Balears tinguin una consideració específica a l’hora d’aplicar la regla de minimis –limita les ajudes que els estats membres de la UE poden concedir a les empreses per no alterar la lliure competència– en el cas del transport de mercaderies.

Habitatge

La possibilitat de limitar el lloguer a les zones tensades i altres mesures

La llei estatal pel dret a l’habitatge ha estat una de les banderes que l’esquerra ha exhibit a la campanya electoral –es va aprovar definitivament al Senat el 17 de maig. Una de les mesures més importants que incorpora és que les autonomies podran limitar l’augment del preu de lloguer a les zones que es declarin tensades.

Mentre que Armengol va assegurar que les Illes serien la primera comunitat a aplicar la nova norma, Prohens ha assegurat que no ho farà, perquè, segons la popular, aquesta llei augmenta la protecció dels ocupes –la norma regula millor els desnonaments i protegeix les famílies vulnerables. De fet, tant el PP com Vox s’han posicionat del tot en contra de la norma.

Una altra mesura d’aquesta llei és que els propietaris han de pagar els honoraris de les immobiliàries i no els inquilins. Malgrat que això s’ha d’aplicar igual a totes les comunitats, a les Balears serà important a causa dels elevats preus de lloguer.

Reforma laboral

Feijóo vol tocar la mesura estrella de Díaz, cabdal per a les Balears

L’error a l’hora de votar del diputat popular Alberto Casero va fer que el Congrés aprovàs per un sol vot la reforma laboral impulsada per Yolanda Díaz –amb el vistiplau de patronals i sindicats­– el 3 de febrer de 2022. Aquesta mesura, que ha limitat els contractes temporals a favor de modalitats com la dels fixos discontinus, ha tingut un gran impacte a les Balears. L’exconseller de Treball, Iago Negueruela, ha estat un dels qui més ha remarcat el paper de la reforma per millorar les xifres d’afiliació i atur a les Illes, que acaben de batre el rècord d’afiliació d’un mes de maig. A hores d’ara hi ha més de 600.000 persones treballant-hi, amb aproximadament un 80% de contractes indefinits. Feijóo ja ha anunciat que si guanya les eleccions modificarà la reforma de Díaz.

Llengua i ecologisme

Els pressupostos estatals aporten 200.000 euros a l’OCB i el GOB

Els darrers pressupostos estatals varen destinar 400.000 euros a l’Obra Cultural Balear (OCB) i el GOB, una quantitat que gairebé no altera la despesa de 266.719 milions dels govern espanyol, però que suposa una gran ajuda per a aquestes entitats, centrades en la defensa de la llengua i la cultura pròpies i l’ecologisme, respectivament.

L’actual cap de llista de Sumar MÉSi exsenador autonòmic, Vicenç Vidal, va esmenar els pressupostos estatals en el Congrés a través d’Esquerra Republicana i Equo, per aconseguir aquesta ajuda, que es va sumar a altre mig milió d’euros per promocionar el català.

Però amb Vox formant part del govern espanyol seria impossible que aquestes entitats illenques tornassin a rebre aquestes quanties de l’Estat.Cal recordar que el partit d’extrema dreta nega tant que el català sigui la llengua pròpia de les Illes com que l’ésser humà sigui el responsable del canvi climàtic.

El GOB s’ha mostrat molt crític amb els governs populars en el passat per la manca de protecció del territori. I, mentre que per a l’OCB el català com a requisit a la sanitat és indispensable, el PP ha deixat clar que, si governa, la llengua pròpia només serà un mèrit per als professionals de la sanitat pública.

Tramvia de Palma

El Consell de Ministres encara ha d’aprovar el conveni de 185 milions

El PP de Prohens ha afirmat en diverses ocasions que està en contra del tramvia de Palma, que connectaria Ciutat amb l’aeroport. L’octubre de 2022, Sánchez va anunciar els primers 20 milions per posar-lo en marxa, i en plena campanya de les autonòmiques va dir que el Consell de Ministres aprovaria pròximament el conveni de 185 milions finalistes per finançar-lo. A l’espera del finançament, aquest projecte no sortirà endavant amb els populars en el poder.u