Eleccions europees 2024
Política 27/05/2024

Què es juguen les Balears a Europa

Qüestions com la limitació de la compra d’habitatge, la restricció del turisme o la política agrària traspassen les fronteres de l’Estat

5 min
Actes d’inici de campanya del PSIB, el PP, Sumar i Vox, en ordre d’esquerra a dreta.

Les eleccions europees són, segurament, un dels esdeveniments polítics que menys passions aixequen entre els ciutadans. Les dades de participació acostumen a ser baixes i enguany, que a més no coincideixen amb cap altra cita a les urnes, els pronòstics dels experts no són optimistes. A les Illes Balears, el percentatge de ciutadans que varen anar a votar a les darreres eleccions europees del 2019 encara va ser més baix que la mitjana estatal: un 53,62% davant el 64,3% a l’Estat. D’un cens de 789.908 electors, 423.531 illencs varen exercir el seu dret a vot, mentre que en les generals de 2023, la participació va ser més alta, del 63,6%, malgrat que estaven convocades a ple estiu, el 23 de juliol. Tot i això, hi ha debats candents a les Illes, que afecten la ciutadania, damunt els quals Europa juga un paper.

Insularitat

El reconeixement de les dificultats d’estar envoltats d’aigua

Un dels punts clau de l’agenda balear és el reconeixement de la insularitat a Europa, que també defensa el Govern. El Parlament Europeu ha reivindicat en algunes ocasions que es doni un estatut propi a les illes europees. Una altra proposta per aquests territoris és la creació d’una agència europea sobre la insularitat. També, la posada en marxa d’una subcategoria d’ajuts per al desenvolupament exclusiva per a les illes, la creació d’una partida pressupostària específica per territoris insulars, i la supressió dels límits en la concessió de minimis: les quantitats màximes d’ajudes que els Estats poden donar a les empreses, per afavorir el trànsit de mercaderies. Ho explica l’analista polític Toni Fornés, que posa damunt la taula que “el finançament europeu és força pobre pel que fa als territoris insulars”: “La Unió Europea falla, especialment en l’execució d’aquest finançament”. Una altra reivindicació de les Illes és que se les consideri com una àrea transfronterera. “En fer frontera amb un territori extraeuropeu, això du unes necessitats en qüestions d’immigració i defensa”, expressa Fornés: “Les Illes haurien de rebre ajuts per fer-hi front”.

Inici de campanya del PP

Medi Ambient

Europa dicta la major part de la legislació sobre protecció del territori

“Cada vegada hi ha una interdependència més gran entre els estats membres i l’aparell normatiu i institucional europeu”, apunta Frederic Mertens, coordinador del grau de relacions internacionals de la Universitat Europea de València. Això és de cada cop més evident pel que fa a la normativa mediambiental:“Tota la legislació està inspirada en la reglamentació europea”, apunta l’expert: “Si l’autonomia o l’Estat no la compleix, es compromet la seguretat jurídica de les seves polítiques”. Això “obliga” l’Estat i el Govern de les Illes a “adoptar mesures administratives i de regulació per arribar al resultat imposat”, de vegades a través de l’Agència Europea i d’altres de la Comissió Europea. Per tant, el dictat d’Europa condiciona el Govern.“És un límit que no es pot traspassar, la Comunitat no pot fer el que vulgui”, adverteix Joan David Janer, expert en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la UIB.

Habitatge

El debat sobre la limitació de compra als residents correspon a la UE

Encara que les competències sobre habitatge corresponen als Estats, hi ha una reivindicació que ha sorgit en llocs amb una forta demanda exògena que topa frontalment amb els tractats europeus. La limitació de la compra d’habitatges als residents –que han proposat partits com MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Podem– és una mesura que transcendeix el poder d’actuació d’un govern autonòmic i, també el d’un Estat. Es pot aplicar? Els experts es mouen entre els termes “impossible” i “molt difícil”. Mentrestant, el govern canari ja ha encarregat un estudi jurídic al respecte. “Està prohibit pel Tractat de la Unió Europea”, assegura Mertens: “És discriminar per nacionalitat, i afecta les llibertats fonamentals establertes a la UE, no passa el sedàs del dret comunitari”. Hi coincideix Fornés: “La proposta ataca directament l’essència de la creació de la UE”. Encara que alguns territoris –com Malta, Dinamarca, Finlàndia i Croàcia– apliquen limitacions a l’adquisició de béns immobles per part de no residents, Fornés remarca que poden fer-ho perquè ho varen negociar abans d’entrar a la UE. En un informe sobre l’impacte de les polítiques de la UE sobre les illes mediterrànies –encarregat per l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé–, Janer va interpretar la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) aplicat a Balears. Va assegurar que les restriccions a la compra podrien “implicar una vulneració del dret a la llibertat en el seu vessant de llibertat contractual, que incideix directament en el principi d’igualtat”. Per tant, la “justificació” d’aquestes polítiques no seria “gens senzilla”. Una possibilitat que va deixar damunt la taula és defensar-la com una necessitat per complir una funció social. En declaracions a l’ARA Balears, desenvolupa l’argument: “El TJUE admet excepcions quan hi ha una qüestió d’interès general, com és el dret a l’habitatge”. Ara bé, que el tribunal validàs aquestes mesures és, segons l’expert, remot: “Caldria que els governs balear i canari haguessin esgotat abans altres vies, i que s’apliqués amb proporcionalitat”. El politòleg Toni Rodón apunta a mesures menys dràstiques que es podrien impulsar des de l’Eurocambra: “Es podrien plantejar mesures com instar a construir habitatge públic, o pujar impostos a estrangers que compren segons residències”.

Mobilitat

Frenar l’arribada de turistes, una mesura complexa

La indignació ciutadana per la saturació de les Illes ha forçat el Govern a prometre mesures per contenir el turisme. El Parlament va aprovar el passat 21 de maig tramitar una proposta per limitar l’entrada de vehicles a Eivissa, una mesura que ja s’aplica a Formentera. Però i a l’entrada de turistes, se li pot posar un topall? Ja han sorgit algunes propostes: MÉS per Mallorca ha plantejat limitar els vols que arribin a les Illes. Per a Janer, l’espai Schengen –que estableix la lliure circulació entre territoris de la UE– impedeix frenar l’arribada de viatgers europeus a les Balears. “Totes les mesures en matèria de mobilitat passen per decréixer dins l’àmbit intern, amb menys places turístiques”, expressa. En canvi, Mertens considera que potser sí que es podria limitar al·legant “un motiu d’interès públic, com és la preservació del patrimoni”, en certes condicions de “proporcionalitat i equilibri”. “Limitem amb la finalitat de protegir un bé superior”, expressa l’expert.

Agricultura

La política agrària és comuna a tots els territoris de la UE

La indignació dels pagesos de les Illes, que el passat febrer es va materialitzar en una tractorada, és comuna al sector a tota Europa. L’objecte de les protestes és la Política Agrària Comuna (PAC), que s’elabora a la UE per donar subvencions als productors, intervenir el preu dels mercats i fomentar programes de desenvolupament rural. “Les PAC i les ajudes agrícoles demostren que les institucions europees tenen influència”, assegura Rodón. “La política agrícola es menja el 60% del pressupost europeu”, destaca Janer. El descontentament del sector, adverteix, pot beneficiar els partits de “dreta i extrema dreta”.

Llengua

Que el català sigui oficial a Europa: un repte pendent

Els experts consultats coincideixen que convertir el català en una llengua oficial a Europa depèn essencialment dels estats: “La lluita és el Consell d’Europa”, apunta Janer. Malgrat la disposició de la Moncloa a dur-ho endavant, actualment la proposta és “a un calaix”, assevera.

Palma
stats