De la jerarquia militar a la defensa del diàleg amb Catalunya: així és el nou fitxatge de Podem

Julio Rodríguez, que va ser cap de l'estat major de la defensa durant la segona legislatura de Zapatero, s'incorpora ara a la formació de Pablo Iglesias com a número dos per Saragossa de cara al 20-D

El general Julio Rodríguez, número 2 de Podem per Saragossa al 20-D, en una imatge d'aquest dimecres / EFE
Marc Toro
05/11/2015
4 min

BarcelonaLes portades dels diaris d'aquest dijous dedicaven un generós espai als recursos que C's, PSC i PP han presentat al Tribunal Constitucional (TC) arran de la declaració de ruptura de Junts pel Sí i la CUP. Al costat d'aquesta notícia, però, la major part de rotatius destacaven un altre titular: la incorporació de Julio Rodríguez a Podem.

I és que qui va ser la quarta autoritat militar d'Espanya entre el 2008 i el 2011, condecorat pel Fòrum Milícia i Democràcia pel seu compromís amb la Constitució, s'ha convertit ara en candidat d'una formació que busca representar la indignació ciutadana del 15-M i que defensa obertament el dret a decidir. Qui és, llavors, el fitxatge estrella de Pablo Iglesias i número dos de la seva formació per Saragossa de cara al 20-D? Recapitulem.

Nascut a Ourense el 1948, José Julio Rodríguez Fernández compta amb una llarga i prestigiosa trajectòria a l'exèrcit espanyol. Pilot de caces i avions de transport, entre altres càrrecs va ser cap d'unitat al centre logístic d'armament i experimentació a la base aèria de Torrejón de Ardoz, director general d'armament i material del ministeri de Defensa i president del projecte d'abastiment en vol de l'OTAN. La culminació de la seva carrera militar, però, va arribar el 18 de juliol del 2008, quan va ser nomenat cap de l'estat major de la defensa.

Va ocupar el càrrec durant la segona legislatura de Zapatero, fins al desembre del 2011. Al llarg de gairebé tres anys i mig es va convertir en mà dreta de la llavors ministra de Defensa, Carme Chacón, de manera que va haver de gestionar la retirada de tropes de Kosovo, la intervenció espanyola a Líbia i l'Afganistan o la crisi de la pirateria a Somàlia, i va ser especialment destacat l'episodi del segrest, l'octubre del 2009, del tonyinaire basc 'Alakrana'.

Cap a la modernització de les forces armades

De portes endins, es va comprometre des del primer moment a dirigir una modernització de les forces armades, on era conegut per les seves idees progressistes. El seu gest inèdit de prometre el càrrec en lloc de jurar-lo va anar acompanyat del seu compromís per redefinir la carrera militar, millorar les condicions de treball i promoció dels membres de l'exèrcit i normalitzar la presència de la dona a les forces armades. "Crec en el que dic, miro de fer el que dic i procuro no prometre res que no cregui que té alguna possibilitat de dur-se a terme. En definitiva, m'agradaria crear un entorn en què sigui factible el canvi que ens demana la vertiginosa societat en què vivim", va dir després de prometre el càrrec.

Aquest mateix esperit el va portar, ja com a general a la reserva, a la presidència del Fòrum Milícia i Democràcia –càrrec que ocupa actualment–, una associació que defesa militars discriminats o amenaçats i que s'emmiralla en la desapareguda Unió Militar Democràtica (organització militar clandestina durant el franquisme que tenia per objectiu la democratització de les forces armades).

El salt a la política, un deure

"Seria un honor que acceptés ser el meu ministre de Defensa quan formem govern", va afirmar dimecres Iglesias, mentre que el mateix Rodríguez justificava el seu salt a la política: "Estem vivint un dels moments crucials a Espanya, un canvi d'època en el qual hem de participar tots els espanyols, aportar el nostre gra de sorra, i considero que Podem representa aquest canvi que la societat demana per a un país millor".

Aquestes declaracions li han comportat l'amonestació d'aquell qui pretén succeir, l'actual ministre de Defensa, Pedro Morenés. Segons ha insistit aquest dimecres, Rodríguez hauria d'esperar a ser cessat com a militar –tal com ja ha demanat per poder concórrer a les eleccions– abans d'expressar públicament el seu posicionament polític. "Hauria esperar que això es produís per manifestar les seves posicions polítiques, això ho sap ell tan bé com jo", ha dit Morenés a Onda Cero.

Partidari d'una solució política a Catalunya

El ministre no ha estat l'únic, però, que ha expressat la seva sorpresa i incomoditat per la incorporació del general a Podem. Sobretot pel fet que els d'Iglesias estiguin a favor del dret a decidir. El mateix Rodríguez va apostar dimecres pel diàleg per solucionar el conflicte amb Catalunya. "El problema que s'està plantejant a Catalunya se soluciona políticament i no amb la llei", va dir. I va afegir: "Crec que s'ha d'anar a Catalunya amb una proposat que enamori. [...] Cal donar afecte, tenir paciència i diàleg".

"M'estranya molt", ha afirmat la mateixa Chacón en referència a aquestes declaracions, i ha assegurat que li costa entendre que Rodríguez aboni l'"auxili" que Podem està donant a Junts pel Sí i la CUP per trencar la legalitat vigent. Paral·lelament, alts comandaments de les forces armades consultats per Europa Press han destacat la contradicció que implica que un excap de l'estat major de la defensa s'uneixi a un partit que qüestiona la Corona i la unitat d'Espanya.

Rodríguez, però, encara no s'ha posicionat explícitament ni pel de dret a decidir ni per cap model d'estat que qüestioni l''statu quo' actual. Caldrà esperar a veure si el que molts defineixen com un home reservat, correcte, discret i de poques paraules, acaba aixecant la veu (i el puny) aquest desembre.

stats