Junqueras i Romeva porten la sentència de l'1-O al TC i demanen la llibertat immediata

BarcelonaÚltima estació de la justícia espanyola abans d'emprendre el camí de la justícia europea. Aquest divendres el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem. Assistits pels advocats Andreu Van den Eynde i Roxana Staniloaie, reclamen "l'anul·lació" del veredicte judicial i la seva posada en llibertat "immediata" –juntament amb la de la resta de presos polítics.

L'equip jurídic basa l'escrit que ha presentat al TC en defensar que hi ha una "vulneració de drets fonamentals i de la immunitat i inviolabilitat parlamentàries", a més d'al·legar que tot el judici s'ha caracteritzat per "irregularitats processals i la desatenció a organismes internacionals". De fet, Junqueras va aconseguir el mes de desembre passat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li reconegués la immunitat com a eurodiputat, però no ha pogut exercir el càrrec perquè el Suprem li va vetar la sortida de la presó.

La sentència del TJUE, que ha sigut una de les grans victòries de l'independentisme als tribunals malgrat que no s'hagi fet efectiva, és molt present en el recurs. Van den Eynde recrimina al Suprem haver-se pronunciat –14 d'octubre– abans que la justícia europea –19 de desembre– i considera que el tribunal espanyol s'hauria d'haver esperat. "La decisió presa pel Suprem en el seu dia va infringir els drets polítics i civils del senyor Junqueras", es conclou. També ataca el fons de la sentència, assegurant que el de sedició és un "delicte imprevisible, desproporcionat i obsolet".

El recurs és un recull de tots els arguments que la defensa dels líders independentistes ja havien aportat en fases processals anteriors. Per exemple, s'hi recull que el 2005 es va retirar del Codi Penal que celebrar un "referèndum il·legal fos delicte" i es posa en dubte la imparcialitat del Suprem recordant els missatges del senador Ignacio Cosidó on deia que el seu partit controlava el tribunal "des del darrere".

"Estat autoritari"

El recurs presentat es mostra molt crític amb el paper de l'Estat el 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017. "Només els estats autoritaris invoquen l'ordre públic per retallar severament els drets fonamentals", s'argumenta, i s'afegeix que en una "democràcia de qualitat" la protesta no només ha de ser tolerada, sinó objecte de la "màxima protecció". No són els primers presos polítics que presenten aquest recurs. La setmana passada ja ho van fer Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. Com ells, Junqueras i Romeva demanen que se suspenguin els efectes de la sentència mentre el Constitucional no es pronunciï sobre l'empara.

Esquerra ha emès un comunicat destacant que aquest recurs d'empara és "l'últim pas de la jurisdicció espanyola abans d'emprendre la via de la justícia europea" al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Els líders independentistes sempre han expressat que tenen més confiança en la justícia d'Europa que en la de l'Estat. Tenen almenys un precedent clar per agafar-se: la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, tot i que encara no s'ha aplicat.