Qui són i quines competències tenen els membres de la Junta Electoral que han inhabilitat Torra i Junqueras?
Les resolucions no han estat adoptades per unanimitat i tenen diversos vots particulars
BarcelonaLa Junta Electoral no és un tribunal de justícia, sinó un òrgan administratiu amb la missió de vetllar per "la transparència i l'objectivitat del procés electoral". És a dir, de fer d'àrbitre de les eleccions. Ara bé, és un òrgan permanent, que té continuïtat durant la legislatura i que aquest divendres ha decidit que té competències per inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, i per expulsar del Parlament Europeu l'eurodiputat Oriol Junqueras. L'article 19 de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) General li reconeix la capacitat de "resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigeixin" d'acord amb la mateixa LOREG, malgrat que nombrosos experts consultats per l'ARA -i fins i tot el PSOE- en qüestionen la legitimitat per fer-ho.
En formen part tretze membres amb dret de vot, vuit magistrats del Tribunal Suprem que s'escullen per sorteig i cinc catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i Sociologia, escollits pels partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats. El president és Antonio Jesús Fonseca-Herrero Raimundo, a qui els vocals van escollir pel càrrec poques setmanes abans que es convoquessin les eleccions del 10 de novembre.
Fonseca-Herrero és un dels que ha votat a favor de la inhabilitació del president i també del cessament de Junqueras com a eurodiputat. També ho ha fet la vicepresidenta de la JEC, Inés Huerta, magistrada com ell del Suprem. En la resta de vocals del poder judicial hi ha hagut divisió. En el cas de Torra, Ana María Ferrer, Francisco José Navarro i Eduardo de Porres s'han posicionat a favor de la inhabilitació mentre que Antonio Vicente Sempere, María Luz García i José Luis Seonae s'han oposat a la decisió de la majoria. Pel que fa al cas de Junqueras, només De Porres i Seoane han presentat un vot particular defensant que la JEC esperés a la decisió del Tribunal Suprem sobre Junqueras. Ferrer, membre del tribunal del Procés i, per tant, una de les que va jutjar Junqueras, no ha participat en la votació.
Els cinc membres proposats pels partits són el catedràtic de Dret Constitucional de la UNED Carlos Vidal (PP), la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra Inés Olaizola (Unides Podem), Juan Montabes, catedràtic en Ciència Política de la Universitat de Granada, i Consuelo Ramón, catedràtica de Dret Internacional Públic a la Universitat de València (tots dos proposats pel PSOE), i la catedràtica de Dret Administratiu de la UNED, Silvia Del Saz (Cs).
Com en el cas dels magistrats, els catedràtics també han votat dividits. Olaizola, Ramón i Montabes s'han oposat a la decisió de la majoria tant en el cas de Torra com en el de Puigdemont, mentre que els membres de la JEC promoguts pel PP i Cs hi han donat suport.
Carlos Vidal, el catedràtic a proposta del PP, és dels pocs que ha repetit en aquesta Junta Electoral respecte a la que va regular els processos electorals de la passada primavera, entre d'altres les eleccions europees. I ell va ser un dels que va decidir que ni Carles Puigdemont ni Antoni Comín ni Clara Ponsatí podien ser a les llistes presentades per JxCat. Una decisió que aleshores va ser esmenada pel Tribunal Suprem.