Política14/01/2018

JxCat demanarà la delegació del vot dels seus diputats a Bèlgica

La mesa del Parlament decideix aquesta setmana si els presos també ho podran fer

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaJunts per Catalunya també té previst demanar que els seus diputats a Bèlgica puguin delegar el vot. Així ho van assegurar ahir fonts de la candidatura a l’ARA després que el Tribunal Suprem hagi deixat en mans de la mesa del Parlament la possibilitat que els diputats empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin votar a la sessió constitutiva del Parlament. El jutge Pablo Llarena no els autoritza a sortir de la presó -malgrat que hi ha precedents i ho empara la llei general penitenciària- per risc de mobilitzacions i “greus enfrontaments” durant el trasllat. Entre avui i demà, doncs, JxCat presentarà la sol·licitud a la cambra catalana -el Parlament té un formulari específic per a aquests casos- de Sànchez, Forn, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí. Els dos darrers han presentat aquest dilluns les credencials al Parlament per adquirir l'acta de diputat. En canvi, a ERC prefereixen esperar a conèixer l’informe que han sol·licitat als lletrats del Parlament, que està previst que es conegui aquesta tarda. Fonts republicanes argumenten que el seu objectiu és que Oriol Junqueras pugui assistir al ple i no consideren una solució idònia la delegació del vot. De moment tampoc ho demanaran en el cas dels consellers a Bèlgica Meritxell Serret i Toni Comín.

Abans de dimecres la mesa del Parlament ha de resoldre si permet o no la delegació del vot dels presos i dels exiliats, malgrat que el reglament redueix aquesta possibilitat només als casos de maternitat/paternitat, incapacitat, malaltia greu o hospitalització. L’ampliació de supòsits en cas d’“incapacitat legal” perllongada -una expressió que utilitza el jutge Pablo Llarena per referir-se a la situació dels presos en l’última interlocutòria- implicaria que Sànchez, Forn i Junqueras poden delegar el vot mentre estiguin en presó preventiva. Una altra cosa són els de Brussel·les, a qui fonts jurídiques consideren més difícil que se’ls concedeixi aquesta possibilitat. En aquest cas creuen que generaria un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per part de l’oposició. “Volem escoltar els lletrats i la mesa”, sostenien ahir fonts oficials de Ciutadans.

Cargando
No hay anuncios

El calendari és ajustat -la sessió constitutiva és dimecres- i tampoc és gaire clar qui haurà de resoldre les peticions d’aquests diputats. No hi ha unanimitat sobre si ha de ser la mesa de la diputació permanent, presidida per Carme Forcadell, que dimarts tindrà la seva última reunió de la legislatura, o la mesa d’edat que presideix l’hemicicle només el dia de la constitució del Parlament. Aquesta mesa d’edat estarà formada per tres diputats: el més gran dels 135, Ernest Maragall, i els dos més joves, Rut Ribas i Gerard Gómez (tots dos d’ERC). Quin és el problema? Fonts jurídiques del Parlament es decanten perquè sigui la mesa d’edat, ja que el reglament delimita les funcions de la mesa de la diputació permanent a temes de gestió administrativa. Creuen que una qüestió clau per a la pròxima legislatura com la delegació del vot l’ha de decidir un organisme que ja formi part del nou mandat i no de l’anterior. Ara bé, admeten que els grups hi poden posar objeccions perquè la mesa d’edat no reflecteix les majories parlamentàries i, en aquest cas, la formarien tres membres d’ERC.

Sigui quina sigui la decisió sobre la delegació del vot, en principi la majoria independentista de la mesa està garantida. Els comuns han descartat aliar-se amb el PSC, Ciutadans i el PP, i malgrat que es denegués la delegació del vot a presos i exiliats, JxCat, ERC i la CUP -que ha acceptat entrar a la mesa- sumarien més. De fet, els republicans exploren vies d’entesa amb els de Xavier Domènech perquè donin un vot de confiança a la nova presidència -s’hi perfila Ernest Maragall-, tal com va fer el 2015 la meitat del grup de Catalunya Sí que es Pot amb Forcadell.

Cargando
No hay anuncios

Diferències amb la investidura

Mentre s’aproxima la constitució del Parlament, les discrepàncies sobre la investidura a distància segueixen aflorant a les files independentistes. Si bé dissabte ERC demanaven “realisme” a JxCat, ahir el conseller Josep Rull va replicar que és possible i legal investir Carles Puigdemont. “Així ho farem”, va afirmar als mitjans de comunicació en una festa dels Tres Tombs a Sant Andreu. “Posarem el principi democràtic per damunt de qualsevol cosa”, va afegir. Tanmateix, l’expresident Artur Mas, a la Sexta, va demanar a Puigdemont que “pensi en el país” a l’hora de decidir sobre la investidura. Alfred Bosch (ERC) va dir que confia que s’arribi a un acord. Un pacte que el PP ja va censurar d’entrada abans de conèixer-lo: va demanar que s’abandoni el “surrealisme independentista” malgrat la majoria el 21-D.

Cargando
No hay anuncios

Els efectes de la decisió de Llarena

Informe dels lletrats

Cargando
No hay anuncios

Els lletrats preparen un informe jurídic sobre un possible bloqueig el dia de la sessió constitutiva -els acords només es poden prendre si hi ha com a mínim un quòrum de 68 diputats- i un altre sobre la delegació del vot dels presos i exiliats. Sigui quina sigui la decisió, però, deixaran clar que no li pertoca al Suprem pronunciar-se sobre això. “És una vulneració de l’autonomia parlamentària”, diuen fonts jurídiques.

Quan i qui decideix sobre la delegació?

Cargando
No hay anuncios

La decisió sobre la delegació del vot depèn de la mesa del Parlament. La pregunta és quina. Dimarts es reuneix l’última mesa presidida per Carme Forcadell, però fonts jurídiques dubten que pugui abordar una qüestió que correspon a la següent legislatura. Podria ser la mesa d’edat -formada pel diputat més gran i els dos més joves de la cambra- la que es posicioni el dia del ple de constitució.

Judicialització

La decisió sobre la delegació del vot dels presos i els exiliats pot acabar al Constitucional. Des d’ERC volen que es permeti la sortida de Junqueras de la presó per acudir al ple. En cas que la mesa denegui la delegació del vot, estudia presentar un recurs al TC. L’oposició també podria plantejar-se acudir-hi, sobretot en cas de la delegació del vot als consellers a l’exili, als quals no feia referència el Tribunal Suprem.