Pols entre Junts i el govern espanyol pels primers decrets de la legislatura

BarcelonaA Pedro Sánchez no se li albira una legislatura fàcil i la primera prova serà aquest dimecres. La seva dependència de Junts podria portar el govern espanyol a patir la seva primera derrota parlamentària si no recondueix el xoc que manté amb el partit de Carles Puigdemont per aprovar els tres decrets del govern espanyol que ha de convalidar en el ple del Congrés. A hores d'ara, els juntaires mantenen el seu no a les tres normes: el decret de mesures anticrisi, el de la reforma del subsidi d'atur i el de justícia. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha reclamat aquest dilluns al PSOE que retiri tot el paquet de mesures i les torni a presentar negociades i acordades amb els juntaires. Els socialistes, però, descarten retirar-les i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, ha emplaçat el partit de Carles Puigdemont a continuar negociant. A hores d'ara, el govern espanyol té garantits els vots d'ERC, el PNB i EH Bildu, mentre que Podem ha avisat que estudia votar en contra del decret sobre el subsidi d'atur i de les mesures anticrisi si no hi ha canvis. Sense Junts, però, cap d'aquests decrets pot tirar endavant.

Les converses entre els juntaires i els socialistes continuen obertes. El PSOE està disposat a tramitar els decrets com a projecte de llei per incorporar-hi millores, però sense canviar cap dels aspectes que ja contenen. Junts, però, ho rebutja perquè vol consensuar les normes des de zero –les mesures del govern quedarien aprovades immediatament encara que es tramitessin per projecte de llei–. Si hi hagués alguna aproximació entre les dues parts abans d'aquest dimecres, Junts hauria de convocar la seva permanent per validar l'eventual acord abans que es voti al ple. Els socialistes afirmen que les converses s'estan centrant en les tres normes i no en elements que no hi tenen a veure i Cerdán ha remarcat que continuaran negociant fins a l'últim moment.

Els de Puigdemont asseguren que estan a favor de la major part dels aspectes socials del decret de mesures anticrisi –entre les quals, mantenir la rebaixa de l'IVA–, però Rius ha avisat que no poden acceptar el que segons ells suposa una "retallada de competències de la Generalitat", l'increment de l'infrafinançament i el "perill" per a la llei d'amnistia –sobre el decret de justícia.

La posició de Junts va més enllà d'aquestes tres normes. Rius, de fet, ha volgut enviar un avís al PSOE de cara a tota la legislatura: ha advertit que tot ha d’estar pactat amb els de Puigdemont i amb el seu segell. "Aquesta legislatura no anirà a cambio de nada", ha assegurat. "El govern espanyol aplica una política de fets consumats, però els nostres vots no són un xec en blanc", ha reblat. Fonts del PSOE han admès que les formes es poden millorar, però han justificat haver actuat així perquè hi havia urgència a l'hora d'aprovar-los per complir desbloquejar els fons europeus. Sigui com sigui, els socialistes mantindran els tres decrets en l'ordre del dia del debat de dimecres, que tindrà lloc al Senat per obres a la cambra baixa, i repliquen que qui voti en contra de les "mesures necessàries i bones" que contenen serà qui hagi de donar explicacions.

L'amnistia, el motiu del pols

Un dels principals motius de discrepància de Junts és la possibilitat que es recull en el decret de justícia que els jutges puguin paralitzar una llei com la de l'amnistia si efectuen una qüestió prejudicial a Europa, segons preveu l'article 43 bis de la llei d'enjudiciament civil. El partit de Puigdemont atribueix als socialistes un tarannà poc transparent en aquesta qüestió, vist amb preocupació pel seu equip jurídic. Des del PSOE, asseguren que Junts assumeix en privat que el punt sobre les qüestions prejudicials no es pot tocar, ja que és una qüestió ja vigent defacto, irecorden que estan oberts a afegir nous continguts, però sense eliminar res del que contenen.

De fet, ERC discrepa de Junts sobre aquest punt. La seva portaveu, Raquel Sans, ha recordat que, sobre aquesta qüestió, "no hi ha cap novetat" perquè es tracta d'una normativa europea que ja aplicaven els tribunals espanyols. Al contrari, incorporar-ho creu que suposa donar "seguretat jurídica" als processos judicials perquè evita deixar en mans de la "discrecionalitat" dels jutges decidir si els processos judicials queden aturats o no si eleven una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea –Manuel Marchena no es va esperar sobre la condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras. 

Així, en el xoc PSOE-Junts, també s'hi ha barrejat la pugna permanent entre juntaires i republicans. Rius, de fet, ha llançat un dard contra el govern de Pere Aragonès que va més enllà de l'amnistia i ha acusat l'executiu català de no queixar-se davant el que interpreten com una "retallada competencial" i un "finançament inadequat" en matèries dels decrets com ara el de justícia, on té uns sis punts percentuals menys que el que li tocaria al Principat –segons Junts–. Alhora, ha exigit introduir incentius perquè tornin les empreses que van retirar la seu de Catalunya el 2017 i afegir sancions als que no compleixin. Ho ha amanit amb una reclamació de mesures com el manteniment de l’IVA reduït per l’electricitat o el 0% d’aquest impost per a l'oli.

Podem estudia votar 'no'

El PNB ha confirmat aquest dilluns al vespre el seu sí per "responsabilitat", tot i que el president del partit, Andoni Ortuzar, s'ha queixat de les formes dels socialistes per barrejar tants temes en només tres decrets: "Són com una enciclopèdia". Al seu torn, EH Bildu assegura que estan analitzant el decret de justícia, però que "no seran un obstacle" perquè les tres normes tirin endavant, afirmen fonts dels abertzales. En canvi, el govern espanyol no té garantits els vots de Podem. Els liles, fent valdre la seva autonomia després de trencar amb Sumar, estan estudiant si votar en contra de la reforma del subsidi d'atur i també del decret anticrisi. Una de les reticències de Podem és pel decret sobre l'atur elaborat per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb qui Podem té una pugna oberta.

La portaveu dels liles, Isa Serra, ha afirmat que no comptin amb els seus vots per "retallar drets", ja que consideren que el canvi normatiu implica una retallada de les futures pensions dels majors de 52 anys, entre altres qüestions. Els liles també creuen que el decret anticrisi és poc ambiciós i reclamen mantenir el límit del 2% de pujada dels lloguers i també aplicar un topall del 2% per la pujada dels preus dels aliments en les grans superfícies.

En definitiva, el PSOE i Sumar no tenen assegurada la majoria en el primer ple després de les vacances de Nadal. És l'evidència que el govern espanyol s'haurà de guanyar el suport de cada un dels socis en cada una de les normes que porti a votació. On no hi haurà fissures en la majoria d'investidura aquest dimecres és en el debat a la totalitat de la llei d'amnistia: la norma farà un pas més perquè la majoria plurinacional s'aliarà per rebutjar les esmenes a la totalitat de PP i Vox.