Junts salva el paquet fiscal del PSOE però s'alia amb el PP contra l'impost a les energètiques

MadridEl govern espanyol supera una nova prova de foc, però a mitges. D'una banda, veu com la seva reforma fiscal prospera definitivament sense patir grans modificacions –el PP ha intentat fins a l'últim moment deixar en paper mullat el paquet fiscal–. Per l'altra, ha d'assumir que aprovar un impost extraordinari a les energètiques és gairebé una missió impossible després que Junts i el PNB, dos dels socis habituals, s'hagin aliat aquest dijous amb el PP per vetar una pròrroga de l'actual gravamen a les energètiques. D'aquesta manera, tot i que l'executiu de Pedro Sánchez té intenció d'aprovar un nou gravamen, tal com s'ha compromès amb els seus socis d'esquerra, arribarà ferit de mort al Congrés dels Diputats.

Pam a pam. En l'últim ple de l'any que la cambra baixa espanyola ha celebrat aquest dijous s'han votat les esmenes que s'han introduït a la reforma fiscal durant la seva tramitació al Senat. Una de les esmenes que ha prosperat és la que anul·la una pròrroga de l'actual gravamen a les energètiques. La proposta, impulsada pel PP, ha vist la llum verda gràcies als vots de Junts, el PNB i Vox. "No posarem en risc les inversions a Catalunya", ha defensat la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueres, just abans de la votació –els de Carles Puigdemont van començar a elevar el to contra aquest impost després de les amenaces de Repsol de retirar les inversions al Camp de Tarragona–.

Quines conseqüències té?

L'esmena no implica que l'actual gravamen caigui de facto, sinó que impossibilita que el govern espanyol el pugui prorrogar de nou. Això, però, no vol dir que l'executiu de Pedro Sánchez no pugui aprovar un gravamen energètic diferent. De fet, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha confirmat que té intenció de fer-ho la setmana que ve amb l'aprovació d'un reial decret en l'últim consell de ministres de l'any (entraria en vigor l'1 de gener del 2025). Si bé és cert que el PP interpreta que amb l'esmena que s'ha aprovat aquest moviment no es pot fer, fonts del ministeri d'Hisenda refreden aquesta tesi. Les mateixes fonts expliquen que serà un gravamen diferent que incorporarà fortes deduccions fiscals.

Però el que s'ha viscut aquest dijous al Congrés dels Diputats es podria tornar a repetir. Cal tenir en compte que aquest reial decret s'haurà de convalidar més tard a la cambra baixa i Junts i el PNB ja han deixat clares les seves intencions. "El govern seguirà intentant tirar endavant un impost [energètic]", ha insistit Montero. Mentrestant, des d'ERC, EH Bildu i el BNG, els partits amb qui el govern espanyol s'ha compromès a mantenir aquest impost, apunten que l'escenari actual "estava previst". "Considerem greu que aquestes dues formacions [Junts i el PNB] apuntalin i reforcin les estratègies i els interessos de la dreta espanyola", afirmen les tres formacions. Resoldre aquest sudoku implica, doncs, convèncer el PNB i Junts. Els primers només veurien bé un impost com aquest si es pot concertar, mentre que els segons tan sols s'han obert a estudiar-lo si va acompanyat de fortes deduccions vinculades a la descarbonització.

La votació d'aquest dijous no només torna a posar negre sobre blanc la fràgil xarxa d'aliances que sosté l'executiu de Pedro Sánchez, sinó també els equilibris que ha de fer amb els seus socis habituals, des de Junts, fins a Podem. A més, torna a posar en evidència com l'aliança entre PP i Junts, però també el PNB en termes econòmics suposa una pedra a la sabata per Pedro Sánchez i per a l'ambició de l'esquerra parlamentària.

Reforma fiscal

Més enllà de l'estira-i-arronsa amb l'impost energètic, el paquet fiscal del govern espanyol s'ha salvat després que el gruix de les esmenes presentades pels partits al Senat, sobretot les del PP, no hagin prosperat. De fet, a primera hora Junts confirmava que estava disposat a donar-li un baló d'oxigen a Pedro Sánchez en aquest sentit: "Tenim un acord amb el PSOE que nosaltres hem respectat des del primer moment", ha afirmat Nogueres. En tot cas, el partit insisteix en cada ocasió que no es poden donar els seus vots per descomptats. De fet, si la votació d'aquest dijous s'ha tornat a plantejar agònica va ser perquè els Carles Puigdemont es van abstenir al Senat a les esmenes del PP. Al mateix temps, el PP va avalar algunes propostes de Junts. El moviment arribava en plena ofensiva de Puigdemont perquè Sánchez avanci en les matèries acordades per a la investidura. L'expresident ha allunyat l'aprovació dels pressupostos del 2025 i no descarta un escenari de noves eleccions, alhora que reclama una qüestió de confiança.

Amb tot, els únics canvis que han acabat prosperant i que Hisenda titlla de "menors" són l'exempció fiscal de les ajudes als afectats per la DANA (esmena presentada pel PP), i dues propostes de Junts: la que inclou la rebaixa de l'IVA al 4% dels productes derivats de la llet, i la que introdueix exempcions fiscals als clubs esportius no professionals.

Finalment, la norma que també ha prosperat aquest dijous és la d'eficiència del servei públic de justícia. En aquest vas era Podem qui havia amenaçat en tombar-la. D'aquesta llei en depenien qüestions com la modificació de la llei electoral que permetria a Junts cobrar 1,2 milions d'euros de subvenció i mig milió a Esquerra, tal com ha explicat l'ARA.