MadridDesprés d'hores d'especulacions, Junts finalment ha canviat d'opinió i ha permès que es tramitin els decrets llei que han tensat la relació amb el govern espanyol. Almenys dos d'ells, perquè el tercer, sobre la reforma dels subsidis d'atur que promovia la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha topat amb la negativa dels diputats de Podem. Tot i haver amenaçat amb el vot en contra fins a l'últim moment, Junts ha optat per no participar en les votacions telemàtiques que s'han fet excepcionalment al Senat per les obres al Congrés dels Diputats. La decisió és fruit d'un acord in extremis amb el PSOE per fer que els decrets puguin tirar endavant a canvi de certes cessions dels socialistes en el futur: segons un comunicat distribuït per Junts, el govern espanyol s'ha compromès a "la delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals".
Així, els decrets òmnibus i anticrisi (aquest segon, després de repetir la votació fruit d'un empat inicial per un error d'un diputat de Sumar) han tirat endavant tot i l'oposició del PP i Vox. El PSOE no ha confirmat encara el contingut dels acords amb Junts i, de fet, el traspàs de les competències d'immigració pot xocar directament amb la Constitució (article 149) si es planteja com una delegació integral, tal com assegura Junts que s'ha pactat. Segons el partit, s'aplicarà l'article 150.2 de la Constitució per transferir les competències a la Generalitat a través d'una llei orgànica específica per a Catalunya. Fonts de la Moncloa eviten valorar l'acord amb Junts i passen la pilota al PSOE, que en un comunicat no menciona el pacte. Tampoc s'hi ha referit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que s'ha limitat a celebrar que s'hagin salvat les mesures socials i ha carregat contra el no del PP. Per la seva banda, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha denunciat que la part sobre immigració és "una cessió de sobirania".
Nogueras: "Junts no els podem acompanyar, però som a temps a rectificar. Si volen els vots de Junts, Catalunya hi ha de guanyar"
"Facin el reial decret de mesures socials sense trampes i tindran el suport de Junts", havia apuntat Nogueras en la seva intervenció parlamentària. Finalment, els decrets queden intactes tot i que Nogueras havia insistit que no acceptarien votar-los si no hi havia modificacions prèvies: serà a posteriori quan s'hauran de començar a tramitar els nous acords entre el PSOE i Junts –que haurien de comptar amb el suport de la resta de forces de la majoria plurinacional per tirar endavant–. Nogueras també havia subratllat que Junts no s'ha compromès amb "l'estabilitat d'Espanya", sinó a aconseguir coses per a Catalunya.
En un comunicat posterior a les votacions, el partit ha destacat que a més de les competències en immigració també ha acordat amb els socialistes que, quan els decrets es converteixin en projectes de llei, se suprimeixi l'article que especifica que els procediments judicials s'han de suspendre quan els tribunals envien una qüestió prejudicial a la justícia europea. Junts interpreta que aquest article faria ajornar l'aplicació de la llei d'amnistia, tot i que la majoria d'experts coincideixen a dir que no hi haurà cap canvi existeixi o no l'article en l'ordenament jurídic espanyol perquè els jutges estan obligats igualment a esperar els pronunciaments d'Europa.
La publicació de les balances fiscals, una mesura que el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero ja es va comprometre a fer al seu dia –però que no ha tingut continuïtat des de llavors–, que l'IVA de l'oli passi al 0% i que l'Estat assumeixi la totalitat de la bonificació del preu del transport públic són altres qüestions que s'ha acordat que s'implementaran en un futur pròxim.
Incògnites d'una votació surrealista
No és la primera vegada que es viu una votació surrealista a les Corts espanyoles. Fa uns mesos era el diputat del PP Alberto Casero qui garantia l'aprovació de la reforma laboral de Yolanda Díaz, a qui havien abandonat alguns dels seus socis habituals. La d'aquest dimecres ha estat una altra d'aquelles tardes que trigaran a oblidar-se. En primer lloc, perquè Junts ha decidit no fer públic el seu vot fins que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha verbalitzat els resultats de la votació telemàtica. Havien passat més de dues hores i mitja des que s'havia exhaurit el termini. En segon lloc, pel canvi sobtat de posició de Junts, que més enllà d'un comunicat i d'una petita atenció als periodistes sense temps per fer preguntes, encara no ha donat explicacions. I, en tercer lloc, perquè fins i tot s'ha hagut de repetir la votació d'un dels decrets –el de les mesures anticrisi– perquè el diputat de Sumar Gerardo Pisarello ha comès un error en la primera votació i ha propiciat un empat a 171 vots. Vox i el PP han forçat que la repetició de la votació es fes pel mètode de crida i no pel telemàtic.
Per si no n'hi hagués prou, el límit horari per a les votacions dels decrets s'havia fixat a les 15 h, però la saturació del sistema ha provocat crítiques del PP i finalment s'ha allargat mitja hora més el termini (cosa que també ha estat criticada pel PP perquè es donava més temps a la negociació entre el PSOE i Junts).
Podem tomba el decret de Díaz
La gran derrotada de la jornada ha estat Yolanda Díaz, a qui Podem ha tombat la reforma dels subsidis d'atur (167 vots a favor i 176 en contra). Un revés per a la líder de Sumar que reconeix el mateix executiu. Els liles han votat a favor dels altres dos textos després d'arribar a un acord d'última hora amb el govern espanyol. Podem ha canviat d'opinió en el decret anticrisi a canvi d'allargar fins al 2028 la prohibició de desnonaments hipotecaris a famílies vulnerables. El sí al decret òmnibus ja l'havia garantit amb anterioritat. Això ha fet que aquesta norma passés a dependre únicament de Junts menys d'una hora abans que s'acabés el termini per votar. Al final del ple, Sánchez ha garantit que les mesures del decret de Díaz es recuperaran.
L'amnistia continua la seva tramitació
La llei d’amnistia ha superat el veto de PP i Vox al Congrés dels Diputats. A diferència de la resta de la sessió, la votació de les esmenes a la totalitat s'ha desenvolupat sense sorpreses: la majoria de la investidura ha tombat les esmenes de retorn presentades per PP i Vox a la proposició de llei del PSOE. L’amnistia supera així un tràmit més a la cambra baixa i ara s’obre el termini d’esmenes parcials, que els grups podran presentar fins el proper 16 de gener. Es manté la incògnita de què faran finalment els partits independentistes, després que ERC expressés dubtes sobre la viabilitat del precepte de la llei que estén l’amnistia als condemnats per terrorisme que no ho hagin estat per sentència ferma.
L’esmena del PP contra l’amnistia plantejava la dissolució de partits o organitzacions que promoguin un referèndum unilateral, una proposta contra la que ha carregat amb duresa l’arc parlamentari. El PSOE ha retret al PP que pretengui il·legalitzar partits amb els qui ha sondejat pactes, i el president espanyol, Pedro Sánchez, ha avisat que una mesura com aquesta no té cabuda en una democràcia. “El seu plantejament és il·legalitzar tot aquell que no pensi com ells. Em sembla de tot menys democràtic i de tot menys garantir la convivència”, ha dit en declaracions als mitjans acabat el ple. Des d’ERC, Gabriel Rufián ha assegurat que les esmenes de PP i Vox “són més perilloses que l’amnistia”, mentre que Josep Maria Cervera (Junts) els ha acusat de voler aniquilar el pluralisme polític i “criminalitzar” l’independentisme.
Els populars han volgut que la votació de la seva esmena fos pública i per crida: 178 diputats hi han votat en contra, mentre que 171 (inclosos els de Vox) hi han votat a favor, en una votació en la qual Sánchez no hi ha estat. L’esmena de Vox només ha rebut el suport dels seus 33 diputats. Acabada la votació, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha carregat contra el PP per no haver donat suport a la seva esmena. “Feijóo es consolida, dia a dia, com la millor crossa de Sánchez”, ha dit en un missatge a X en què ha acusat els populars d’estar entestats en fer més oposició a Vox que al govern del PSOE i Sumar