Bumerang contra la campanya de la por: l'estratègia de Junts pel Sí en la recta final cap al 27-S

Barcelona"Estem constatant amb molta preocupació el que està passant". Així ha arrencat aquest dilluns Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, la roda de premsa que ha ofert al costat d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras. A què es referia el cap de llista de la coalició? "A la voluntat d'insuflar por i no arguments sobre la taula" per part de l'Estat. La progressiva acceleració de l'anomenada "campanya de la por" de les institucions estatals –encarnada en l'amenaça de la gran banca de deixar Catalunya en cas d'independència unilateral– a mida que s'acosta el 27-S ha fet que els estrategs hagin traçat un camí en forma de bumerang per aquesta última setmana de campanya. "Davant d'una campanya sense arguments [per part del bloc del no], existeix la necessitat de posar sobre la taula els grans avantatges i drets vinculats al nou escenari", va resumir Romeva.

Aquesta estratègia per contrarestar les amenaces de les institucions espanyoles passa per incidir en tres qüestions: la pertinença de Catalunya a la Unió Europea (UE), les pensions en un estat independent i el manteniment del sistema financer en un estat català. I, a banda de donar arguments a favor d'aquestes qüestions, els candidats de Junts pel Sí elevaran el to contra l'Estat buscant un xoc que els permeti, de passada, atacar una majoria absoluta que les enquestes situen com a possible si es manté la trajectòria ascendent de la coalició. Mas, de fet, porta uns quants dies aixecant la veu –literalment, en algunes ocasions– contra el paper de les institucions espanyoles, i aquest dilluns ha carregat durament contra el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. "La seves paraules [sobre un 'corralito'] són d'una immoralitat total, d'una irresponsabilitat immensa, i només per mantenir la cadira", ha indicat. "Si no guanya el sí, seguirà l'estratègia de la por", ha vaticinat Junqueras.

Aquests són els tres eixos principals –amb un d'extra– que Junts pel Sí vol convertir en bumerang fins al 27-S.

El futur de les pensions

"Jugar amb això és absolutament immoral", defensava Mas aquest matí en referència a les pensions. La línia argumental de la candidatura passa per assenyalar que les prestacions estan garantides en cas d'independència –fins i tot en cas que no fos pactada amb l'Estat– i que podrien ser fins a un 10% més elevades en el marc d'un estat català. Aquest percentatge, segons el president, apareix com a resultat dels "càlculs dels experts". Dimecres passat, en una roda de premsa a Badalona –entorn metropolità, on els partits es juguen els resultats el 27-S–, Oriol Amat i Elisenda Paluzie van explicar a gent gran la viabilitat de les pensions, insistint que la seguretat social a Catalunya ha tingut superàvit de més de 24.000 milions d'euros entre el 1995 i el 2011.

La viabilitat de les pensions, de fet, apareix a cada míting de Junts pel Sí. En aquells que són de gran format i en aquells que apleguen menys persones a l'àrea metropolitana. Un altre dels arguments en què s'insistirà aquesta setmana és que els pensionistes que han cotitzat tota la vida a la seguretat social espanyola tenen el dret "inviolable" de cobrar la prestació encara que visqui en un altre país. Amat posa sovint l'exemple d'un ciutadà francès que decideix passar els seus anys de jubilació a Espanya. Per tant, en cas d'independència de Catalunya, els ciutadans haurien de tenir garantida igualment la prestació.

Unió Europea: dins o fora?

Han avisat Angela Merkel i David Cameron, i la setmana passada van seguir havent-hi advertències de la Comissió Europea: una Catalunya independent té tots els números de quedar fora de la UE. "Si es pretén dir que l'estat català estaria fora, vol dir que primer ha estat reconegut com a independent. Si a Catalunya se la reconeix com a estat independent, quina és la raó per fer-la fora de la UE? Per haver posat les urnes? Per fer-ho civilitzadament? Se l'ha de castigar per aspirar al que té qualsevol nació d'Europa? Per una revenja, per un acte de ràbia? Set parlaments de set estats ja han tractat la qüestió", s'exclamava Mas des de la fàbrica Fabra i Coats.

Romeva ha fet servir un concepte diferent: "Negociar el reingrés des de dins". En altres paraules, adaptar el "nou marc" a la nova "realitat". Tots els membres de la candidatura insisteixen –i insistiran– que Europa és "pragmàtica" i que, amb una victòria rotunda de les forces del sí forçarà una negociació. Segons Junqueras, a una Catalunya independent li pertocarien entre 16 i 17 eurodiputats, a més d'una cadira a la Comissió Europea. "El guany és infinit", ha apuntat el president d'ERC, que ha insistit que "a una comunitat autònoma no se la pot expulsar" del club comunitari. "Tenim tota la tranquil·litat del món", ha afegit Junqueras, que feia pinya amb Romeva al Parlament Europeu.

La banca: entre el 'corralito' i l'adéu de les entitats financeres

Advertien divendres passat els principals bancs de l'Estat que es podrien arribar a plantejar sortir de Catalunya en cas d'independència unilateral. "Ens tracten de tontets, quan diuen això", ha defensat Mas, que ha ironitzat: "Resulta que serem l'únic país del món sense bancs". De fet, el president considera que les entitats financeres es "barallaran" per ser en un estat català. "Tots estem d'acord que hi ha una economia potent és interessant per tots els actors. Vostès creuen que el Banco Santander, el BBVA o el Popular marxaran? El BBVA, per exemple, ha comprat CatalunyaCaixa. I els que tenen el principal mercat aquí, com Caixabank i el Banc Sabadell? Apliquem només el sentit comú", ha assenyalat el president, que en una resposta posterior ha afegit: "Ofèn a la intel·ligència pensar que serem l'únic lloc del món sense bancs".

L'amenaça de 'corralito' que ha expressat aquest matí el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, també vol ser combatuda per part de la coalició. "Els dipòsits són dels dipositaris, no dels bancs. Els fons de pensions són dels ciutadans, no dels bancs", ha assenyalat Junqueras. Mas, per primera vegada, ha posat la carpeta del deute damunt la taula. "El governador del Banc d'Espanya hauria d'estar parlant sobre com fer front al deute públic si Catalunya no es queda una part del deute. El preu de no posar-se d'acord és impagable, d'entrada, per a Espanya", ha apuntat Mas. En altres paraules: en cas que l'Estat no negociï, Catalunya no assumiria la part proporcional del deute. De fet, el deute de la Generalitat ja està majoritàriament en mans de les institucions espanyoles, que controlen les finances catalanes a través de mecanismes posats en marxa aquesta legislatura.

I la corrupció?

Romeva ha vist com en els debats televisats els seus contrincants el burxen pels casos de corrupció oberts a CDC i li retreuen que vagi a la mateixa llista que el partit nacionalista. La resposta oficial serà aquesta, a partir d'ara, tal i com ja ha assajat a la roda de premsa: "Tolerància zero amb la corrupció. Qui la fa, la paga: els delictes d'aquest tipus no prescriuen. Si algú de la llista que encapçalo ha fet les coses mal fetes, haurà d'assumir totes les conseqüències".