Josep Rull, nou president del Parlament amb els vots de Junts, ERC i la CUP

BarcelonaEl Parlament tindrà, finalment, una mesa amb majoria independentista presidida per Josep Rull. Després de dies de negociacions, Junts, Esquerra i la CUP han arribat a un acord perquè sigui l'exconseller i ex pres polític qui passi a presidir la cambra catalana i l'independentisme domini l'òrgan que dirigeix el Parlament. Rull ha estat elegit, així, per 59 vots de Junts, ERC i la CUP en segona volta. En la primera votació, els republicans i també els cupaires han votat en blanc i, de fet, ha guanyat el nom que han votat els socialistes, Sílvia Paneque (42 vots del PSC). La vicepresidència primera serà per als republicans, que ocuparà Raquel Sans, mentre que la segona és per al PSC, en concret per a David Pérez. Pel que fa a les quatre secretaries, la primera serà per a la diputada de Junts Glòria Freixa, la segona per al diputat d'ERC Juli Fernàndez, mentre que la tercera i la quarta seran per a les diputades del PSC Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalá.

Les converses per constituir una mesa independentista s'han allargat gairebé fins a l'últim minut, ja que com ha explicat aquest dilluns l'ARA en la seva edició de paper, els republicans tenien sobre la taula ofertes tant de Junts com del PSC. Els juntaires, que no estaven disposats a cedir la presidència, demanaven als republicans fer pinya per a una majoria independentista a la mesa; en canvi, els socialistes sí que havien ofert a Esquerra que presidís el Parlament amb el seu suport. ERC s'ha reunit aquest dilluns al matí a la seu del carrer Calàbria per debatre tots els escenaris i, finalment, després del debat intern, s'ha decantat pel pacte amb Junts. De fet, fonts republicanes admetien a posteriori que haver acceptat l'oferta del PSC pressuposava la seva posició de cara a una investidura de Salvador Illa. Els socialistes han lamentat que s'hagi imposat una "minoria de bloqueig" a la mesa del Parlament, però ja miren cap al futur i tornen a instar els comuns i els republicans a donar suport a Illa.

L'objectiu era incloure els comuns en el que han anomenat mesa antirepressiva, però el grup de Jéssica Albiach havia tancat la porta a ser-hi si Junts presidia el Parlament. D'altra banda, segons ha pogut saber l'ARA, al grup parlamentari de Junts s'ha especificat que Rull era l'únic candidat que podia obtenir el suport dels cupaires perquè havia estat a la presó. En tot cas, segons fonts cupaires, des de Junts només se'ls ha posat sobre la taula aquest nom. Amb l'elecció de Josep Rull, l'actual presidenta de la cambra, Anna Erra, ha renunciat a presentar la seva candidatura, malgrat que tenia la intenció de continuar.

En el seu primer discurs com a president de la cambra, el flamant president del Parlament s'ha compromès a garantir els drets dels diputats que al llarg dels últims anys s'han vist vulnerats per les ingerències judicials: per exemple –ha dit– amb la condemna de Carme Forcadell, però també amb la inhabilitació de Quim Torra o els intents fallits d'investidura dels candidats de Junts el 2018. "La mesa d'aquest Parlament garantirà el principi d'inviolabilitat parlamentària. Cap diputat no pot ser perseguit per expressar les seves opinions", ha subratllat. Aquestes paraules entronquen amb el compromís que Junts ha assolit amb Esquerra i la CUP de liderar una mesa "antirepressiva" aquesta legislatura davant de possibles embats de la justícia i del Tribunal Constitucional. Rull ha d'obrir ara la ronda de consultes per constatar qui és el candidat que reuneix més suports per a la investidura i la seva primera opció seria Carles Puigdemont. "Jo soc del partit polític del president Puigdemont, ha estat el meu president i és el meu president. Dient això estic dient moltes coses, però avui qui compareix no és un membre de Junts, sinó el president del Parlament", ha dit a TV3.

El vot dels exiliats

La mesa d'edat, formada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), ha decidit comptabilitzar els vots dels exiliats –tot i l'oposició de la diputada de l'extrema dreta– Carles Puigdemont i Lluís Puig. En el cas de Ruben Wagensberg, també ha delegat el vot perquè està de baixa mèdica. Tant Vox com el PP han aixecat la mà per oposar-se a aquesta decisió. El líder dels populars, Alejandro Fernández, ha avisat que portaran aquesta qüestió al Tribunal Constitucional, mentre que el diputat de Vox Joan Garriga ha anunciat una querella per prevaricació i desobediència.

Precisament, durant el seu discurs de benvinguda dels diputats a l'hemicicle, Colomines ha carregat contra el "protagonisme exagerat" dels jutges, que poden arribar a "provocar cops judicials", i ha lamentat la persecució del govern de l’1-O que encara avui du a "l’anomalia" que hi hagi diputats exiliats que no puguin votar presencialment.

Els comuns no s'alineen

Els comuns no s'han alineat amb cap bloc per a la presidència del Parlament. En la primera ronda de votacions han optat per la seva candidata, Susanna Segovia, i en la segona han dipositat dins l'urna una papereta en blanc: no han obstaculitzat així el pacte independentista entre Junts i Esquerra perquè Josep Rull presidís el Parlament. Fonts dels comuns asseguren que Junts els va arribar a oferir una secretaria a la mesa que van rebutjar i que, davant la impossibilitat d'un acord entre Esquerra, el PSC i ells, han optat per renunciar a tenir un lloc a l'òrgan rector de la cambra catalana.

El PSC s'hauria pogut activar per impedir el pacte independentista aliant-se amb el PP i els comuns. Però fonts socialistes feia dies que allunyaven aquesta possibilitat, que ha liquidat l'oposició dels comuns a entrar en pactes amb el PP (a diferència del que va passar a l'Ajuntament de Barcelona per fer alcalde Collboni). En aquest sentit, i segons fonts de les negociacions, tant els comuns com els socialistes han coincidit que el millor era no jugar aquesta carta en la negociació de la mesa. Els socialistes han votat la candidata que han presentat, Sílvia Paneque, i en el cas de les secretaries han tingut el suport dels comuns, cosa que ha deixat el PP sense lloc a la mesa.

El cap de files dels populars, Alejandro Fernández, ha lamentat que la resta de grups no li hagin cedit cap cadira, tot i representar la quarta força del Parlament. Ells tampoc han donat suport als candidats socialistes. En el cas d'Aliança Catalana, els dos diputats han votat nul en les dues votacions de la presidència del Parlament amb una papereta on deia "Estat català".