La governabilitat de l'Estat

La qüestió de confiança de Junts a Pedro Sánchez ja té data

La mesa del Congrés dona via lliure a debatre-la en el ple del 25 de febrer o en el de l'11 de març

Pedro Sánchez i Míriam Nogueras al Congrés
3 min
Regala aquest article

MadridDesprés d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

D'altra banda, la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals aquest 2025 engega un nou capítol a partir d'aquest dimarts. Després de donar per resolt l'estira-i-arronsa entre el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i la titular de Treball, Yolanda Díaz, el consell de ministres ha aprovat la mesura en primera volta i per la via d'urgència. Això agilitzarà el tràmit (s'haurà de tornar a aprovar en segona volta), de manera que de cara al mes de març ja hauria d'entrar al Congrés dels Diputats. Un cop aquí, però, s'albira un nou tràngol per a Pedro Sánchez: Junts ja avança una nova negociació agònica. "Serà complicada", va dir el portaveu del partit, Josep Rius, aquest dilluns en roda de premsa. "Veurem com es pot encaixar el teixit català [a la proposta]", advertia.

Just una setmana després de la tortuosa negociació amb el partit de Carles Puigdemont per salvar el decret òmnibus amb mesures com la revalorització de les pensions o les ajudes al transport públic, els juntaires tornen a posar els punts sobre les is per tirar endavant una de les mesures estrella de la legislatura. Tanmateix, aquesta batalla amb Junts no ha passat per alt dins l'executiu espanyol, que aprova el text com a avantprojecte de llei. Això obre automàticament la porta a la presentació d'esmenes durant el tràmit parlamentari. El mateix ministeri d'Economia assumia fa uns dies que el text podria sotmetre's a modificacions durant el tràmit per "tenir en compte la realitat parlamentària i la realitat de les empreses, especialment de les pimes, sent important estudiar mesures de flexibilitat i acompanyament [per a aquestes empreses]".

"Negociarem el que sigui necessari", ha anticipat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimarts. El titular d'Economia, Carlos Cuerpo, ho ha reiterat, tot i que ha assumit que "no serà fàcil". De moment, una carta que va caure durant la negociació amb els sindicats i que podria servir per atraure el sí de Junts són les ajudes directes a pimes perquè s'adaptin a la mesura.

El cert és que una de les qüestions que, ara per ara, allunyen formacions com Junts, però també el PNB o el Partit Popular (en cas de possible entente amb el govern espanyol), és el fet que la reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals es va acordar amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, però sense la patronal espanyola CEOE. Tampoc la catalana Foment del Treball hi dona suport. De fet, aquesta última ja s'ha encarregat de fer-li arribar a Carles Puigdemont les seves reticències, sobretot per l'impacte a la petita i mitjana empresa catalana, a través de trobades a Brussel·les, expliquen fonts consultades per l'ARA. I és en aquest escenari que cal entendre, també, la visita del líder de la UGT, Pepe Álvarez, a Waterloo.

L'altre gran front obert entre totes dues formacions són les competències en migració. PSOE i Junts no troben, per ara, el desllorigador d'aquesta carpeta, sobretot pel que fa a les qüestions competencials.

stats