La justícia belga denega al Suprem l’extradició de Lluís Puig
El jutjat de primera instància de Brussel·les creu que el tribunal espanyol no és competent
Brussel·lesNou cop de la justícia belga a l’estat espanyol. Bèlgica no farà efectiva l’euroordre que demanava l’extradició de l’exconseller de Cultura Lluís Puig. El jutjat de primera instància de Brussel·les va considerar ahir que el Tribunal Suprem, que va ser qui va emetre l’euroordre, no era competent per fer-ho. A Puig se’l reclamava per malversació de fons públics en relació al referèndum de l’1 d’Octubre. Aquest és el primer veredicte d’un jutge belga sobre les euroordres dels polítics catalans des que van arribar a Bèlgica l’octubre del 2017, ja fa gairebé tres anys.
Tanmateix, el procés està lluny de tancar-se. La Fiscalia belga comptava amb 24 hores per apel·lar el cas i a mitja tarda, en un comunicat de tan sols una línia, confirmava que recorreria la sentència. Per davant li queden dues instàncies judicials: el Tribunal d’Apel·lació i la Cort de Cassació. L’advocat de Puig, Paul Bekaert, confia que els següents passos reiterin la resolució d’ahir perquè considera que la sentència està “ben argumentada”.
“Ens ha fet una especial il·lusió”, va admetre Puig en roda de premsa després de conèixer la notícia. L’exconseller va apuntar que la decisió belga tindrà conseqüències en els polítics que continuen a l’exili però també en els que són ara mateix a la presó a Catalunya. “Si la justícia belga considera que el Tribunal Suprem no era competent, això vol dir que el Tribunal Suprem tampoc era competent per iniciar el judici de l’1-O”, va argumentar Puig. Per això, va demanar que “s’anul·li la causa del Procés” i va instar el govern espanyol a “iniciar els tràmits d’una amnistia total”.
Una de les principals estratègies de la defensa i que finalment ha acabat acceptant el jutge belga és que no era el Tribunal Suprem qui havia d’enviar l’euroordre, sinó un jutjat ordinari de Barcelona. Gonzalo Boye, advocat de Puig, va apuntar ahir que l’exconseller hauria d’haver “estat aforat perquè el Tribunal Suprem fos competent per emetre l’euroordre”. Però Puig no era pas diputat en el moment en què es va reclamar l’euroordre, ni ho ha sigut mai. Puig va ser conseller de Cultura de la Generalitat entre el juliol i l’octubre del 2017, és a dir, tan sols els mesos anteriors al referèndum. Aquesta -va recordar Boye- no és, doncs, “una qüestió formal sinó de drets”.
El jutge, però, no va entrar al fons de la qüestió per tal d’emetre el seu veredicte. És a dir, no va valorar si efectivament Puig havia comès malversació de fons públics. Únicament, segons va explicar Boye, indica que es considera competent per resoldre si el Tribunal Suprem espanyol era qui havia d’enviar el requeriment.
Fonts del Suprem apuntaven ahir que és nou que la justícia belga analitzi la competència de l’alt tribunal espanyol, però admetien que si el cas acaba sense extradició la situació processal continuarà com fins ara. És a dir, que Puig seguirà com a investigat i amb ordre de detenció en territori espanyol. Fins ara el Suprem s’ha ratificat en la seva competència de continuar amb el cas de Puig, així com amb el de la resta d’encausats pel Procés que es troben a l’exili, i fonts de l’alt tribunal assenyalen que fins que un òrgan jurisdiccional espanyol no digui el contrari, el cas no es traslladarà a un altre tribunal, informa Ot Serra.
Un altre cop, doncs, sembla que la justícia espanyola no se’n surt a l’hora de convèncer altres jutges europeus. La primera vegada va ser el jutge alemany que va encarregar-se del cas de Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018. Llavors va considerar que no s’havia d’extradir Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició i només va acceptar el de malversació, fet que va provocar que Llarena acabés retirant l’euroordre.
Aquesta era la tercera euroordre que demanava l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem, va ser l’encarregat d’emetre-la poques setmanes després de la sentència del Procés la tardor del 2019. Aquest cop, però, tan sols l’acusava de malversació i descartava els delictes de rebel·lió i sedició presents en les altres dues euroordres.
Després de la sentència de Lluís Puig, ara queden per resoldre les euroordres que afecten Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Actualment els seus tràmits estan aturats, ja que tenen immunitat pel fet de ser eurodiputats des de principis d’any. Tots tres, però, resten a l’espera de si el Parlament Europeu els retira la immunitat. Aquest procediment, conegut com a suplicatori, està aturat per la pandèmia però està previst que es torni a engegar a principis d’any. Sigui com sigui, sembla que a les euroordres encara els queda camí per recórrer.
Torra demana anular el judici
Un cop coneguda la decisió belga, l’independentisme en bloc va sortir a celebrar la negativa a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. Després que el jutge de primera instància de Brussel·les considerés que el Tribunal Suprem no era competent per demanar l’euroordre, el president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir la nul·litat “del judici farsa” i l’alliberament dels presos i exiliats, així com l’amnistia per a tots els represaliats. Segons Torra, en el moment que la justícia belga afirma que el Suprem no és competent per jutjar Puig, tampoc ho és per jutjar cap altre dels dirigents independentistes.“El Suprem no era l’òrgan ni competent ni legítim”, va destacar Torra, que va lamentar que “l’única forma de trobar justícia” sigui anar a Europa.
Als passadissos del Parlament, el vicepresident de la cambra Josep Costa, que ha format part de l’equip de juristes que van treballar en l’argumentació de la defensa de Puig, va considerar una “gran victòria” la decisió de la justícia belga: “Fa tres anys que expliquem allò que avui el tribunal ha ratificat”, va dir, i va insistir que “decidir que un tribunal no competent porti una causa és una estratègia per fer causes polítiques”. Al seu costat, la líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, va insistir que l’“amnistia és l’única resposta que pot donar el govern espanyol si es vol dir progressista”.
Des d’ERC, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, també es va congratular per la decisió de la justícia belga, que va interpretar com “un nou revés judicial al Suprem”. S’hi va sumar el portaveu del grup parlamentari republicà, Sergi Sabrià. “El que no guanyem als tribunals espanyols ho guanyem fora”, va assegurar, i va remarcar que la “victòria” també és “política” perquè “l’argumentació de la defensa era molt clara, parlava de presos i exiliats polítics i això ha quedat recollit”.