La justícia britànica dictamina que pot jutjar Joan Carles I
Rebutja la immunitat del rei emèrit després de la seva abdicació en la causa per suposat assetjament a Corinna Larsen
MadridJoan Carles I esquiva la justícia espanyola però no la britànica. El Tribunal Superior de Londres ha dictaminat aquest dijous que Joan Carles I no té immunitat legal a Anglaterra després de la seva abdicació i que se’l pot jutjar. Així, tira endavant el procediment obert contra ell per la demanda que va interposar la seva examant Corinna Larsen per suposat assetjament. Va ser el desembre del 2020 quan l’empresària va iniciar les accions contra Joan Carles I, sobre fets que haurien tingut lloc a partir del 2012, quan van posar fi a la seva relació. Corinna va denunciar amenaces i persecucions en què hauria estat involucrat el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
El desembre passat el jutge Matthew Nicklin va comunicar que havia de resoldre la qüestió de la immunitat per saber si podia perseguir Joan Carles I abans de continuar amb el litigi, després que l’emèrit s’agafés a la llei d’immunitat estatal (SIA en anglès) del Regne Unit. Es tracta d’una norma del 1978 que concedeix protecció a tercers estats i mandataris d’altres països. Després d’obtenir els arguments d’una banda i l’altra, la decisió és que pot jutjar Joan Carles I.
La defensa sostenia que l’emèrit no està per sobre de la llei, però sí al marge de la jurisdicció del Regne Unit. “Està subjecte només a la jurisdicció del Tribunal Suprem espanyol”, va al·legar l’equip jurídic de Joan Carles I. A més, va afirmar que gaudia d’immunitat respecte dels seus actes mentre era cap de l’Estat i que també en té després de la seva abdicació per dos motius: d’una banda, perquè és membre de la família reial i, de l’altra, perquè va mantenir la condició de “sobirà” de la monarquia espanyola fins que el juny del 2019 es va retirar de la vida pública. “Hi ha un imperatiu de la política pública de protegir la dignitat d’un sobirà i la dignitat de la monarquia”, va justificar l’advocat Daniel Bethlehem, en representació del rei emèrit.
El lletrat de Corinna, James Lewis, va rebatre aquests arguments i el jutge li dona la raó. Rebutja que mantingui la condició de “sobirà” –deixa clar que des de l’abdicació ho és només Felip VI com a rei d’Espanya– i carrega contra la tesi de la defensa: “En la seva forma més descarnada, l’argument de Sir Daniel [l’advocat de Joan Carles I], si s’acceptés, significaria que si demà l’acusat entrés en una joieria de Hatton Garden i robés un anell de diamants, no podria enfrontar-se a cap procés civil o penal en aquesta jurisdicció (tret que l’estat espanyol renunciés a la seva immunitat). No hi ha res als principis del dret internacional ni al respecte a la dignitat i sobirania de l’estat espanyol que porti a aquesta conclusió”, diu.
No és membre de la Casa del Rei
El jutge també declina que l’emèrit es pugui beneficiar d’una certa protecció com a membre de la household de Felip VI (la Casa del Rei). Tot i que Joan Carles I és, naturalment, el pare del monarca actual, conclou que no se’l pot considerar un col·laborador estret ni “dependent” del cap de l’estat. “No viu amb ell i ni tan sols viu a Espanya”, destaca Nicklin. “Vaig preguntar a Sir Daniel si el seu client es mantindria com a part de la Casa del Rei amb prerrogatives d’immunitat si marxés a Sibèria i no tingués més contacte amb la seva família ni ningú d’Espanya. Em va dir que era refractari a pronunciar-se en aquests termes tan crus, però va ser l’efecte de les seves al·legacions. Des del meu punt de vista, això demostra que el seu argument és que el terme household no significa més que ser membre de la família”, subratlla el jutge. Fins i tot anota que, “tot i que no és determinant”, l’Estat no ha aportat cap prova que Joan Carles I formi part de la Casa del Rei i dona marge a la defensa de l’emèrit per presentar-les.
Al llarg de les 27 pàgines, el debat central és sobre la immunitat posterior a l’abdicació. Joan Carles I queda protegit pels actes anteriors i no pels posteriors. Però també s’analitza si aquelles accions que s’haurien comès abans de deixar el tron estan protegides per la “immunitat funcional”, que és la que està pensada per protegir la responsabilitat dels estats i no tant la de persones individuals. El magistrat resol que les conductes que Corinna atribueix a Joan Carles I –seguiments, trucades telefòniques, violacions de domicili–, encara que no les fes ell directament, són actes privats. Ara bé, com que en el relat dels fets s’esmenta la participació de l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, el jutge insta Corinna a aclarir si creu que l’excap dels serveis secrets espanyols va actuar de manera “personal” o “oficial”.
L’equip jurídic de Corinna ha celebrat la sentència del Tribunal Superior, que ha convocat una vista el dimarts vinent, sense especificar quines mesures emprendrà. La decisió no pressuposa la valoració sobre el fons de l’assumpte, però és un revés per a Joan Carles I tres setmanes després que la Fiscalia espanyola renunciés a querellar-s’hi pel seu patrimoni ocult a l’estranger. Suïssa també havia tancat al desembre la investigació sobre els 65 milions de l’Aràbia Saudita que van acabar en mans de Corinna Larsen, la mateixa que manté obert el calvari judicial del rei emèrit.