El TSJC absol Torrent i els membres de l'exmesa del Parlament

BarcelonaAbsolts. És el veredicte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres a l'anterior mesa presidida per Roger Torrent, perquè considera que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia. D'aquesta manera, l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han quedat alliberats de la multa de fins a 30.000 euros i de la inhabilitació d'un any i vuit mesos que els demanava la Fiscalia.

El ministeri públic considerava que les resolucions aprovades la legislatura anterior contradeien la sentència que va declarar inconstitucional la resolució de ruptura del 9 de novembre del 2015 –punt d'inici del que després seria la tardor del 2017– i la suspensió d'una declaració que va fer el Parlament el 2019 en què reprovava la figura del rei Felip VI. A més, assegurava que s'havien contravingut els avisos del TC d'aturar la tramitació de qualsevol resolució que desenvolupés aquests textos anul·lats.

Però el TSJC ha conclòs que no s'ha demostrat la voluntat de desobeir: creu que les declaracions no necessàriament contravenien els pronunciaments del Constitucional, que va advertir diverses vegades la mesa que havia d'aturar els tràmits relacionats amb el Procés. La sentència constata, de fet, que els avisos que va fer l'alt tribunal "no són tan clars i concrets com haurien de ser" i que hi havia marge d'interpretació a l'hora de decidir si s'havien de tramitar o no les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia. Si bé aquesta és l'opinió majoritària de la sala –secundada pel vot dels magistrats Carles Mir i Francisco Segura–, hi ha un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que creu que se'ls havia d'haver condemnat per desobediència arran d'una actitud "manifestament contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent" a desoir les ordres del Constitucional.

Els arguments

Una de les qüestions que té en compte el tribunal és el testimoni de l'ex secretari general del Parlament, Xavier Muro, i de l'ex lletrat major, Joan Ridao, que eren els encarregats d'advertir els representants polítics si podien incórrer en responsabilitats penals a l'hora d'admetre alguna resolució. "Ells van entendre que el que prohibia el TC eren les declaracions tendents a exercir efectivament l'autodeterminació, de manera unilateral i al marge dels instruments de reforma de la Constitució, i en el context de continuar el procés d'independència iniciat a Catalunya el 2015", diu el tribunal, que assumeix també aquesta delimitació de les prohibicions del TC. És a dir, descarta, com interpretaven els representants del PSC i Cs –que també van declarar al judici–, que la mesa hagués d'impedir el debat de qualsevol text que "fes esment" a l'autodeterminació o la monarquia.

Segons la majoria del TSJC, es pot considerar que les resolucions intentaven "defensar un pretès dret a l'autodeterminació, però no dur a terme un procés de desconnexió amb l'estat espanyol ni iniciar un procés per crear un estat català independent".

El tribunal recorda que almenys des del 1989 el Parlament ha aprovat resolucions que feien referència al dret a l'autodeterminació sense que fossin impugnades al Constitucional i, també, que l'autodeterminació forma part "del programa polític de partits nacionalistes catalans que no ha estat anul·lat als tribunals". D'aquesta manera, conclou: "El que decideix el Constitucional no és que no es pugui debatre o parlar d’autodeterminació, sinó únicament que no es faci referència a l’autodeterminació quan es pretén exercir-la, materialitzant-la, de manera unilateral, sense fer ús del procediment que la Constitució preveu per a la seva pròpia reforma, en un context de secessió".

El primer que ha celebrat la sentència ha estat l'expresident del Parlament i actual conseller, Roger Torrent: "És una gran notícia per a la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats". L'actual conseller d'Empresa era a l'hemicicle quan ha sabut la sentència d'absolució del TSJC, que s'ha encarregat de comunicar la vicepresidenta en funcions de presidenta Alba Vergés durant el ple. Hi ha hagut un aplaudiment dels diputats independentistes i dels comuns -Laura Borràs no s'hi ha sumat des de la tribuna de convidats- i una abraçada del president, Pere Aragonès.

El resultat del judici a Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado marca un abans i un després pel que fa a la judicialització del Procés. És la primera mesa, després del 2017, que no assumeix responsabilitats penals. En aquest sentit, el mateix TSJC -que va inhabilitar la mesa presidida per Carme Forcadell i que ara haurà de repetir el judici per la falta d'imparcialitat- deixa clar que, segons el seu parer, l'actuació de l'una i de l'altra són "absolutament diferents". "Som davant una nova legislatura, després d'unes noves eleccions i l'actitud dels ara acusats quan prenien els acords de mesa era molt diferent de la dels anteriors. La diferència essencial està en la manca de continuïtat del procés unilateral de desvinculació de la Constitució i de les resolucions del Constitucional", argumenta el tribunal.

Rebuig a la inviolabilitat parlamentària

Malgrat l'absolució, hi ha una qüestió que encara pot portar cua. La sentència del TSJC rebutja que els membres de la mesa tinguin inviolabilitat parlamentària a l'hora de tramitar les resolucions. Diu que aquesta prerrogativa "no es pot fer servir de pretext perquè una cambra es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l’ordre constitucional". Deixa clar, doncs, que aquesta és la doctrina actual del Constitucional. Una conclusió que no ha agradat a Josep Costa, que ja ha anunciat que la recorrerà: "No reconec l'autoritat del TSJC per absoldre'ns. El mer fet d'haver promogut i celebrat el judici ja és un atemptat contra la democràcia i la separació de poders". L'exvicepresident del Parlament, de fet, va decidir plantar el tribunal per posar de manifest això i està pendent d'una demanda –conjunta amb Campdepadrós– a Estrasburg en què també va denunciar que el TC ordenés a la mesa aturar resolucions parlamentàries. El TEDH, doncs, també s'hi pronunciarà.