La justícia belga desestima la demanda civil de Puigdemont contra Llarena
El jutge es declara incompetent i rebutja també presentar una qüestió prejudical al TJUE
Brussel·lesLa justícia belga ha desestimat la demanda civil que els polítics independentistes exiliats havien presentat contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Segons confirma la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el jutge de primera instància de Brussel·les s'ha declarat incompetent per resoldre la demanda. En la demanda, presentada el juny del 2018 contra el magistrat, l'acusaven de falta d'imparcialitat i de vulnerar la seva presumpció d'innocència. Quan Llarena va al·legar que tenia immunitat i l'Estat va decidir assumir la seva defensa, la demanda es va ampliar contra el Regne d'Espanya. L'argumentari principal d'Espanya és que Llarena té immunitat d'estat i que Bèlgica no pot jutjar-lo per aquest principi, però també acusa Carles Puigdemont i la resta d'exiliats d'"oportunisme" i de voler "exportar" i allargar el conflicte.
Segons recull el comunicat de la defensa dels ara eurodiputats, en una decisió del 27 de març el tribunal belga considera que les manifestacions de Llarena per les quals es denunciava el magistrat es van fer en la seva condició de jutge i que, per tant, queden emparades per la immunitat de jurisdicció. El mateix jutge belga també ha denegat la petició d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE sobre la competència de la justícia belga per jutjar aquest cas, justament perquè es considera incompetent per fer-ho.
La defensa dels exiliats, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, ja ha avisat que recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem de Bèlgica. Considera que la interpretació sobre la immunitat de jurisdicció que fa el tribunal és incompatible amb l'espai comú de justícia europeu. En el recurs tornarà a demanar també que es presenti una qüestió prejudicial al TJUE.
Així doncs, per ara la justícia belga ha donat la raó a Espanya i al magistrat, que en la vista en què van defensar la seva posició van considerar que un tribunal d'un altre país de la UE no pot jutjar un magistrat d'un altre estat i que, de fet, això no beneficiaria en cap cas la Unió, perquè s'arribaria a una situació en què qualsevol estat membre podria jutjar-ne. Segons la seva postura, pel fet de formar part de la UE no es renuncia a la sobirania nacional ni a la immunitat d'estat a nivell de jurisdicció.