José Castro: "A molts jutges els agradaria tenir damunt la xemeneia el cap d'un polític"

Palma"Em sap greu, Francina, això no va per tu", ha advertit a tall de disclaimer el jutge José Castro en la presentació de seu llibre autobiogràfic Barrotes retorcidos, aquest dimecres al Club Diario de Mallorca, en presència de la presidenta de les Illes Balears. Tot d'una, ha prosseguit: "A molts jutges els agradaria tenir una xemeneia i, damunt, el cap d'un polític". "Això no em pareix honrat ni just, perquè també hi ha caps de jutges que podrien adornar moltes xemeneies", ha puntualitzat.

Castro ha respost així la pregunta formulada per un dels dos conductors de la presentació, el periodista Felipe Armendáriz, que ha fet al·lusió a un passatge del llibre en què el jutge relata la seva experiència com a funcionari de presons. Aleshores, ha indicat el periodista, el magistrat –ara jubilat i conegut per instruir el cas Nóos– insinua que alguns polítics haurien de passar per la presó per saber el que és.

En aquest punt, ha reconegut que "tots els que hem tingut competència per fer patir la gent, i els jutges hem tingut una competència desmesurada per fer patir, hauríem d'experimentar en la nostra pròpia pell el mal de la privació de la llibertat". Ara bé, "això és bo de dir, però difícil de passar a la pràctica", ha afegit.

La causa contra el rei emèrit

Tot i que no hi ha estat present, el periodista Ernesto Ekaizer ha fet arribar una de les preguntes més esperades: "S'hauria d'haver cridat a declarar el rei emèrit?". Després de fer unes quantes voltes a la resposta, Castro ha contestat rotund: "Davant un indici, se l'ha de cridar a declarar". "No s'han d'enviar dues comunicacions a l'advocat que representava Joan Carles. No és el procediment. El procediment és que declari, i amb això t'estalvies haver de demanar comissions rogatòries o informes al fiscal", ha defensat.

"Cridar a declarar el rei emèrit és molt gros i se n'han de tenir ganes", ha admès en qualsevol cas el jutge, que ha manifestat que "de vegades els jutges i fiscals s'acollonen davant les conseqüències que poden tenir les resolucions". "Potser el crides a declarar i el món no s'enfonsa", ha valorat Castro, encara que –tal vegada– "algú va dir aleshores que era millor estalviar-li aquesta mala estona". Sigui com sigui, "això no em pareix que s'hagi fet bé", ha subratllat.

Quant a la investigació de la filla del rei emèrit, la infanta Cristina, el magistrat ha lamentat com varen anar les coses. "Es varen tenir massa en compte algunes garanties a l'hora de cridar un membre de la casa reial. No és el mateix cridar a declarar la infanta Cristina que Juan Rodríguez Pérez. Això és una conclusió lamentablement trista", ha insistit. "Es va haver de lluitar molt més del compte contra obstacles imprevists perquè era qui era", ha revelat.

La lliçó de la corrupció

Per altra banda, la directora del Diario de Mallorca, Marisa Goñi, ha qüestionat si "ha servit de res, si ha estat alliçonador, que Jaume Matas i Maria Antònia Munar hagin anat a la presó". "En corrupció, gairebé ningú escarmenta en cap aliè", ha respost el jutge. Al contrari: "La gent perfecciona els procediments de frau, es demana 'en què em vaig equivocar perquè m'enxampassin?'".

L'única cosa per a la qual és útil, ha dit, és perquè "l'electorat sàpiga que no s'han de votar corruptes". No obstant això, ha declarat, "no és que les Balears siguin un exemple paradigmàtic, però hi ha una certa condescendència, comprensió, cap a la corrupció". En el seu cas, ha explicat més tard, mai s'ha "sentit pressionat", si bé és conscient que "la independència judicial és molt fràgil per a alguns jutges que se senten atacats".

El cas Valtònyc

Finalment, quan una assistent del públic li ha demanat sobre el cas Valtònyc, Castro també ha ofert la seva opinió. "Condemnar algú amb pena de presó per una opinió, encara que es passi de rosca, no em pareix bé. El delicte d'injúries a la corona no em pareix oportú. I això que Valtònyc no m'és simpàtic", ha afirmat.