Una jutge sentencia que l’euskera és massa difícil per a una funcionària (copiant una web colombiana)

BarcelonaUna jutge de Vitòria ha ordenat a l'Ajuntament de la localitat alabesa de Laudio readmetre una treballadora interina que no va aconseguir assolir el nivell d'euskera exigit per al seu lloc sota l'argument que aquest idioma és el cinquè més difícil del món. Curiosament, segons ha avançat Noticias de Gipuzkoa i ha pogut comprovar l'ARA, la sentència reprodueix fil per randa les mateixes paraules que la web d'una acadèmia colombiana que el 2016 feia un llistat amb les llengües que més costaven aprendre per a una persona no nativa.

La demandant treballava com a interina a l'Ajuntament de Laudio entre el 2014 i el 2020, quan va ser cessada perquè no acreditava el perfil 3 de coneixements de l'euskera, el segon en una escala de quatre nivells i que equival al C1. En aquest sentit, la jutge retreu al consistori la seva "nul·la sensibilitat" per valorar els esforços de la funcionària, més gran de 45 anys, per intentar dominar una llengua d'alta complexitat i que no li tingui en compte que va fer fins a vuit cursets, en els quals va invertir 1.295 hores fora de la seva jornada laboral. Amb tot, només va aconseguir arribar al certificat del nivell 1, el de coneixements bàsics, insuficient per ocupar un lloc de funcionariat a Euskadi.

"L'administració sembla oblidar que l'euskera ocupa la cinquena posició dels idiomes més difícils del món (en algunes llistes apareix fins i tot com el primer)", escriu la magistrada en la sentència que dona la raó a la treballadora, i en una cita literal de la que apareix a la web colombiana, insisteix que "la dificultat principal d'aquesta llengua és que no comparteix cap connexió amb cap altre idioma, ja que ha evolucionat al llarg del temps de manera aïllada”. El text continua en una inspiració del post argumentant que "l'estructura i el vocabulari [de l'euskera] tenen una complexitat singular, ja que les seves paraules poden canviar de significat en afegir-li un dels centenars de sufixos, prefixos i infixos que existeixen en aquesta llengua".

Usuaris de Twitter han descobert aquest suposat copia i enganxa i ho han denunciat a la xarxa.

Partint de la base d'aquesta valoració de la dificultat de l'euskera, la jutge afirma que l'acomiadament de la treballadora només es podria haver justificat i acceptat per la "manca de capacitat", unes circumstàncies que, al seu parer, no es donen en aquest cas, ja que la interina havia exercit la seva feina "durant sis anys sense que hi hagués expedients disciplinaris ni per falta de rendiment". En vista de la normativa basca i dels esforços de la treballadora, la sentència rebutja la pretensió que se la reconegui com a funcionària fixa de l'administració però sí que declara nul el seu cessament i determina que té dret a ocupar un altre lloc d'igual nivell o similar. A més, declara que té dret a una indemnització pels salaris que va deixar de percebre des que va ser cessada.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Laudio ha anunciat que recorrerà la sentència i recorda que quan la dona va signar el contracte laboral el 2014 ja sabia que s'incloïa la possibilitat del seu cessament si no complia els requisits d'euskera, però la magistrada afirma que com que la dona és més gran de 45 anys queda "exempta" del compliment general dels perfils lingüístics.