JxCat emplaça ERC a forjar un acord de legislatura independentista

Després de quedar en el tercer lloc a les eleccions del 14-F i perdre el duel particular amb Esquerra per un escó, la conclusió al quarter general de Junts per Catalunya és que li toca a Pere Aragonès (ERC) liderar la formació del nou govern basant-se en un acord de legislatura entre totes les formacions independentistes. És a dir, entre Esquerra, JxCat i la CUP. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una roda de premsa ha destacat la majoria absoluta independentista en vots i en escons del 14-F i ha assegurat que l'electorat mana als tres partits posar-se d'acord per fer un "govern fort" amb una majoria al Parlament que li doni suport. Sànchez no ha volgut posar "línies vermelles" en la negociació i no ha avançat quin repartiment creu que hi ha d'haver en el pròxim executiu. "Volem escoltar quina és la proposta d'Esquerra", ha assegurat, malgrat que ha mantingut el rebuig a incorporar els comuns dins el govern perquè Junts "només" vol un executiu amb forces independentistes.

Sànchez ha considerat que el resultat amb Esquerra –un escó de diferència i 35.000 vots– dona la legitimitat a Aragonès per liderar el pròxim executiu com a president, però creu que la correlació de forces entre els dos partits és "d'empat tècnic". Així, ha rebutjat que l'electorat hagi escollit una estratègia en detriment de l'altra –per primer cop Carles Puigdemont no liderarà el bloc independentista–, sinó que el que ha fet és emplaçar les forces a favor de la independència a posar-se d'acord sobre el rumb. Així, Sànchez ha argumentat que la CUP és la força independentista que més creix –de 4 a 9 escons– i que, en termes d'interpretar l'estratègia independentista que prefereix l'electorat, també és una "variable" a tenir present.

Ara bé, malgrat que la CUP és dins la fórmula que vol Junts per Catalunya, ¿els cupaires han de ser, a parer de Sànchez, dins del Govern? El secretari general de Junts no s'ha mullat sobre si la CUP ha de ser dins l'executiu i s'ha limitat a parlar d'un acord de legislatura al Parlament que permeti un govern independentista "fort". Ha dit que són els cupaires els que han de decidir si volen o no ser a l'executiu –"Són sobirans en les seves decisions i serem respectuosos", ha assegurat– i ha afegit que no avançaran quina és la proposta de repartiment de conselleries que ambiciona Junts. "Li correspon a Esquera fer una proposta", ha insistit, tot i que ha remarcat que hi ha elements "molt simètrics" a la passada legislatura, però al revés. ERC, amb deu mil vots menys el 2017 i dos escons de diferència respecte a Junts, va ocupar set conselleries i la presidència del Parlament; mentre que JxCat sis conselleries i la presidència de la Generalitat.

El que sí que ha descartat Jordi Sànchez és un escenari de repetició electoral per part seva. "No hi ha cap motiu, hem de consolidar la majoria independentista al Parlament", ha expressat.

"Voluntat d'esmena" de cara al futur

Junts per Catalunya ha perdut dos escons respecte al 2017 després del divorci amb el PDECat i això els costarà la presidència de la Generalitat, però Sànchez ha considerat que no ha sigut un error forjar el partit de Puigdemont. "Va ser una decisió encertada", ha dit, i ha assegurat que s'ha obert a incorporar gent i a fer una organització "transversal". Així, ha lamentat que més de 75.000 vots independentistes que van optar pel Partit Demòcrata "no hagin sigut útils" i s'hagin quedat sense representació al Parlament.

Més que a la separació amb el Partit Demòcrata, Sànchez ha atribuït el descens de dos escons a una acció de govern "millorable" que espera que sigui "diferent" la legislatura vinent per recuperar la confiança d'aquests electors. "Demanem perdó i voluntat d'esmena de cara al futur", ha expressat.

També ha afegit, pel que fa a la pèrdua de vots absoluts de la candidatura respecte al 2017 –uns 300.000– i a la baixada generalitzada de la participació, que el motiu principal d'aquesta situació ha sigut la pandèmia i ha opinat que els exemples de Galícia i el País Basc, on també va baixar l'afluència a les urnes, ho feien "inevitable".