La proposta de JxCat i ERC a la CUP: procés constituent, espai lliure a l'exili i polítiques socials per sumar suports

BarcelonaSense cap referència a la declaració d’independència del 27 d’octubre i amb el referèndum de l’1-O com a punt de partida, JxCat i ERC han arribat a un acord que ja és en mans de la CUP. Els anticapitalistes han de decidir si canvien d’opinió i avalen un nou full de ruta que, sobre el paper, no preveu la desobediència ni la unilateralitat que exigeixen, però referma el compromís amb les polítiques socials i el procés constituent. La CUP, que ha decidit abstenir-se en la investidura de Sànchez, estudiarà la nova proposta. De moment, ja han avisat que no tornaran a negociar si es continuen acceptant els límits autonòmics.

"L'1 d'octubre tot el món va poder veure com s'atacaven els drets més bàsics de tota persona humana, la seva integritat física, la seva seguretat, la seva llibertat d'expressió, el seu dret inalienable a decidir", comença el document, de 46 pàgines, al qual ha tingut accés l’ARA. La internacionalització d’aquest sentiment és, de fet, un dels punts principals de l’acord entre JxCat i ERC, i aquí és on guanya importància el Consell de la República, que presidirà Carles Puigdemont des de Bèlgica.

Ell seria el primer president d’aquest òrgan de nova creació que actuaria com un govern a l’exili, que retrà comptes davant l’Assemblea de Representants per la República, que englobarà els representants electes catalans partidaris de la República i probablement altres membres de la societat civil. La internacionalització del Procés, i també l’impuls del procés constituent, dependria d’aquestes noves estructures, precisament perquè el Parlament i el Govern esquivin l’assetjament judicial.

El procés constituent ja ha estat prohibit pel Tribunal Constitucional, almenys pel que fa al paper que hi han de tenir les institucions. La proposta que JxCat i ERC fan a la CUP preveu, tal com va avançar l'ARA, que sigui la societat civil la que impulsi els debats ciutadans i que el Consell de la República -des de Brussel·les- i l’Assemblea de Representants per la República -des de Catalunya- en siguin els valedors. Seria una altra estructura, però, la que coordinaria els debats, perquè es preveu la creació d’un Pacte Nacional Constituent a Catalunya, que s’encarregaria de definir sobre què s’ha de debatre. El Parlament no hi té, a priori, cap paper, però es planteja la possibilitat de crear diferents comissions d'estudi "que puguin tenir com a objecte aprofundir en els debats nacionals que es duguin a terme".

Un cop acabada la fase de debat, JxCat i ERC accepten que hi hagi una "multiconsulta" sobre les qüestions debatudes per la ciutadania. Eviten fer servir l’expressió 'multireferèndum', que havia encunyat la CUP, i tampoc es comprometen a fer vinculants els resultats, tal com reclamen els anticapitalistes. En tot cas, aquesta consulta hauria de "culminar amb la redacció i l'aprovació d’un text amb la proposta de bases d'una futura Constitució de la República Catalana", que no especifiquen si s'hauria de tramitar al Parlament o no.

L'espai lliure de l'exili

La República, plantegen JxCat i ERC, es construirà "a l'espai lliure de l'exili", mentre que a Catalunya, el Parlament i el Govern impulsarien polítiques dins el marc autonòmic per "ampliar els suports polítics i socials" a la causa republicana. Des de Brussel·les, Puigdemont seria el primer president del Consell de la República i l'encarregat de nomenar-ne els membres (el document no especifica quants haurien de ser), persones "representatives de la societat catalana, atenent als criteris d'excel·lència i reconeixement professional". El nomenament s'hauria de fer d'acord amb l'Assemblea de Representants, que Puigdemont hauria de convocar, com a mínim, dos cops a l'any.

Les funcions de Puigdemont es limitarien a qüestions no executives. Seria l'encarregat de "representar internacionalment el Consell per la República, d'internacionalitzar la protecció dels drets civils i polítics a Catalunya i d'impulsar les polítiques, estratègies i consensos necessaris per assolir la República". Tot plegat des de Bèlgica i relacionant-se "de manera efectiva i en coordinació amb les institucions polítiques, econòmiques, culturals, socials i cíviques de Catalunya".

El Consell de la República actuaria com una mena de govern a l'exili i l'Assemblea de Representants seria, fent servir aquest mateix símil, una espècie de Parlament, tot i que l'única atribució efectiva que tindrien seria la definició de la metodologia i l'impuls del procés constituent.

El nou pla de govern

La proposta per desencallar la investidura fia a Bèlgica les accions per avançar cap a la República i situa el Parlament i la Generalitat dins l'ordre constitucional vigent. El pla de govern es basa, en primer lloc, a "revertir els efectes del 155".

A) Impuls de la renda garantida de ciutadania

La renda garantida ha sigut un dels projectes que s'han alentit, segons les forces sobiranistes, per l'aplicació de l'article 155. JxCat i ERC afirmen que una de les prioritats a curt termini serà accelerar-ne el seu, i constituir els òrgans de govern previstos i els instruments de coordinació entre els serveis socials i d'ocupació.

De fet, la lluita contra la "pobresa severa" és una de les qüestions que destaquen en l'àmbit de les polítiques socials. El pla de govern defineix principis generals i fuig de la concreció de les polítiques, però estableix compromisos clars, per exemple, amb la pobresa energètica: "Creació d’un programa d’intervenció integral per a la pobresa energètica, i desplegar i complementar les lleis impugnades per garantir el dret de les persones a viure amb dignitat".

En el document no es parla en cap moment de desobediència, però sí que s'exposa en diferents moments la necessitat de desenvolupar lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Passa amb la pobresa energètica però també amb el desplegament de l'Agència Catalana de Protecció Social i amb el dret a l'habitatge. La llei 24/2015 i posteriorment la 4/2016 regulaven l'expropiació forçosa (i temporal) dels habitatges del bancs en desús. Ara JxCat i ERC proposen a la CUP "regular el procediment d'expropiació dels habitatges de la banca a aplicar en situacions d'emergència que no es puguin resoldre per altres vies".

B) No renovar els concerts i recuperar la gestió pública d'ATLL

El 30 de gener passat els quatre diputats de la CUP estaven disposats a votar a favor de la investidura de Carles Puigdemont. Aleshores les negociacions ja havien desencallat diversos acords, que es repeteixen en la nova proposta que JxCat i ERC han enviat als anticapitalistes. Destaquen, entre d'altres, el compromís de no fer nous concerts a les escoles que segreguin per sexe i no renovar els que existeixen actualment. "En el supòsit que en el marc d’aplicació del 155 s’hagués aprovat la formalització de concerts, s’estudiaran totes les possibilitats legals per deixar-los sense efecte o revocar-los", afegeixen. Evidentment, la defensa de la immersió lingüística és irrenunciable tant per a JxCat com per a ERC.

Pel que fa a la gestió pública de l'aigua, es comprometen a gestionar Aigües Ter Llobregat de manera "pública, transparent, participativa i democràtica". El Tribunal Suprem ja va confirmar al febrer la revocació del contracte a Acciona -que ja ha anunciat que reclamarà una compensació- i, per tant, la gestió d'ATLL torna a mans públiques. JxCat i ERC afirmen en el document que no tornaran a obrir un concurs per privatitzar-la.

C) Rebaixa d'impostos i lluita contra el frau

Tampoc entren en gaires detalls en aquest capítol, però es comprometen a reduir la pressió fiscal a les rendes més baixes "per tal que els problemes estructurals de finançament de Catalunya no siguin resolts només per la via de la pressió fiscal". Els problemes entre PDECat i ERC pel que fa a la pressió impositiva es van reproduir la legislatura passada, quan els republicans defensaven cobrir la rebaixa d'impostos a les rendes més baixes amb un increment impositiu per a les altes. En aquesta ocasió només parlen d'una rebaixa per a les rendes de menys de 12.000 euros anuals. La CUP, per la seva banda, vol que s'incrementi el tipus d'IRPF per a totes les rendes superiors als 60.000 euros anuals.

En matèria impositiva, JxCat i ERC plantegen reformular els nous impostos creats la passada legislatura (a la banca, als grans centres comercials i a l'energia nuclear, entre d'altres) per esquivar el veto del Tribunal Constitucional. A més, tornen a posar sobre la taula una idea que ha sigut molt repetida els últims anys: la conversió de l'Institut Català de Finances en una Banca Pública.

Pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, proposen incrementar els recursos per a l'Agència Tributària (ara no parlen de la Hisenda pròpia com a estructura d'estat) per tal d'invertir en sistemes tecnològics intel·ligents de detecció del frau i la tributació. També pretenen enfortir la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau i impulsar les bústies anònimes per denunciar el frau.

D) Reobrir les delegacions a l'exterior i restituir Trapero

Un altre efecte del 155 ha sigut el tancament de les delegacions a l'exterior de la Generalitat. En el document que han fet arribar a la CUP, JxCat i ERC defensen "restablir i reforçar la xarxa de delegacions del Govern a l'exterior i dotar-les dels recursos humans i pressupostaris necessaris perquè puguin reforçar l’acció exterior de la Generalitat, el suport a l’exportació i la importació, els serveis a la comunitat catalana a l’exterior, la projecció de la cultura i totes aquelles altres funcions que els són pròpies". També volen mantenir el suport i la implicació al Patronat Catalunya Món Diplocat, liquidat pel govern espanyol en aplicació del 155.

Una de les promeses electorals tant de JxCat com d'ERC va ser restituir en el seu càrrec el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui el govern espanyol ha relegat a tasques d'oficina (tot i mantenir-lo com a major del cos). En el document acordat no són tan clars, i es limiten a dir que cal "retornar a la normalitat l’exercici de les competències del cos de Mossos d’Esquadra i defensar l’honorabilitat de tots els seus membres i comandaments".

E) Reformar la llei i el reglament per incloure la paritat al Parlament i al Govern

El pacte tampoc s'oblida de la defensa del feminisme a les institucions. La més novedosa és la proposta de reformar el reglament del Parlament i la llei de la presidència de la Generalitat per establir "quotes de paritat" en tots els càrrecs de decisió política. L'últim precedent no lliga gaire amb aquesta voluntat de futur. A la mesa del Parlament només es va escollir una dona -proposada per ERC- per als set llocs a l'òrgan de govern de la cambra catalana.

Per "garantir la igualtat salarial entre homes i dones", Esquerra i JxCat han acordat la creació d'un pacte nacional per a la lluita efectiva contra la desigualtat retributiva i la feminització de la pobresa. A més, plantegen que la Inspecció de Treball de Catalunya comenci una campanya als centres de treball per exigir a les empreses que justifiquin que el salari entre homes i dones no sigui el mateix. Si no s'acrediten les raons que ho justifiquen, pretenen "aplicar els procediments sancionadors que correspongui".