JxCat esmena la resolució suspesa per esquivar el TC: reivindica "poder votar sobre l'autodeterminació"
ERC lamenta que JxCat faci "moviments individuals i partidistes" que no afavoreixen la unitat
BarcelonaDesprés que el Tribunal Constitucional hagi suspès la part de la resolució de resposta a la sentència del Suprem en què es "reitera" el dret a l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia, JxCat ha presentat quatre esmenes per esquivar el TC i votar igualment la resolució en el ple de la setmana que ve. En el text, denuncia la "ingerència" del Constitucional en el debat parlamentari i "reivindica poder debatre i votar sobre el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i el reconeixement de la sobirania de Catalunya i el seu dret a decidir".
D'aquesta manera, carrega contra la "censura" de l'alt tribunal a la cambra catalana, però evita reiterar directament i de forma explícita el punt suspès, la qual cosa empitjoraria la situació dels membres de la mesa davant la Fiscalia. En concret, utilitza una fórmula similar a la dels mitjans de comunicació públics per complir la resolucions de la Junta Electoral Central vetant l'ús del terme "presos polítics" o "exili" i, alhora, denunciar que hi estan en contra: l'esmena de JxCat "denuncia la censura prèvia que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament" a través de la seva última resolució i reprodueix el text suspès perquè quedi constància del que no es pot debatre. Afirmen que el TC ha vetat el debat sobre el punt que "reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del Parlament".
En declaracions al Parlament, la portaveu adjunta de JxCat, Elsa Artadi, ha afirmat: "El TC està censurant els representants del poble de Catalunya, volem que es transcrigui el text que ells volen evitar que es parli", ha reivindicat, afegint que si d'això se'n parla al carrer també n'han de poder parlar les institucions.
Per a Artadi, no hi ha diferències entre aquestes esmenes i el que ha anat defensant el president del Parlament, Roger Torrent, que ha reiterat que "no entrarà la censura" a la cambra. En aquest sentit, ha tret ferro al fet que no s'hagin presentat les esmenes conjuntament amb Esquerra, afegint que també la CUP en va presentar una de pròpia a principi de setmana. Igualment, ha dit, els grups independentistes hauran d'acabar consensuant un text comú perquè sigui aprovat.
D'altra banda, JxCat també ha presentat una esmena per criticar l'actitud de la Fiscalia General de l'Estat, que ha obert diligències contra els membres independentistes de la mesa que han admès a tràmit diverses resolucions que tenen a veure amb el dret a l'autodeterminació. "Condemnem les diligències il·legals ordenades per la Fiscalia General de l'Estat, depenent del govern, amb l'objectiu d'instar accions penals contra els mebres de la mesa, amb la violació manifesta de la inviolabilitat parlamentària", diu el text.
Crítiques d'Esquerra
El moviment de JxCat no ha sigut ben rebut a les files d'ERC. Fonts republicanes consultades per l'ARA assenyalen que la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem "era i ha de ser conjunta", per la qual cosa no han entès que JxCat –i a principis de setmana la CUP– hagin presentat esmenes pel seu compte. "La CUP va presentar una esmena en solitari i ara ho ha fet JxCat. Lamentem els moviments individuals i partidistes a un text conjunt que buscava des de l'inici la unitat estratègica", resumeixen les mateixes fonts.
Els republicans també asseguren que JxCat "pretenia que caigués el punt 11 del document inicial durant les negociacions" –extrem que des de JxCat neguen–, i que la CUP no va voler tramitar la resolució conjunta per la via d'urgència. En definitiva, ERC argumenta que els tres partits es van emplaçar a treballar les esmenes conjuntament i, finalment, no s'ha complert.
La proposta de resolució conjunta per respondre a la sentència del Procés ha sigut un termòmetre sobre la manca d'unitat independentista. Primer, els tres partits no van aconseguir pactar un text unitari fins més d'una setmana després de donar-se a conèixer el veredicte judicial i, després, han acabat esmenant-lo sense acord previ.