L'abstenció fa perillar un tercer Pacte d'esquerres consecutiu

PalmaL’abstenció és el principal enemic dels partits d’esquerres per reeditar un tercer Pacte consecutiu. Així ho consideren diversos experts que ha consultat l’ARA Balears, però aquest fet també es pot constatar a les enquestes internes que fan servir les formacions progressistes. De fet, alguns sondejos que s’han publicat les darreres setmanes apunten en aquesta direcció. El de NC Report per a La Razón, per exemple, sosté que es podria passar del 46,07% d’abstenció del 2019 al 48,7%. Amb aquest augment, el PP aconseguiria 24 escons (el màxim que pronostiquen a hores d’ara les enquestes), mentre que el conjunt de l’esquerra n’obtindria 26 (la pitjor previsió de totes).

“Pot succeir un fet inèdit a les Illes:que hi hagi més abstencionistes que votants”, afirma el membre del grup de politòlegs de Passes Perdudes i expert en comportament electoral, Toni Fornés. L’abstenció a les Balears té una tendència a l’alça des del 2003, i en només 16 anys ha augmentat quasi un 10%. Hi ha diversos factors que hi influeixen. D’una banda, tal com expliquen Fornés i el demògraf Joan Pau Jordà, les Balears són una comunitat on el cens ha augmentat de manera espectacular en els darrers vint anys, i no ha estat per la natalitat dels autòctons, sinó per la migració, tant de peninsulars com d’estrangers. “No se senten interpel·lats per la política autonòmica, la majoria tenen feines precaritzades, amb índexs de nivell acadèmic baixos i, per tant, es veuen exclosos del sistema”, apunta Fornés. “La participació en les eleccions és un reflex del nostre model econòmic, purament turístic”, sentencia Jordà. Així, amb més població, menys participació.

D’altra banda, hi ha molts d’empadronats a les Illes que no hi resideixen. És el cas d’una jove mallorquina de 24 anys que viu a Madrid des del 2016. “Estic distanciada de la realitat balear, no en sent les problemàtiques. Només faig comptes votar si veig que la dreta i l’extrema dreta poden arribar al Govern”, exposa. Un altre factor és la manera de ser dels illencs. “Hi ha una tendència històrica de molt poca participació en la política, se’n té una visió elitista i es percep com un fre al desenvolupament laboral i personal”, afirma Fornés.

Val a dir que el 2019, amb el màxim històric d’abstenció, l’esquerra va sumar 32 diputats dels 59 que conformen el Parlament. Per què? Un mes abans de les eleccions autonòmiques hi va haver les generals, on el PSOE va aconseguir 123 escons i va deixar l’esquerra en una situació de “lluna de mel”, segons el membre de Passes Perdudes. A això s’hi va sumar un PP que “no havia sabut recosir les ferides que havia obert José Ramón Bauzá”, i un context ben diferent del del 2003 i 2011, quan la dreta va aconseguir el Govern. “El 2003 hi va haver una gran mobilització social contra el Govern d’Antich, a més de l’hotelera, i fa quatre anys no hi havia la crisi del 2011, amb un Pacte que es va desfer per la corrupció d’UM”, expressa.

De fet, l’assimilació de la política i la corrupció no ha desaparegut entre els joves, tot i que no n’hagin esclatat grans casos els darrers temps a les Balears. “Si vot, participaria en un sistema polític corrupte”, comenta un al·lot de 20 anys que s’enfronta a les seves primeres eleccions amb dret a vot. “La corrupció m’allunya de voler entrar-hi”, afegeix un altre jove de 26 anys que sempre ha acudit a les urnes i que es planteja no fer-ho en aquesta ocasió.

Una esquerra decebuda

“L’abstenció dona peu a una victòria de la dreta. Però, és fruit del que fa l’esquerra?”, es demana una dona de 46 anys que ha votat només tres vegades, en gran part perquè no es troba a gust amb “el reduccionisme al qual està sotmès el concepte de participació democràtica”. La pregunta anterior reflecteix perfectament una de les causes per les quals els potencials votants d’esquerres illencs podrien quedar a casa el 28-M. “La gran ruptura amb la política que va suposar el 15-M –els indignats–, si no s’està dissolvent, comença a envellir”, subratlla l’antropòleg Alexandre Miquel, el qual creu que “les expectatives eren massa altes respecte del que es podia aconseguir”. “Les bregues internes entre Podem i Sumar a escala estatal no ajuden a la mobilització”, afegeix.

També hi han influït la pandèmia i la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna. “A les Illes s’ha posat molt el focus en l’escut social, però el que perceben els ciutadans és el conflicte polític i el xoc, que porta a una desafecció i un rebuig cap a la política”, assenyala Fornés. “Psicològicament, hi ha un punt d’antipatia”, indica Jordà. D’altra banda, hi haurà casos de persones que no votaran perquè se senten massa confiades en la victòria d’Armengol després de dues legislatures en el Govern.

Aquesta suma de factors, a banda del desgast que suposa governar, pot provocar també que hi hagi col·lectius d’esquerra decebuts. Un dels exemples és Terraferida, que ha aturat la seva activitat fa només unes setmanes entre crítiques al Govern per haver estat “impermeable” a les seves reivindicacions en les polítiques ecologistes i turístiques. El GOB també ha estat crític amb el Pacte en moltes ocasions. Però, malgrat tot, aquest espectre de l’esquerra “està molt ideologitzat i entén la importància de votar”, segons Jordà. “Ni m’hi abstindré ni vull que la gent d’esquerres ho faci”, afirma el president del GOB, Amadeu Corbera.

Segons una enquesta de MÉS, la meitat dels joves no acudiran a les urnes. D’entre els sí que ho faran, la majoria tenen MÉS i el PSIB com a opcions principals, però Vox se situa en la tercera posició. La mobilització, almenys d’aquesta franja d’edat, serà clau per als ecosobiranistes, ja que bona part dels que no saben si votaran triarien MÉS.

Davant aquesta conjunció de dificultats, Fornés posa en relleu un fet favorable per a l’esquerra balear. “El PP ha de recuperar els vots de Ciutadans i de Vox, i ha de captivar diverses identitats en un programa comú”, explica. En canvi, l’oferta de candidatures progressistes –el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem– “és capaç d’absorbir millor la pluralitat”. “La fragmentació no és dolenta, si cada partit pot recollir una identitat”, sosté. “S’ha de dir, però, que MÉS ve de perdre un terç dels votants del 2015 i Unides Podem no està en condicions de repetir els resultats d’aquell any, quan va treure deu diputats”, creu.

Com mobilitza l’esquerra

“Presidenta Armengol”. Aquest és el lema d’una pancarta enorme que penja de la seu del PSIB a Palma. Els socialistes pensen que la cap de l’Executiu és un element mobilitzador i han posat en marxa una campanya presidencialista, centrada en la seva persona. De fet, és la mateixa tàctica que utilitza en els seus actes el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, també socialista. Una vegada més, la política balear i la valenciana mostren semblances, ja que no s’ha d’oblidar que són dos governs mirall (el PSOE, Unides Podem i una força sobiranista –MÉS i Compromís–), i Armengol i Puig han duit a terme cimeres els darrers dos anys per mostrar la seva complicitat.

“Amb una ciutadania poc militant, tenir un candidat que apel·li a les emocions i empatitzi amb la gent de cada vegada és més important”, destaca Fornés. Dos exemples de la importància del lideratge: el 2019, Armengol va obtenir a Mallorca 3.400 vots més que la presidenta del Consell, la igualment socialista Catalina Cladera. Aquest fet també es va donar a MÉS, ja que la vicepresidenta de la institució insular, Bel Busquets, va tenir 3.200 paperetes més que Miquel Ensenyat, cap de llista al Parlament. “En el cas de MÉS, va ajudar-hi que Ensenyat sigui recordat, entre altres coses, per haver impulsat l’autopista Llucmajor-Campos. Però, al cap i a la fi, el partit va treure els mateixos escons al Consell i al Parlament, i és un costum que tregui més vots a la institució insular”, matisa l’integrant de Passes Perdudes.

No només els polítics són conscients que la manca de mobilització de l’esquerra facilitaria l’arribada de la dreta al poder. Els sindicats demanen que els treballadors acudeixin a les urnes. “Que ho facin amb consciència i a favor dels seus interessos”, va reclamar dimecres el secretari general de CCOO, José Luis García. “Hi ha un risc reaccionari, no volem retrocessos”, va afegir el seu homòleg a UGT, Lorenzo Navarro.