L'acarnissament de Vox amb l'Església pel català

BarcelonaVox acostuma a atacar l'islam amb contundència, mentre s'erigeix en defensor de la "tradició judeocristiana", però això no ha impedit que els seus posicionaments hagin topat de vegades amb l'Església catòlica o amb el mateix papa Francesc. En aquesta ocasió han posat en la diana l'arquebisbe de València, Enrique Benavent. És l'objecte de les seves crítiques per haver editat i publicat els Evangelis en català a València, en el marc de la normalització de la llengua, a la qual els ultres s'oposen frontalment. El vicepresident i conseller de Cultura del govern valencià, el torero Vicente Barrera, va demanar aquesta setmana –en castellà– que Benavent rectifiqués la seva política lingüística, fent seves les acusacions de l'anticatalanista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que va lamentar en un comunicat la "catalanització" dels textos sagrats, contraris a "l'autèntic valencià". Què li passa a Vox amb l'Església valenciana? En quina situació es troba la llengua a la institució?

L'acarnissament es va materialitzar quan Barrera va tornar a fer gala de secessionisme lingüístic retraient a l'arquebisbe que els valencians tenen el seu "propi idioma, que és el valencià, mai el català", i que calia posar l'accent en una suposada diferenciació. Una diferència inexistent segons l'acadèmia, però Vox s'aferra en unes Normes del Puig d'ús residual. En aquest sentit, ha reaccionat el Grup Cristià del Dissabte, de fidels valencianistes compromesos amb el Concili Vaticà II. En conversa amb l'ARA, Vicent Estelrich, membre de l'organització, recalca que "la normalització no està feta" perquè hi havia hagut "moltes reticències", mentre que ara "és de veres que l'arquebisbe va mostrant ganes i parla valencià amb normalitat" en les seves prèdiques. A més, dissabte van difondre un manifest de suport i ja estan enviant cartes a l'arquebisbe "perquè no s'atemoreixi i sàpiga que no està sol".

En el mateix sentit s'expressa la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, que afirma que la situació és "difícil" a l'Església per l'herència històrica i que el tarannà de l'arquebisbe molesta els antivalencianistes. "Té una sensibilitat diferent, és respectuós amb la realitat lingüística i escampar la missa en valencià és coherent amb la seua trajectòria". Alhora, lamenta que un conseller "vagi en contra de l'Estatut" i la llengua, i compara Benavent amb l'anterior arquebisbe, Antonio Cañizares, "furibund contra el valencià", que no utilitzava mai, i partidari de "l'espanyolisme".

Contra la "tranquil·litat"

Ara bé, Estelrich apunta que la normalització a l'Església "no està anant de pressa com volíem, [l'arquebisbe] encara no ha animat en ferm els preveres a fer les misses en valencià". Tot i això, per què hi ha l'oposició total de la RACV i, sobretot, de Vox? Perquè per a ells Cañizares proporcionava "tranquil·litat" en termes de llengua, contra la qual carrega l'activista: "Per a ells, la pau social és parlar en castellà, li tenen ganes, però no és estrany que es fiquin amb l'Església perquè s'omplen la boca de ser cristians, però les seves polítiques no hi tenen res a veure". Oliver afegeix que Vox ho necessita per generar "soroll mediàtic" i per "conflictivitzar la llengua". I afegeix un altre element, que també comparteix Estelrich: "Els que diuen que el valencià és un idioma diferent del català no el parlen". I destaca que són una "minoria".

I què ha canviat amb Benavent, més enllà de l'ús del català? "Ara vas a l'arquebisbat i pots parlar en valencià, ja no és vist de mala educació com abans ni fa vergonya", explica Estelrich, una anècdota que permet entendre "l'hostilitat" recurrent d'abans. De fet, encara està molt endarrerit l'ús de l'idioma propi. A hores d'ara, comenta que "la norma és en castellà" i que ni tan sols tenen els textos sacramentals en valencià. Per això, la comunió de la canalla o la confirmació dels creients "es fan per defecte totes en castellà" i si una família vol fer la comunió en català al País Valencià ho ha de demanar expressament, cosa "poc habitual". Una situació diferent de la catalana, tot i que també cristians catalanistes han denunciat la castellanització de la vida eclesial.