L’acord de finançament català, una oportunitat per a les Illes?

PalmaL’acord per un nou sistema de finançament –pròxim a un concert econòmic– a Catalunya que es va aprovar definitivament divendres va revoltar el Govern balear. La presidenta, Marga Prohens, ho va considerar un “atac frontal” a les Illes. Però aquest pacte també pot ser una oportunitat per a les Balears, la segona comunitat que més aporta (3.565 euros per habitant) i la novena a rebre recursos (3.264 euros per habitant), segons els darrers càlculs de la Generalitat. Diversos experts consultats asseguren que n’hi hauria prou amb el fet que el principi d’ordinalitat acordat a Catalunya –que estableix que, si ets el segon a donar, siguis també el segon a rebre– també s’aplicàs a la resta de territoris perquè les Illes en sortissin beneficiades.

El Ministeri d’Hisenda ha estat poc clar sobre com pensa aplicar l’acord, del qual encara no es coneix la concreció, ni fins a quin punt es pot fer extensiu a altres territoris –una possibilitat que el Govern de Pere Aragonès ha defensat. De fet, el text definitiu del pacte no estarà llest fins al primer semestre de 2025. Mentrestant, augmenten les preguntes al respecte, també entre els líders territorials. Però, tot i els dubtes, el catedràtic menorquí d’Economia de la UPF Guillem López Casasnovas considera que es tracta d’una “oportunitat” per “despertar la consciència balear d’un maltractament fiscal que ja dura molts anys, mentre la societat es va empobrint”. “Supeditar els interessos illencs als del nacionalisme espanyol té aquesta conseqüència”, diu.

El catedràtic d’Economia de la UPF i secretari general d’Economia de la Generalitat durant l’etapa d’Andreu Mas-Colell a la conselleria, Albert Carreras, és del mateix parer. “Les Illes es troben en una situació de molta semblança amb Catalunya”, explica: “Són molt més aportadores que la mitjana, i reben menys que la mitjana, la seva posició queda devaluada a través del procés de finançament”. Carreras considera que el mateix model acordat a Catalunya “seria replicable en benefici propi” per Madrid –la primera comunitat a aportar, i l’onzena a rebre– i les Balears.

Es pot sumar amb Catalunya?

Segons Carreras, millorar el sistema de finançament “implica situar el problema de l’ordinalitat en el centre”. L’acord signat entre el PSC i ERC a Catalunya aborda la qüestió, que apareix al seu estatut d’autonomia, però que no s’estava aplicant en la pràctica. El text estableix que l’aportació catalana “a la solidaritat” ha d’estar “limitada pel principi d’ordinalitat”: és a dir, que s’haurà d’assegurar que la resta de comunitats puguin prestar “nivells similars” de serveis públics, “sempre que facin un esforç fiscal també similar”. Si les Balears reclamassin que també se’ls apliqui aquest principi, podrien rebre més recursos, en tant que es troben entre els territoris que més aporten.

Segons Carreras, l’actual model de finançament –pendent de renovació des de 2014– “s’ha anat deteriorant” perquè es va fer “pensant en una Espanya que encara vivia de l’eufòria del turisme, la immigració en massa i la construcció d’habitatge desbocada”. Això feia que les comunitats mediterrànies tinguessin “ingressos extraordinaris”.“Les que no experimentaven un creixement tan intens varen ser compensades”, comenta. Després de la crisi, les primeres varen acabar “molt perjudicades” en el repartiment. Segons l’economista, “res seria més favorable per a Catalunya que una comunitat com les Illes digués ‘jo també vull aquest model de finançament’”. “Faria molt més factible la petició catalana”. Però “Prohens reacciona disciplinadament al PP estatal”, sentencia.

El catedràtic d’Història Econòmica, conseller del Banc d’Espanya i exconseller durant el segon mandat de Francesc Antich, Carles Manera, remarca que “falta informació” sobre l’acord per emetre un veredicte definitiu. Amb tot, coincideix en la importància del respecte al principi d’ordinalitat. També destaca que, en el text signat pel PSC i ERC, s’estableix que la quota de solidaritat de totes les comunitats “s’hauria de publicitar”.“Aporta una transparència que no tenim en el cas del País Basc”, diu.

L’esforç fiscal, a examen

A més, Manera destaca el fet que l’acord introdueixi “el mesurament de l’esforç fiscal de cada comunitat autònoma”. “Pot ser problemàtic per a comunitats que en aquests moments estan rebaixant impostos”, continua. Aquest és el cas de les Illes. “Si et demanen mesurar el teu esforç fiscal, i tu eludeixes la corresponsabilitat abaixant impostos a les franges més riques i deixes de recaptar, difícilment tindràs força negociadora per exigir al govern espanyol que t’aporti més recursos”, expressa. En aquest punt, un Govern de signe popular podria veure-hi una amenaça. Hi coincideix el catedràtic d’economia a la universitat Pablo de Olavide de Sevilla Diego Martínez López.“Les comunitats s’haurien de penalitzar encara més en el sistema de finançament”, apunta. “No pots abaixar impostos, perdre recaptació, i pretendre que l’administració estatal cobreixi aquest desfasament”. Tot i discrepar del fet que es doni una mena de concert econòmic a Catalunya, el catedràtic admet que les Balears estarien “molt legitimades per demanar quelcom similar”. “És una comunitat contribuent neta al fons de garantia, i presenta una singularitat molt manifesta, pel fet de ser un arxipèlag”, defensa: “Les Illes poden aixecar la mà perfectament”.

L’economista i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pau Montserrat també reivindica una millora per al finançament de les Balears. “El principi d’ordinalitat s’hauria de respectar a totes les comunitats. El que no pots fer és empobrir-te per ser generós”, lamenta.

Un acord difícil de generalitzar

Sigui com sigui, Montserrat creu que l’acord català pot tenir un impacte negatiu a les Illes. “Els recursos que recapten les comunitats són escassos. Si una se’n duu més doblers, això va en detriment del que les altres podrien endur-se’n. És matemàtica pura”, expressa. En el mateix sentit es posiciona Carles Rullan, vocal del Cercle d’Economia de Mallorca:“El que Catalunya pugui rebre de més s’haurà de treure dels altres”. Rullán adverteix del risc d’un pacte bilateral amb Catalunya: “Podria dur a un sistema de quotes, en què cadascú negocia amb l’Estat?”, es demana. Considera que, com a mínim, això “no és senzill”, perquè “hi ha moltes diferències entre regions”. Rebat, també, la comparació que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer el passat dimarts entre l’acord català i l’aprovació del Règim Especial de les Balears, insistint que reconeixia la “singularitat” d’aquest territori: “El REB no és una cessió que se’ns fa, està reconegut a la Constitució, perquè la insularitat té un cost”. El Cercle d’Economia ha reclamat, com el Govern, que qualsevol negociació sobre finançament es faci a partir del consens entre territoris. Una exigència que Manera posa en dubte: “Jo vaig negociar el model de finançament el 2009, com a conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, i en tota negociació hi ha factors bilaterals, no només passa a Catalunya”.

Per a l’economista Martínez, la generalització de l’acord a Catalunya “és inviable a tot el país”. “Buidaria de recursos l’administració estatal”, afirma. En el mateix sentit es va expressar divendres el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, que va insistir que el sistema català “no és generalitzable” i “implicaria la destrucció” de l’Estat. “És curiós que les comunitats hàgim de defensar el govern estatal”, va dir. Tot i això, fonts de l’Executiu sí que veuen marge per reivindicar que es respecti el principi d’ordinalitat també en el cas de les Illes. Ara bé, “sense rompre la caixa comuna”. Les mateixes fonts defensen les polítiques de retallades d’impostos: “No repercuteix a les altres comunitats, que en termes de solidaritat rebran el mateix”.

Per a Ferran Navinés, doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, l’acord de Catalunya representa “una millora del sistema de finançament”. “És inacceptable que es trenqui amb la igualtat, o amb la solidaritat”, assegura. “Es trenca amb una situació injusta”, afegeix. També és contrari a la llibertat per abaixar impostos que reivindica el Govern: “No es pot reclamar solidaritat en desigualtat de pressió fiscal, és inadmissible”. Per la seva banda, l’economista Santi Pagès defensa que “quan Catalunya aconsegueix quelcom, la resta de territoris van al darrere”. Posa com a exemple la reglamentació de l’impost de successions, que d’entrada es va negociar entre el PP i CiU per Catalunya. “Si se li dona a Catalunya una competència de l’Estat, la resta se’n beneficiarà”, remarca. Tot i que és escèptic amb el fet que l’acord per investir Illa es compleixi, considera que, si ho fa, “anirem cap a un estat federal”.