L’activista que s’enfronta a més anys de presó que els líders del Procés
La Fiscalia demana 18 anys per a un jove de Vila-rodona per revelació de secrets i danys informàtics post 1-O
BarcelonaUn cop convocat el judici oral als presos polítics, la Fiscalia va demanar 25 anys per a Oriol Junqueras i 17 per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Per als exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, 16. Només el líder d’ERC supera els 18 anys de presó que reclama el ministeri fiscal per a Joel Muñoz. Aquest activista informàtic de 23 anys, més conegut a les xarxes com a Xelj, està acusat dels delictes de dany informàtic i revelació de secrets. L’acusen d’haver format part de l’anomenada #OpCatalonia, una operació comandada per Anonymous que es va traduir en atacs informàtics a webs d’empreses i serveis governamentals espanyols després de l’1-O per denunciar la repressió.
“Ja m’ho han dit, que soc el segon independentista amb la pena més elevada, i és xocant perquè en principi serien 11 anys, però m’imposen la condemna més greu”, lamenta el jove de Vila-rodona, que té coll avall que aquest pot ser el seu últim estiu en llibertat en molts anys. Calcula que el judici pot arribar just després. “Quan vaig rebre l’escrit de la Fiscalia vaig saber que aquell dia em canviaria la vida, que l’Estat m’agafaria com a cap de turc”.
Muñoz explica que només el van detenir a ell i que no sap per què és l’únic imputat, quan es van produir múltiples atacs des de Catalunya i també des d’altres països: “Dir que jo he fet tot això no té ni cap ni peus”. Els fets el vinculen, segons l’acusació, amb atacs realitzats entre el 17 de desembre del 2017 i el 27 de febrer del 2018 contra les webs del ministeri de l’Interior, del Tresor Públic, de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols, d’Indra -responsable del recompte del 21-D- i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
L’Snowden català
Tot i que nega totes les acusacions, denuncia que encara que fossin certes la pena demanada és desproporcionada pel dany que es va causar a les webs. “Els d’una en concret pugen a 200 euros i els pagaria perquè em deixessin tranquil”, subratlla Muñoz, a qui també li demanen 10.800 euros de multa. Per fer front a les despeses de la defensa, que ja sumen més de 15.000 euros, el grup de suport liderat per Via Independència ha reclamat ajut a la Caixa de Solidaritat, que encara no ha sufragat part de les factures perquè demanen més explicacions. “Sembla que sigui l’Snowden, però si vaig fer tot el que diuen que he fet ¿on són les pèrdues causades a aquestes webs?”, es pregunta l’activista. Marca distàncies amb l’extreballador de la CIA, tot i admetre que sent una gran admiració per la seva tasca: “No em sento l’Snowden català. Tenim algunes similituds com a activistes, però ell va filtrar informació que tenia al seu abast”.
A l’hora de minimitzar la gravetats dels fets, destaca les conclusions de l’informe que el pèrit informàtic que l’ajuda en la defensa ha realitzat i on diu que aquests atacs els pot fer qualsevol persona. “Un nen d’11 anys amb un tutorial i un any i mig d’experiència també podria!”, exclama. “Bàsicament per la baixa seguretat de les webs, no per la facilitat de fer-ho -sosté abans de sentenciar-: Fer caure una web no és gaire complicat”.
Muñoz lamenta que causes molt més greus en països com el Canadà han acabat en multa o amb acusacions que mai no han passat dels deu anys: “La d’Espanya és una llei antiga, que han adaptat una mica però que continua estant obsoleta i sent molt dura”. Arrestat en el marc de l’operació policial Green Hat, liderada per l’aleshores ministre d e l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el CNI, creu que la sentència ja està escrita: “Tinc un bon advocat i el millor pèrit informàtic, però aquesta operació està orquestrada pel deep state i l’estat espanyol és l’estat espanyol”.
Segona detenció
Després de detenir-lo per primer cop el 27 de febrer del 2018, un any més tard ho van tornar a fer per amenaces a la seguretat nacional. Aquest cop l’acusaven d’haver fet el vídeo que el col·lectiu internacional de hacktivistes va publicar abans de la sentència del Procés, en què advertien que si era condemnatòria tornarien els atacs. “Jo el vaig difondre al meu Twitter, però no el vaig fer”, es defensa el jove, que creu que van entrar altre cop a la casa on viu amb els seus pares per buscar “noves proves incriminatòries i fer més gran la causa”.
Tot i la repressió -que en el seu cas pateix en primera persona-, considera que la dissidència digital no farà més que créixer perquè és “incontrolable” i “els nanos creixen amb un mòbil a la mà”. També confia que algun dia en el dret a la protesta quedi emparat l’atac informàtic com si es tractés, diu, d’un piquet. Ara mira de fer el cor fort i de no pensar tot el dia en la llarga temporada que es pot passar a la presó, tot i que exposa que s’ha anat preparant. “M’he conscienciat i he llegit molt sobre les presons perquè no em vingui de nou”, explica el jove, que diu que és independentista perquè és anarquista: “És un pas per a la descentralització del poder”.
