L’adeu a la crisi a final del 2022: l’anunci del Govern genera interrogants

PalmaLa crisi acabarà a final del 2022, segons el Govern. La primera a anunciar-ho va ser la presidenta de l’Executiu, Francina Armengol, al Debat de Política General de dimarts: “Aquesta crisi haurà durat dos anys. La total recuperació econòmica i laboral arribarà el 2022”. Després va ser el torn del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, qui dimecres va assegurar que les Balears seran una de les primeres comunitats a sortir de la crisi “a final de l’any que ve” i amb paràmetres del 2019. 

Però la pandèmia ha creat un marc d’incertesa i, malgrat que és innegable que l’economia remunta, caldrà veure si s’allarga a bastament la temporada, quantes empreses acaben tancant la barrera l’any que ve i en quina situació queden els Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) i els treballadors fixos discontinus –cal recordar que els que ja no tenen prestacions són els temporals que no han aconseguit una feina aquest estiu. “El Govern és molt optimista. I, malgrat que els empresaris estam començant a recuperar el somriure, no podem caure en falses expectatives i optimismes desmesurats”, apunta el president de la Federació de Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM), Jordi Mora. L’economista Pau Montserrat també prefereix rebaixar les expectatives: “Una cosa és que hi hagi un clima d’optimisme perquè venim d’una situació catastròfica i una altra és pensar que el 2022 serà la sortida de la crisi”, diu. Aquests són alguns dels interrogants que pengen sobre la recuperació.

La recuperació del PIB

Arribaran realment les Balears als nivells del 2019?

Pau Montserrat explica que les dades de creixement del PIB que va presentar Armengol “coincideixen al cèntim” amb la caiguda inicial que va preveure el Govern el 2020: un 23,7%. L’Executiu calcula un creixement d’un 11,6% el 2021 i d’un 12,1% el 2022 –la suma és un 23,7%. D’acord amb aquestes xifres, les Balears quedarien per sota del PIB del 2019, perquè els increments del 2021 i el 2022 es calculen sobre el PIB de 2020, molt inferior al de fa dos anys. Ara bé, el director general de Model Econòmic i Ocupació del Govern, Llorenç Pou, matisa que s’ha suavitzat la xifra de caiguda de l’any passat i que les Balears varen perdre finalment un 20,6% de PIB. A més, reitera que s’assolirà, i es podria arribar a superar en un 0,8%, el nivell econòmic del 2019. “En qualsevol cas, haurem de menester tot el 2022 per recuperar-nos”, diu.

Cal recordar, però, que el mateix Pou va indicar que la baixada era del 23,7% en una roda de premsa que va oferir el març passat i que el Banc d’Espanya va donar una xifra més catastròfica encara en un informe que va fer públic el maig: un 27%. Aquest percentatge deixaria les Balears més lluny dels nivells del 2019. Montserrat també considera que les xifres de creixement estan “dopades”, perquè també es basen en els doblers que arribaran a les Illes dels fons europeus. A més, recorda que “no es recuperaran” els increments que s’haurien pogut tenir els anys 2020 i 2021 en una situació normal.

El paper del REB

Quin serà el factor d’insularitat? S’aprovarà el règim fiscal?

Els socis del PSIB al Pacte i l’oposició reclamen des de fa mesos que es doti el factor d’insularitat del Règim Especial de les Balears (REB) i aquest va ser un altre dels anuncis importants que Armengol va fer aquesta setmana en el Parlament: els pressupostos estatals del 2022 l’inclouran. Què és el factor d’insularitat? És una assignació econòmica que el govern espanyol ha d’atorgar a les Balears per tal que les Illes estiguin a la mitjana de les inversions estatals –enguany han estat les terceres per la coa. 

L’anunci d’Armengol no va anar acompanyat de cap xifra concreta. I és que la presidenta no pot dir quins recursos rebran les Illes gràcies al factor d’insularitat fins que no es reuneixi la comissió bilateral de l’Estat i les Balears que l’ha de calcular. Així que el ball de xifres està servit: El Pi reclama 100 milions, el PP considera que menys de 90 “seria insultant” i MÉS per Mallorca va presentar una esmena en el Senat on s’indicava que el factor d’insularitat havia de rondar els 150 milions d’euros. Si anam més enfora, el Govern de Francina Armengol va plantejar l’any 2017, amb el popular Cristobal Montoro al Ministeri d’Hisenda i Catalina Cladera a la Conselleria, un fons d’insularitat de 400 milions d’euros, encara que en aquest cas s’hi incloïen les mesures de la part fiscal.

A més, hi ha una part del REB sense aprovar. La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, guarda en un calaix un projecte de llei per desenvolupar el règim fiscal, uns incentius que podrien ser clau en la recuperació de l’economia illenca.

El teixit empresarial

Quantes empreses cauran els primers mesos del 2022?

Una altra dada que és impossible de determinar a hores d’ara és quantes empreses acabaran tancant els primers mesos del 2022. Segons les xifres de la Fundació Impulsa, el 2020 varen desaparèixer quasi 4.000 empreses: es va passar de 48.153 registrades el 2019 a 44.343 a final de l’any passat. “No tenim una impressió dolenta, perquè la temporada ha salvat els mobles”, comenta l’advocat laboralista José Manuel Raya, qui creu que “no hi haurà tancaments massius” i destaca que moltes empreses han sobreviscut sense que els hagin arribat les ajudes.

Així i tot, s’ha de tenir en compte el que Jordi Mora anomena “empreses zombi”: companyies que compleixen els requisits per haver de presentar concurs de creditors, però que continuen funcionant perquè no estan obligades a fer-ho fins l’1 de gener del 2022 gràcies a la moratòria que va establir l’Estat. A més, moltes empreses no han pogut accedir a les ajudes estatals a causa dels deutes amb la Seguretat Social i Hisenda. Els ajornaments no han estat del tot flexibles: la Seguretat Social permet un màxim de dos mesos d’impagament i Hisenda posa el límit de 18.000 euros.

El turisme

Quant de temps es podrà allargar la temporada?

La necessitat d’allargar la temporada ha estat un dels mantres del Govern durant l’any. Però hi ha poques esperances que pugui passar de “mitjan octubre”, segons apunta Jordi Mora, qui reconeix que “és molt difícil fer previsions”. El president de PIMEM assenyala que una part important de l’oferta haurà de tancar al llarg de l’hivern. Així i tot, José Manuel Raya considera molt important que “els treballadors cotitzin al màxim possible”. “Tot el que sigui mantenir l’activitat ajudarà”, afirma l’advocat. 

Quant als ingressos del turisme, “és cert que el trànsit aeri ha estat només un 25% per sota del 2019”, diu Mora, qui assenyala que “hi ha una trampa”: “l’estada mitjana ha estat inferior a fa dos anys i la despesa turística ha estat més baixa”.

El mercat laboral

Com s’allargaran els ERTO? Quina serà la situació dels fixos discontinus?

El secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García, reconeix que la negociació per allargar els ERTO“no serà igual que el 2020”. “Hi ha sectors que han recuperat l’activitat i els fixos han d’estar fent feina tot l’any”, apunta Garcia. 

La principal preocupació dels sindicats són els fixos discontinus, molts dels quals no han cotitzat els mesos que necessiten per rebre una prestació. “A les Illes parlam d’uns 90.000 treballadors. Necessiten la prestació extraordinària i aquest serà un dels punts forts de la negociació”, comenta García. José Manuel Raya considera que aquesta prestació“es concedirà amb tota probabilitat”, però recorda que es tracta de treballadors que “sobreviuen amb 800 euros” des del 2020 i recorda que hi ha temporals que no tenen dret a rebre cap ajuda.