De l'administració a la policia: així queda l'oferta pública de 44.787 places

MADRIDEl govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la que és "l'oferta d'ocupació pública més gran de la història" a l'administració general de l'Estat, segons la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la creació de 44.787 places públiques per a aquest 2022, que generaran nous llocs de treball, però que també "han d'estabilitzar els interins". De fet, el govern de Pedro Sánchez ha de convertir en estructurals milers de places que ara ocupen els interins si vol arribar al 8% de temporalitat a l'administració, tal com va acordar amb els sindicats i recull la llei per reduir la temporalitat al sector públic aprovada l'any passat.

34.151 places ordinàries

De les gairebé 45.000 places públiques convocades, 34.151 places són d'oferta ordinària. Això es tradueix en un increment del 12% respecte a la xifra de places convocades per a l'any 2021, quan es van obrir 30.445 places. D'aquestes gairebé 35.000 places ordinàries, 12.142 places corresponen a promoció interna per "incentivar el talent intern i garantir la carrera professional dels treballadors públics", defensen des del ministeri d'Hisenda. La resta, 22.044 places, seran d'oposició lliure. Això vol dir que aquestes últimes són les que corresponen a l'entrada de nous funcionaris perquè la resta es reparteix en promocions internes o estabilització dels interins.

Per sectors, dins les places d'oferta ordinària, 25.471 llocs són per a l'administració general de l'Estat. D'aquests llocs, 15.880 són d'ingrés lliure i 9.591 places corresponen a promoció interna. A aquestes places cal sumar-hi 4.992 llocs de feina per als cossos i forces de seguretat de l'Estat (de les quals, 650 són per a promoció interna), 1.951 llocs nous a l'exèrcit i 1.734 places per als òrgans judicials. També s'obriran 1.084 places per a funcionaris de presons i 57 places a la Direcció General de Trànsit.

10.636 per a interins

Pel que fa a la resta de places sobre el total de l'oferta, és a dir, 10.636 llocs públics, es destinaran a l'estabilització del personal interí i, per tant, el procediment que s'obrirà de manera excepcional serà un concurs de mèrits. Del total d'aquestes places, 4.691 corresponen a l'administració central i 5.945 a justícia.

Quan es convocaran? Montero ha explicat que, pel que fa a les places ordinàries de l'administració general de l'Estat (25.471), es publicaran abans del mes de desembre i estaran adjudicades abans del 31 de desembre del 2024. Amb tot, la ministra ha apuntat que des de l'arribada de Pedro Sánchez a l'executiu, el govern espanyol ha aprovat fins a 143.000 places públiques en cinc convocatòries diferents. "El doble de les que Rajoy va convocar en set anys", ha dit Montero.

Negociació dels salaris

Sobre la negociació amb els sindicats per a l'increment salarial de l'any que ve, Montero ha reiterat que "no hi ha una data concreta" per començar a negociar, per bé que hi ha hagut contactes. En tot cas, la negociació "s'intensificarà" quan s'aprovin els pressupostos generals de l'Estat per al 2023, que és on s'haurà de recollir l'augment. Montero confia tenir dades més concretes de la inflació, ara desbocada, per poder posar una xifra a l'augment salarial, que en un principi s'apuntava que seria d'un 2%. La ministra d'Hisenda ha reconegut que espera que la inflació "es moduli" per poder arribar a un pacte amb els sindicats que permeti augmentar els sous públics però "no entrar en efectes de segona ronda". "Haurem d'estar al cas perquè totes les decisions tinguin en compte aquesta cautela", ha dit Montero.