La reforma del Codi Penal

L'Advocacia de l'Estat també demana perseguir Puigdemont per desordres públics

L'organisme dependent del govern espanyol retreu a Llarena que limiti les possibilitats de l'acusació

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, durant el judici contra el Procés al Tribunal Suprem
3 min

MadridLa paradoxa de la causa del Procés és que, de moment, Pablo Llarena contribueix més a la desjudicialització que no pas la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Els serveis jurídics del govern espanyol han decidit recórrer la interlocutòria del jutge instructor en què renunciava a acusar pel delicte de desordres públics Carles Puigdemont i la resta d'exiliats sobre els quals pesava abans el delicte de sedició, amb l'argument que aquest fet "limita indegudament el dret que assisteix les acusacions per poder formular la seva acusació". A diferència de Llarena, l'organisme dependent del ministeri de Justícia defensa la tesi del PSOE que el nou tipus de delicte agreujat de desordres públics és aplicable als fets de l'octubre del 2017. Per tant, que no es pot dir que la reforma del Codi Penal els hagi "despenalitzat".

L'escrit firmat per Rosa María Seoane inclou fortes crítiques a la interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem, a qui acusa de no haver fet "la més mínima anàlisi sobre l'aplicació de la disposició transitòria primera" malgrat dedicar "bona part dels seus fonaments jurídics a valorar l'oportunitat i correcció de la norma". El precepte que cita l'advocada de l'Estat és el que diu que s'aplicarà la legislació que sigui més favorable al reu, i considera que és atribuïble el delicte de nova creació sempre que la pena demanada als acusats sigui inferior a la que se'ls podia aplicar amb l'anterior Codi Penal.

L'advocada de l'Estat no només recela que Llarena limiti el marge de les acusacions en la fase d'instrucció, que hagi impedit a les parts interpretar primer la reforma legal -a diferència de Manuel Marchena, que sí que ho ha fet per a la revisió de la sentència als ja condemnats-, sinó que entén que la seva anàlisi "realitzada amb vocació de plenitud és incompleta". "La semblança entre el que assenyala ara el preàmbul de la llei 14/2022 [la reforma del Codi Penal] i en la sentència del 14 d'octubre del 2019 [la del judici del Procés] al fonamentar l'aplicabilitat del delicte de sedició, permet com a mínim una possible interpretació sobre l'aplicabilitat del nou article 557 [el de desordres públics] als fets investigats sense que es pugui excloure d'entrada, com fa la interlocutòria impugnada, la seva aplicació", destaca Seoane.

Concretament, reprodueix un fragment en què Marchena teoritzava sobre les diferències entre delictes menors integrats al capítol de l'ordre públic i la sedició. "O d'altres conceptes com la pau pública, que permetria construir un bé jurídic identificable amb l'interès de la societat en acceptar el marc constitucional, les lleis i les decisions de les autoritats legítimes (...) La sedició implica conductes actives, alçament col·lectiu, vies de fet, desplegament de residència. La sedició no inclou tota alteració de la pau o tranquil·litat pública", escrivia el president de la sala segona del Suprem. En la mateixa línia, sosté l'Advocacia de l'Estat, l'apartat 2 de l'article 557 del Codi Penal [el subtipus agreujat dels desordres públics] "descriu situacions de capacitat excepcional per afectar la pau pública i idònies per alterar greument l'ordre públic". "És un comportament autònom i amb elements (nombre, organització i propòsit de la multitud) disposats des de l'inici per alterar greument l'ordre públic".

Sense especificitats per a Marta Rovira

En el seu escrit, Seoane no fa diferències entre els exiliats pel que fa a l'aplicació dels desordres públics -només en quedaria fora l'exconseller Lluís Puig, que no estava perseguit per sedició-. Aquest dimarts va quedar la incògnita de per quin motiu la Fiscalia excloïa la secretària general d'ERC, Marta Rovira, del processament per desordres públics i acceptava només la desobediència que plantejava Llarena en la seva interlocutòria. Al recurs, el ministeri públic no introduïa cap argument que justifiqués per què a Puigdemont, Comín i Ponsatí sí que els atribuïa el nou delicte com a substitut de la sedició, però no a Rovira. Fonts fiscals consultades per l'ARA subratllen el fet que no formés part del govern de la Generalitat i la falta de proves que ella fes crides als desordres del 20-S i l'1-O, malgrat ser notori el seu protagonisme en el "concert general" del referèndum.

El text no esmena res sobre la malversació, de manera que s'entén que dona per bona la tesi de Llarena que la reforma no és aplicable. El magistrat instructor considerava que calia mantenir el delicte anterior a les modificacions perquè la diferenciació per l'ànim de lucre no era determinant. Indirectament, doncs, els serveis jurídics del govern espanyol interpreten que la reforma de la malversació no té conseqüències en el cas del Procés, si bé van ser uns canvis pactats únicament entre el PSOE i ERC. Els republicans van ser molt explícits a l'hora de considerar que les penes de l'1-O per malversació serien molt més baixes, mentre que els socialistes en cap moment es van mullar.

stats