Tribunals
Política14/07/2022

L'advocat general del TJUE dona la raó a Llarena sobre les euroordres dels exiliats

Conclou que Bèlgica no podia denegar l'extradició de Puig sense demostrar "deficiències sistèmiques" de l'estat de dret a Espanya

BarcelonaPrimera resposta negativa per als exiliats al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l'espera de la sentència definitiva. Aquest dijous l'advocat general del tribunal ha emès la seva opinió –que no és vinculant però marca la tendència de la causa– sobre les prejudicials que va interposar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i, d'entrada, li dona la raó. L'objectiu del magistrat era esmenar el rebuig de l'extradició de Lluís Puig de la justícia belga i reduir el marge dels estats europeus de rebutjar una euroordre. De moment ha convençut l'advocat general del TJUE: Richard de la Tour diu que Bèlgica no pot rebutjar una euroordre pel risc de vulnerar la presumpció d'innocència –com va fer en el cas de l'exconseller Lluís Puig– si no s'ha demostrat les "deficiències sistèmiques i generalitzades" del sistema judicial espanyol d'acord amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades".

També qüestiona la possibilitat que Bèlgica (o qualsevol altre estat) pugui demostrar en l'anàlisi d'un cas concret aquestes deficiències sistèmiques perquè ho considera una "expressió d'una desconfiança cap als tribunals" de l'estat membre que emet l'euroordre. Afirma, així, que "el principi de confiança mútua entre els estats membres ha d'aplicar-se plenament, de manera que puguin aconseguir els objectius d'acceleració i simplificació de la cooperació judicial i l'objectiu de lluitar contra la impunitat".

Cargando
No hay anuncios

Alhora, l'advocat general creu que els estats tampoc poden pronunciar-se sobre la competència de qui emet l'euroordre com va fer la justícia belga perquè vulnera l'"autonomia processal" dels estats i també el "principi de reconeixement mutu" necessari, diu, en el sistema de "cooperació judicial" europea. Dues tesis que van en la línia del que defensa el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i contradiuen la resolució de Bèlgica i el que ha defensat fins ara l'advocat Gonzalo Boye.

També assegura que Llarena pot tornar a emetre euroordres contra una mateixa persona en un mateix estat encara que ja hagi rebutjat l'extradició si s'ha fet "contravenint el dret de la UE". Ho argumenta així: "Imposar un límit al nombre d'euroordres que poden emetre's suposaria posar en entredit l'efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços encaminats a sancionar de manera efectiva les infraccions dins de l'espai de llibertat, seguretat i justícia". En aquest sentit, si Luxemburg abonés també aquesta tesi, el Suprem podria tornar a obrir el meló de les euroordres ja rebutjades per intentar tombar-les.

Cargando
No hay anuncios

Puigdemont, decebut

L'expresident Carles Puigdemont ha reaccionat a través de Twitter a la decisió. "[Les conclusions] No ens satisfan ni són les que esperàvem", ha admès, tot i que ha recordat que encara falta la decisió del tribunal. Ha assenyalat "contradiccions" entre l'opinió de l'advocat general i la jurisprudència del TJUE fins ara, però també ha avisat que "sap què fer i quina actitud prendre" en cas que arribi "el pitjor escenari", el de l'extradició. També ha mostrat la mateixa decepció el seu advocat, Gonzalo Boye: "No podem estar contents". Si bé ha admès que avui tot torna "a la casella de sortida", ha garantit que aquestes conclusions no tenen per què implicar "una futura entrega dels exiliats".

Cargando
No hay anuncios

Qui sí que ha celebrat la decisió ha estat el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes: "No esperava una altra cosa". El magistrat ha apuntat que un pronunciament en sentit contrari hauria implicat que l'euroordre hagués de desaparèixer, i ha destacat la "rotunditat" de l'opinió de l'advocat general del TJUE. PP, Vox i Cs també han aplaudit la decisió. Per als populars ha sigut una "molt bona notícia" i per als taronges la demostració que l'expresident català hauria de ser "entregat". Vox ha demanat directament al govern espanyol que "faci tots els esforços" perquè torni a Espanya.

Però el govern espanyol no ha volgut fer gaire soroll i fonts de la Moncloa s'han limitat a mostrar el seu "respecte" per la decisió. L'única veu provinent dels partits al govern espanyol que ha lamentat la situació ha sigut la del portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, que ha dit que les conclusions de l'advocat general "no ajuden a desjudicialitzar" el conflicte.

Cargando
No hay anuncios

Les conclusions de l'advocat general són el pas previ a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas de les prejudicials, que va demanar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per posar en entredit el rebuig de Bèlgica a l'entrega de Lluís Puig, però que són extensibles a tots els exiliats dins de la UE: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Cal veure, doncs, si el tribunal segueix aquesta mateixa línia –com acostuma a fer amb les opinions de l'advocat general– o se'n desmarca. L'estratègia de Llarena en aquesta causa passa per aconseguir una resolució que digui que Bèlgica s'ha excedit en les seves funcions a l'hora de rebutjar les euroordres dels exiliats i fixar així un terreny de joc reduït als exconsellers que van marxar d'Espanya arran del referèndum de l'1-O perquè sigui més fàcil que els altres estats els entreguin per ser jutjats al Tribunal Suprem.

Cargando
No hay anuncios

El cas de la immunitat, pendent

Més enllà del cas de les prejudicials, encara falta una altra carpeta clau per valorar si la justícia europea s'alinea amb el Suprem o aplana el terreny per a un retorn dels exiliats sense detencions: la immunitat dels eurodiputats. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van recórrer la decisió del Parlament Europeu d'aprovar el suplicatori emès pel Tribunal Suprem i si Luxemburg els donés la raó podrien moure's lliurement per tota la Unió Europea amb l'aval de la justícia, inclosa Espanya. En cas que no, deixarien de poder-se moure pels estats europeus sense risc de ser detinguts perquè a tot arreu estarien amenaçats per eventuals euroordres del Suprem. Per a aquesta causa, però, encara no hi ha data de resolució.