This browser does not support the video element.
Finalment, aquest matí hem anat sabent els noms dels ministres que compondran el nou govern de Pedro Sánchez.
Els ministres d’estat continuen: Grande-Marlaska a Interior, Albares a Exteriors, Robles a Defensa i Fèlix Bolaños a Presidència i a més a més, hi afegeix la cartera de Justícia. Bolaños és gestor, és comunicador, és ideòleg i és l’artífex de la llei d’amnistia que haurà de defensar als tribunals per la porta del darrere.
Miquel Iceta i Raquel Sánchez no continuen, tampoc Joan Subirats (però que tenia caducitat ja ho havia avançat ell mateix).
Entra Ernest Urtasun a Cultura, precisament el ministeri d’Iceta, per la quota de Sumar, el partit de Yolanda Díaz del qual ara era el portaveu. I sorpresa, sorpresa, Jordi Hereu, que va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011 (entre Joan Clos i Xavier Trias), ha estat nomenat ministre d’Indústria, seguint la tradició de ministres catalans d'Indústria, tant dels socialistes com del PP: Joan Majó, Josep Piqué, Anna Birulés, Joan Clos i José Montilla. Jordi Hereu ara era president de l'operador de satèl·lits Hispasat. ¿Com ha reaparegut Hereu a la primera fila de la política? Doncs, a part de les seves capacitats, ha estat, en els últims temps, una persona molt pròxima a Pedro Sánchez, tant que han compartit viatges i temps de lleure.
I el ministre que substitueix l’alcaldessa de Gavà Raquel Sánchez a la cartera de Transports és el diputat que va contestar Feijóo al setembre, en el moment de la investidura fallida del popular. Remarco el seu nom perquè a ell li correspondrà negociar el traspàs de Rodalies a la Generalitat.
En el fons, aquest govern només té un objectiu, que és sobreviure. Sobreviure a la dificultat que representa haver de pactar-ho tot amb tothom (excepte PP i Vox) i sobreviure, precisament, a PP i Vox, que han agafat una onada de protestes.
I atenció perquè és una onada bona, perquè hi ha molt combustible per cremar: el Partit Popular Europeu està virant cap a l’extrema dreta, la frustració del PP de no governar, la ultradreta al carrer, l’escàndol de l’amnistia, Catalunya com l’escàndol més gran de tots, en resum, catalanofòbia i odi. Només cal sentir les paraules clau: humiliació, xantatge, rendició de l'estat, Help Spain, dictadura. Avui que fa 48 anys de la mort de Franco, hi ha qui diu que Espanya, aquest 20-N, té un altre Caudillo. A les manifestacions amb molta participació d’aquest cap de setmana a Madrid la policia va detenir un militar que anava armat.
Si el PSOE s’arronsa, l’enfonsaran, perquè al PP bàsicament el que li interessa és el control del BOE, i ja es poden imaginar el que li interessa a Vox la democràcia.
Bon dia.