L’any “per fascicles” i el vot de Vox al Consell de Menorca
El PP sobreviu al primer any en minoria a la institució amb el pressupost prorrogat i es fia del suport sense pacte de Vox per tirar endavant la modificació del PTI davant el recel de l’esquerra
MaóNou vots i l’aritmètica de la Llei D’Hondt van capgirar el color polític al govern del Consell de Menorca després de vuit anys d’esquerres. I un vot, el còmplice de Vox o, puntualment, el de qualitat d’Adolfo Vilafranca com a president, permet des de fa vuit mesos que el PP governi la principal institució de l’illa amb el pressupost prorrogat i havent de necessitar suports externs per impulsar la gestió ordinària.
Dia 8 de juliol farà un any que aquest economista ciutadellenc de 46 anys, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i amb experiència al sector nàutic, assumí la presidència de la institució insular, decidit a avantposar els criteris tècnics als ideològics. Això, amb l’objectiu de redefinir el sempre polèmic model viari a les carreteres de Menorca, però, també, de gestionar el Consell sense tenir garantida la majoria, cosa que no havia passat encara mai a la institució en els seus més de 40 anys d’història.
Tot d’una s’aferrà a la consellera de Vox, Maite de Medrano, qui li donà el vot necessari per ser investit i a qui després entrà al govern insular en un pacte que Més veié sempre imposat des de Mallorca, encara que el president n’invocàs l’autonomia. “S’ha decidit des de la llibertat i des de Menorca”, repetí Vilafranca. Però, quatre mesos després, la guerra interna a dins mateix de Vox i la paràlisi de la conselleria que se’ls havia confiat el dugueren a rompre l’acord i canviar d’escenari.
?Vilafranca anuncià que governaria en minoria i amb acords puntuals, apel·lant en tot moment a la “responsabilitat institucional” del PSOE i Més. Però dia 21 de desembre descobrí que no se’n podia fiar. Dugué els pressupostos de 2024 al ple, i fins i tot la consellera de Vox els rebutjà, tot al·legant que iniciatives com finançar el Fons Menorquí de Solidaritat eren “polítiques d’esquerres”. Amb l’arribada de l’any nou, Vilafranca detectà, però, que la solució era a dins mateix del Consell, a la situació que s’havia trobat. Podia prorrogar el pressupost i, el més important, aprofitar aquesta via per sobreviure almenys tot un any. Des de llavors, s’aferra al pragmatisme i aprofita la bonança econòmica heretada de l’exercici anterior per tirar cap endavant sense mirar enrere. Qui dia passa, any empeny.
Ja es veurà, arribat el moment, si la modificació del Pla Territorial que anuncià per a setembre rep l’estaló necessari de Vox i si, aquest pic sí, aconsegueix atreure el vot decisiu de l’extrema dreta per acomiadar l’any amb el pressupost aprovat i no haver de repetir la manera de funcionar d’enguany.
Cinc modificacions de crèdit en mig any
Fidel a l’instint de supervivència, Vilafranca i el seu equip han anat aprovant el que el ja exportaveu de Més per Menorca a la institució, Josep Juaneda, ha definit com “un pressupost per fascicles”. Descartada l’opció de pactar amb l’esquerra per no posar en perill els eixos polítics del seu programa, els canvis al PTI i la Llei de la Reserva de la Biosfera, el PP governa a cop de modificacions de crèdit. Fins a cinc n’ha aprovades en només mig any, sense haver esgotat encara ni la meitat dels 46,3 milions del romanent de tresoreria en què es tancà l’exercici de 2023.
Primer, el gener i el febrer, obtingué el suport “responsable” de l’esquerra per apujar el sou als funcionaris i no deixar sense subvenció a les 122 entitats de l’illa que en depenen. Però, ja a partir de març, ha estat la consellera de Vox, Maite de Medrano, la que ha garantit el vot necessari per, primer, permetre als alts càrrecs apujar-se el sou i, després, poder finançar la gratuïtat de l’escoleta de 0 a 3 anys o el pagament de les ajudes socials a joves o esportistes compromeses en convocatòries anteriors. I, ara, permetrà també fer front a la pujada salarial del 2% que imposa l’Administració de l’Estat per als 700 treballadors del Consell.
Vilafranca fa seu l’informe d’Intervenció que avala la manera de procedir d’aquests mesos per anar duent successives modificacions pressupostàries al ple. “Podem fer les maniobres que vulguem”, sosté la consellera d’Economia, Maria Antònia Taltavull, qui vol tallar de soca-rel qualsevol queixa de l’oposició: “Només volen posar bastons a les rodes i bloquejar l’acció de govern”, els recrimina.
Però el PSOE i Més no poden fer altra cosa que queixar-se. “No oblidi que per només nou vots no governa l’esquerra”, li recorda la consellera socialista Bárbara Torrent. La portaveu del PSOE, Susana Mora, va més enllà, diu que recórrer a modificacions de crèdit és un “fracàs” del PP, per ser “incapaç” també de negociar i arribar a acords amb l’oposició i qualifica la situació d’“insostenible”. “És una manca de respecte”, remarca Més. L’esquerra recela obertament del canvi de posició de la consellera de Vox, que des de març –quan va recuperar la seva mitja dedicació al càrrec, amb 31.036 euros bruts anuals– torna a alinear-se amb el PP en la majoria de les votacions i li ha permès aprovar totes les propostes que precisaven majoria absoluta. El president diu que “no hi ha res”, ni negociació ni pacte, però bé que haurà de continuar confiant en De Medrano d’ara endavant.
En passar l’estiu l’esperen la ratificació del Decret de simplificació administrativa –que ha alterat des del Govern la Llei de Reserva de Biosfera sense consulta prèvia i ha provocat la que en opinió del PSOE és “la major desprotecció territorial de la història a Menorca”–, la modificació del PTI, la nova regulació del lloguer turístic –amb l’establiment de màxims a les urbanitzacions i la seva extensió al camp– i, novament, els pressupostos.
Com en el govern en minoria del PP a Ciutadella o del PSOE al govern de l’Estat, els pressupostos seran de nou el topall que posarà a prova l’instint de supervivència del president Vilafranca al Consell de Menorca. Perquè només fa un any que hi és, i una legislatura de quatre sembla massa llarga per resistir-hi en aquestes condicions.