L’any de la ruptura definitiva PP-Vox

PalmaSense pressupostos i amb una tramitació molt accidentada de la Llei de simplificació, la norma estrella del Govern, així acaba l’any. Però el més important que deixa el 2024 en clau política és la certificació de la ruptura entre el PP i Vox. Un trencament trenat per diferents episodis de tensions i intents de reconciliació al llarg de l’any, negociacions in extremis i telefonades a Madrid. Queden per a l’hemeroteca les cessions del PP a l’extrema dreta per aprovar uns comptes que, per ara, s’han prorrogat. I el somriure de la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, quan va impedir al PP repetir la votació en què va aprovar una trentena d’esmenes de Vox per error. No es pot oblidar el trencament del grup parlamentari de Vox i les cridades dels batles del PP a la presidenta, Marga Prohens, perquè premi el botó de l’avançament electoral. Com a colofó, un triomf de l’esquerra: el manteniment de la Llei de memòria democràtica.

Rebel·lió dins Vox

Les tensions internes acaben dinamitant el grup parlamentari

L’any va començar amb força. El 29 de gener cinc díscols de Vox es varen rebel·lar i varen expulsar el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i la líder provincial del partit, Patricia de las Heras, del grup parlamentari. “El grup parlamentari de Vox queda segrestat”, va denunciar Le Senne. Tan sols els dos expulsats es mantenien en aquell moment fidels a l’executiva de Madrid, que es va veure forçada a intervenir-hi. Després d’un estira-i-arronsa, el secretari general, Ignacio Garriga, va aconseguir invertir l’equilibri de forces: va convèncer dos dels díscols, Manuela Cañadas i María José Verdú, perquè es passassin al bàndol oficialista. A canvi, varen ser nomenades portaveu i portaveu adjunta del grup parlamentari en substitució dels líders de la rebel·lió, Idoia Ribas i Sergio Rodríguez. Encara que en un primer moment les aigües es varen calmar, les tensions continuen vives –els díscols varen arribar a crear una associació al marge del partit–, i un any després no hi ha cap tipus de comunicació interna al grup parlamentari. Agustín Buades va passar a ser diputat no adscrit i el PP va topar amb dificultats per negociar amb un partit desfet. A partir d’aquest moment, Prohens es va resignar a tenir un soci imprevisible.

Le Senne, un president polèmic

El líder de Vox al Parlament, davant la Justícia

El president del Parlament de Vox, Gabriel Le Senne, ha estat al centre de l’huracà al llarg de l’any. Al febrer va intentar imposar l’ús del castellà a la Cambra. Després, es va enfrontar a la mesa del Parlament i va acusar el PP de “traïció” per haver acceptat penjar la bandera LGTBI el Dia de l’orgull. Però el plat fort va venir el passat 16 de juny, quan, durant el debat parlamentari sobre la derogació de la Llei de memòria, va perdre els papers i va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar a l’hemicicle. Tot i disculpar-se després, també va acusar les membres de la mesa del PSIB, Mercedes Garrido i Pilar Costa, d’haver-lo “provocat” en negar-se a retirar les imatges. La seva actuació va indignar l’esquerra, que va demanar que es votàs la remoció de Le Senne del càrrec, però el PP no hi va donar suport i va salvar el dirigent d’extrema dreta. Col·lectius memorialistes varen dur el cas a la justícia, i es preveu que el 2025 se sàpiga si s’obre judici oral contra ell, la qual cosa podria apartar-lo del càrrec.

La pota balear del cas Koldo

Armengol es desvincula de la investigació mentre el Govern l’acusa

El presumpte cas de corrupció en la compra de material sanitari durant la pandèmia que ha implicat Koldo García –exassessor de l’exministre José Luis Ábalos– va posar contra les cordes el govern de Pedro Sánchez al febrer. Una de les potes del cas va sacsejar les Balears: un dels contractes investigats per l’Audiència Nacional el va fer l’Executiu de Francina Armengol. La presidenta del Congrés va negar cap mala praxi, però el PP va insistir a assenyalar llacunes en el cas, encara judicialitzat.

Un any de protestes

Manifestacions multitudinàries marquen el pas del Govern

El primer any del mandat de Prohens ha estat marcat per diverses manifestacions multitudinàries. El 5 de maig, prop de 40.000 persones es varen congregar contra la segregació lingüística a les aules i les polítiques de Vox contra el català. A aquestes concentracions s’hi sumen la del 26 de maig, contra els preus prohibitius de l’habitatge –amb 25.000 persones– i contra la massificació turística, que va congregar 50.000 persones a Palma. S’hi han d’afegir concentracions contra la derogació de la Llei de memòria. Les protestes varen aconseguir marcar el pas del Govern. El PP va prendre nota de la manifestació a favor del català i va tancar files davant Vox. Prohens va anunciar al maig un gir en el discurs sobre turisme. De denunciar la “turismofòbia” i assegurar que aixecaria la moratòria de places, l’Executiu ha passat a reconèixer la saturació i prometre mesures contra la massificació.

Abascal decreta la ruptura

El PP intenta salvar els mobles amb la carta de Le Senne

El líder estatal de Vox, Santiago Abascal, va decretar el passat 12 de juliol la ruptura de tots els pactes autonòmics amb el PP, també el de les Balears, sense avisar-ne el seu partit a les Illes. La decisió va dur el PP al límit, pendent de l’aprovació de la Llei de simplificació i els pressupostos. Els populars varen intentar refer ponts amb Vox en la votació de la remoció de Le Senne. El PP va salvar –amb la seva abstenció– el president del Parlament, i l’extrema dreta li ho va agrair: va garantir el suport a la Llei de simplificació i es va obrir a negociar els pressupostos. Però l’estratègia de Madrid era clara: Abascal havia decidit confrontar amb el PP, i a partir d’aquest moment la ruptura definitiva era qüestió de temps.

Caos amb la Llei de simplificació

L’error humà de Duran marca la fi de les relacions amb l’extrema dreta

En aquest escenari convuls, el PP va entrar al Parlament la Llei de simplificació per aprovar-la. Una norma molt complicada, que afectava més d’una cinquantena de lleis, amb una gran incidència en qüestions mediambientals i urbanístiques, i molt criticada per l’esquerra i entitats com el GOB. La gestió d’aquesta votació va ser caòtica. La DANA de València va forçar l’Executiu a acceptar que s’havia equivocat permetent tornar a construir en zones inundables i va prometre corregir l’error. Ho va intentar per la via de les esmenes, però no va aconseguir el suport de Vox ni de l’esquerra i va haver de recórrer a un decret llei. En aquest marc, va arribar un moment que va marcar la fi de les relacions amb l’extrema dreta. El 27 de novembre, el PP va votar per error a favor de les 34 esmenes més dures de Vox, que es varen aprovar –amb mesures com l’eliminació del català com a llengua vehicular a l’educació i com a requisit per als funcionaris, llevar ajudes als migrants i permetre construccions a Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). L’extrema dreta es va negar a repetir la votació i va exigir al PP que mantingués les esmenes si volia continuar negociant els pressupostos. L’endemà, la direcció estatal de Vox va ordenar, un cop més, la ruptura de les negociacions amb el PP a les autonomies.

El PP s’aboca al desconegut

L’esquerra salva Prohens i la Llei de memòria

Prohens s’ha vist forçada a recórrer a l’esquerra per aprovar el decret sobre les zones inundables i el decret per derogar les 34 esmenes de Vox que el PP va aprovar per error. Ho va fer a canvi del manteniment de la Llei de memòria. El PP hi va accedir, amb un gest que va fer enfadar definitivament l’extrema dreta. Però l’oposició no garanteix res pel que fa als pressupostos. Encara que el PP insisteix que negociarà amb tothom, el partit és conscient que els comptes només poden tenir el suport de Vox. Per tant, l’escenari actual és de pròrroga pressupostària. Però si el 2024 ha demostrat alguna cosa, és que els acords i les ruptures no són sempre definitius.